Deixalles marines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Desferres marines en la costa de Hawaii
El problema és global. Aquesta és la platja Msasani a Dar es Salaam, Capital de Tanzània, en l'Oceà Índic

Les deixalles marines, escombraries marines o desfets plàstics són desaprofitaments d'activitats humanes que deliberadament o accidentalment suren en llacs, mars, oceans i rius. Les desferres oceàniques tendeixen a acumular-se en els girs oceànics (grans sistemes de corrents rotatius) i en la línia costanera,[1] és rentat en encallar, i és anomenat escombraries de platja (beach litter).

L'abocament de desferres al mar es diu en anglès ocean dumpping.

Algunes desferres marines, com la fusta a la deriva, ocorre naturalment. Les persones han llançat al mar aquests materials durant centenars d'anys. Amb l'increment de l'ús del plàstic, la influència humana s'ha transformat en un problema, ja que molts tipus de plàstics no són biodegradables. El plàstic arrossegat per l'aigua és perillós, doncs suposa una seriosa amenaça per peixos, aus marines, rèptils marins, i mamífers marins, també per a vaixells i habitatges costaners.[2] Contribueixen a aquest problema els abocaments al mar, vessis accidentals, envasos, i les escombraries d'abocadors arrossegada pel vent.

Tipus de desferres[modifica | modifica el codi]

Desferres ajuntades durant un mes a l'illa de Tern en les French Frigate Shoals

Una gran varietat d'objectes usats habitualment poden convertir-se en desferres marines; bosses plàstiques, globus, boies, cordes, desaprofitaments mèdics, ampolles de vidre i de plàstic, encenedors de plàstic, llaunes de begudes, poliestirè extruit, fils de pesca, xarxes i variats desaprofitaments de creuers o plataformes petrolíferes són la major part dels residus oposats surant. Els envasos de sis anells (per a llaunes) són usats per denunciar el dany que aquestes escombraries pot fer a la vida marina.[3]

Els estudis han demostrat que el 80% de les desferres marines són plàstic, un component que s'ha acumulat ràpidament des de la Segona Guerra Mundial.[4] Els plàstics s'acumulen perquè no es biodegraden com altres substàncies que si ho fan, encara que es fotodegraden per exposició al sol, només quan estan secs, ja que l'aigua inhibeix la fotòlisis.[5]

Xarxes Fantasmes[modifica | modifica el codi]

Les xarxes de pesca deixades o perdudes per pescadors en l'oceà o "xarxa fantasma" poden embullar peixos, dofins, tortugues marines, taurons, dugong dugons, cocodrils, aus marines, crancs i altres criatures. Aquestes xarxes restringeixen el moviment, causant gana, laceracions i infeccions, i l'asfíxia en animals que necessiten tornar a la superfície per respirar.[6]

Nurdles i bosses de plàstic[modifica | modifica el codi]

Mans plenes de nurdles (boletes de plàstic), vessats des d'un tren a Pineville, Louisiana

Els nurdles, també anomenats « llàgrimes de sirena», unes boletes de plàstic generalment de menys de cinc mil·límetres de diàmetre, que són un component important de les desferres marines. S'usen com a matèries primeres en la manufactura de plàstics, i s'estima que entren en els ambients naturals per vessaments accidentals. També es generen pel desgast físic de desferres plàstiques més grans. Els nurdles s'assemblen molt als ous de peixos.[7]

Les bosses comunes de mercat poden obstruir el tracte digestiu quan són ingerides,[8] i causen gana per restringir el moviment de menjar, o per omplir l'estómac i enganyar a l'animal que pot sentir que està sadollat. Un estudi de 1994 del fons del mar usant xarxes d'arrossegament en el nord-oest del Mediterrani al voltant de la costa d'Espanya, França i Itàlia va mostrar una alta concentració de desaprofitaments; al voltant de 1935 objectes per quilòmetre quadrat. Les desferres plàstiques representen el 77%, dels quals el 93% va ser de bosses de plàstic.[8]

Fonts de residus[modifica | modifica el codi]

Viatge dels Friendly Floatees (joguines perdudes pel buc portacontenidors).

S'estima que els vaixells amb contenidors perden prop de 10000 contenidors a l'any (usualment durant les tempestes).[9] Un famós vessament va ocórrer en l'oceà Pacífic el 1992, quan milers de ànecs de goma i altres joguines van caure al mar durant una tempesta. Les joguines van ser trobades des d'aquesta data al voltant del món; Curtis Ebbesmeyer i altres científics han usat aquest incident per comprendre millor les corrents marins. Incidents similars van ocórrer abans, amb el mateix potencial per seguir els corrents, com quan Hansa Carrier va perdre 21 contenidors (amb gran quantitat de sabatilles Nike).[10] El 2007, el MSC Napoli que estava encallat en el Canal de la Mànega, va llançar centenars de contenidors, la majoria en la Costa Juràssica, un lloc que és Patrimoni de la Humanitat.[11]Encara que al principi es va assumir que la majoria de les desferres marines provenien directament de descàrregues al mar (ocean dumpping), s'estima que al voltant de quatre cinquens[12] de les desferres marines provenen d'escombraries arrossegades pel vent d'escombriaires, i la que aboquen els desguassoss urbans.[2] El 1987, una marea de xeringues i altres desferres mèdiques van arribar a les costes de New Jersey, el Fresh Kill Landfill (la desferra sanitària més gran del món).[13][14] Fins i tot a la remota illa de subantàrtica de les Gòrgies del Sud, s'han trobat desferres relacionades amb la pesca, aproximadament el 80% de plàstics, que són els responsables d'embullar a un gran nombre de llops marins.[15]

