Deinococcus radiodurans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Deinococcus radiodurans
Una tetrada de D. radiodurans
Una tetrada de D. radiodurans
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Deinococcus-Thermus
Ordre: Deinococcales
Gènere: Deinococcus
Espècie: D. radiodurans
Nom binomial
Deinococcus radiodurans
Brooks i Murray, 1981

Deinococcus radiodurans és un bacteri extremòfil, un dels organismes més resistents a la radiació que es coneixen. Pot sobreviure al fred, a la deshidratació, al buit i als àcids i per tant se'l classifica com poliextremòfil i en el llibre Guinness del Rècords està registrat com el més resitent d'entre els bacteris.[1]

Non i classificació[modifica | modifica el codi]

El nom científic de Deinococcus radiodurans deriva del grec antic δεινός (deinos) i kokkos que significa "gra terrible" i del llatí radiusi durare que significa "supervivent a la radiació". Abans es deia Micrococcus radiodurans. Té el mal nom de "Conan el Bàrbar".[2]


Deinococcus és l'únic gènere dins l'ordre Deinococcales. D. radiodurans és l'espècie tipus del gènere i l'espècie més estudiada. També se sap que són resistents a la radiació les espècies: D. proteolyticus, D. radiopugnans, D. radiophilus, D. grandis, D. indicus, D. frigens, D. saxicola, D. marmoris, D. deserti,[3] D. geothermalis i D. murrayi; aquest darrer també és termòfil.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

D. radiodurans va ser descobert l'any 1956 per Arthur W. Anderson de l'Oregon Agricultural Experiment Station a Corvallis, Oregon.[5] Es va fer experiments per veure si es podia esterilitzar llaunes d'aliments amb altes dosis de raigs gamma i en una mostra sotmesa a radiació es va aillar D. radiodurans

Deinococcus radiodurans té la qualitat única de poder reparar ADN de simple i doble cadena .[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

D. radiodurans és més aviat esfèric amb un diàmetre d'1,5 a 3,5 µm. Quatre cèl·lules formen una tètrada. És de cultiu fàcil i no sembla que causi malalties.[7][8]


Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Deinococcus s'ha modificat genèticament per usar-lo en bioremediació per consumir i digerir solvents i metalls pesants, fins i tot en llocs molt radiactius.[9] El Craig Venter Institute ha usat el seu sistema de reparació d'ADN per produir un organisme sintètic anomenat Mycoplasma laboratorium.[10]

L'any 2003, es va demostrar que D. radiodurans com a sistema d'emmagatzemar informació que seria resistent als efectes d'una catàstrofe nuclear.[11]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sarah DeWeerdt. «The World’s Toughest Bacterium».
  2. Huyghe, Patrick. «Conan the Bacterium» (PDF). The Sciences. New York Academy of Sciences, July/August 1998, pàg. 16–19.
  3. de Groot A, Chapon V, Servant P, Christen R, Saux MF, Sommer S, Heulin T. «Deinococcus deserti sp. nov., a gamma-radiation-tolerant bacterium isolated from the Sahara Desert». Int J Syst Evol Microbiol, vol. 55, Pt 6, 2005-11, pàg. 2441–2446. DOI: 10.1099/ijs.0.63717-0. PMID: 16280508.
  4. Cox, Michael M. «Deinococcus radiodurans — the consummate survivor» (PDF). Nature reviews. Microbiology, vol. 3, 11, 2005-11, pàg. 882–92. DOI: 10.1038/nrmicro1264. PMID: 16261171.
  5. Anderson, A W. «Studies on a radio-resistant micrococcus. I. Isolation, morphology, cultural characteristics, and resistance to gamma radiation». Food Technol., vol. 10, 1, 1956, pàg. 575–577.
  6. Clark, D.P, Dunlap, P.V., Madigan, M.T., Martinko, J.M. Brock Biology of Microorganisms. San Francisco: Pearson; 2009. 481 p
  7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta makarova
  8. Battista, J R. «Against all odds: the survival strategies of Deinococcus radiodurans» (PDF). Annual review of microbiology, vol. 51, 1997, pàg. 203–24. DOI: 10.1146/annurev.micro.51.1.203. PMID: 9343349.
  9. Brim H, McFarlan SC, Fredrickson JK, Minton KW, Zhai M, Wackett LP, Daly MJ. «Engineering Deinococcus radiodurans for metal remediation in radioactive mixed waste environments» (PDF). Nature Biotechnology, vol. 18, 1, 2000, pàg. 85–90. DOI: 10.1038/71986. PMID: 10625398.
  10. Craig Venter's TED talk (February 2005) mentions D. radiodurans as the ultimate genome assembly machine
  11. McDowell, Natasha. «Data stored in multiplying bacteria». , 2003-01-08 [Consulta: 1 abril 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deinococcus radiodurans Modifica l'enllaç a Wikidata