Deisi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Icona d'una Deisi (Monestir de Santa Caterina, Sinai, segle XII)
Mosaic amb una Deisi del segle XII, Hagia Sophia

La Deisi (δέησις, "oració" o "súplica") és, a l'art bizantí i posteriorment a l'art Ortodox Oriental, una representació icònica tradicional de Crist en Majestat o Pantocràtor: entronitzat, portant un llibre, i flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan Baptista. Maria i Joan, a vegades acompanyats d'altres sants i àngels, estan mirant cap a Crist amb les seves mans col·locades en súplica en representació de la humanitat.[1] Originalment s'acostumava a ubicar a la biga de templon en esglésies ortodoxes així com a sobre de portes, encara que també apareixia en icones i voris devocionals.

Amb el desenvolupament de les iconostasis a paret sencera, hi havia espai per a una "deisi" de tota una fila o "Gran Deisi" amb figures llargues, i una expansió del nombre de figures, tant a Bizanci com a Rússia. Normalment aquesta fila és per sobre del nivell de les portes, i sota de la fila que descriu les dotze grans festes. El Crist central és damunt la porta principal de la paret. Normalment es presenten set figures, una a cada plafó, en ordre de proximitat a Crist al centre: a l'esquerra Maria, l'Sant Miquel Arcàngel i Sant Pere, i a la dreta Joan Baptista, l'Arcàngel Gabriel i Sant Pau. Especialment en exemples russos, un cert nombre de sants d'importància local s'inclouen sovint darrere d'aquests, si l'espai ho permet. La fila d'Andrei Rubliov per a la catedral de Dormition a Vladímir era de 3,14 metres d'alt.[2] En la tradició grega és més probable que els Apòstols ocupin plafons extres.

La presència de Maria i Joan, i unes altres imatges, és una de les diferències amb l'occidental pantocràtor, on s'inclouen més comunament els Quatre Evangelistes o els seus símbols al voltant de Crist. La composició deisi també es troba a occident, especialment en parts d'Itàlia sota influència bizantina, però també la resta d'Europa. L'ús de la imatge va declinar lentament durant l'edat mitjana, i no va ser tan comú com la forma del Crist en Majestat.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.160. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 de novembre de 2014]. 
  2. Leong, Albert; Cheremeteff, Maria. The Millennium: Christianity and Russia, A.D. 988-1988 (en anglès). St Vladimir's Seminary Press, 1990, p. 110–118. ISBN 9780881410808 [Consulta: 29 gener 2011]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]