Legalitat de la descàrrega de desferres al riu i al mar[modifica | modifica el codi]

La descàrrega al mar està controlada per lleis internacionals:

Lleis Europees[modifica | modifica el codi]

En 1972 i 1974, es van realitzar convencions a Oslo i París respectivament, aprovant-se el tractat internacional de Convenció d'OSPAR que controla la contaminació marina en el nord-oest de l'Oceà Atlàntic al voltant d'Europa.[18] La Convenció de Barcelona és similar a l'anterior, encara que només protegeix el Mediterrani. La Directiva marc de l'aigua de 2000, és una directiva de la Unió Europea) en la qual tots els Estats membre de la Unió Europea mantenen les seves aigües fluvials, lacustres i costaneres netes de la influència humana.[19] A Anglaterra, la Llei d'accés a mar i costes es va crear per: «garantir la neteja i sanitat, llibertat productiva i biològica en el mar i l'oceà, prioritzant els sistemes per aconseguir un desenvolupament sostenible del medi ambient del mar i la seva zona costanera».[20]

Lleis dels EUA[modifica | modifica el codi]

Un senyal per sobre d'un embornal en Colorado Springs advertint a la gent de no contaminar el riu per descàrrega de residus. El vuitanta per cent dels residus marins arriben al mar per rius.

En 1972, el Congrés dels Estats Units van aprovar la Llei de descàrrega al mar, donant a l'EPA el poder de monitorejar i regular la descàrrega de llots de depuradora, desferres industrials, desferres radioactives i material de risc biològic en les aigües territorials.[21] La llei va ser modificada 16 anys després per incloure desferres mèdiques.[22] És il·legal disposar qualsevol plàstic en aigües nord-americanes.[2] En 2008, la Legislatura Estatal de Califòrnia va considerar molts projectes de llei amb l'objecte de reduir les fonts de les desferres marines, seguint les recomanacions del Califòrnia Ocean Protection Council.[23]

Amo de les desferres[modifica | modifica el codi]

El dret de propietat, el dret marítim, i les lleis del mar han de ser de rellevància quan la pèrdua o abandó de propietat és trobada en el mar. La llei de salvament té les bases que un salvador ha de ser recompensat per posar en risc la seva vida i propietat per rescatar la propietat d'un altre perill. En terra ferma la distinció entre perduda deliberada i accidental dóna el concepte de troballa d'un tresor. En Anglaterra, els béns de naufragis han de ser reportats al rebedor de naufragi, i si és identificable, ha de ser retornat al seu antic amo.[24]

La gran taca d'escombraries del Pacífic[modifica | modifica el codi]

Corrents marines del Pacífic Nord amb el gir cap a dins, dipositant les desferres a la zona de convergència.
Article principal: Sopa de plàstic

Una vegada abocats a l'aigua, els desfets es desplacen. Aquestes desferres poden ser arrossegades pel vent, o seguir les corrents oceàniques i, algunes vegades, concentrar-se en girs oceànics (o vòrtex marins) on els corrents són més febles. La Gran taca d'escombraries del Pacífic és bon exemple d'això: comprenent una vasta regió en el nord de l'Oceà Pacífic plagat de desferres d'activitats humanes. S'estima la seva grandària major que Perú i conté més de tres milions de tones de plàstic.[25] Això significa que hi ha aproximadament sis lliures de plàstic per cada lliura de plàncton per metre cúbic d'aigua de mar.[26] La massa de plàstic en els oceans pot arribar a cent milions de tones.[12]

Les illes situades dins dels girs, freqüentment tenen les seves riberes costaneres degradades per les desferres que inevitablement arriben les seves costes. Un exemple típic són les illes Midway[27] i Hawái.[28] Equips de neteja de tot el món patrullen aquestes platges per netejar aquesta amenaça ambiental.[27]

Taca d'escombraries de l'Atlàntic Nord[modifica | modifica el codi]

La segona taca d'escombraries més grans coneguda és la «Taca d'escombraries de l'Atlàntic Nord», estimant-se la seva grandària en centenars de quilòmetres.

Impacte ambiental[modifica | modifica el codi]

Restes d'un albatros que va consumir desfets plàstics.

Molts animals que viuen en el mar consumeixen desferres flotants per error, ja que s'assemblen a les seves preses.[29] Els desfets plàstics, quan són voluminosos o embullats, són difícils de digerir, i poden quedar-se permanentment en el tracte digestiu d'aquests animals, bloquejant el pas de menjar i causar-los la mort per gana o infecció.[30] Les petites partícules s'assemblen molt al zooplàncton el que pot portar als animals filtradors a consumir-los i originar que entrin en la cadena alimentosa. En mostres preses del gir del pacífic nord en 1999 per Algalita Marine Reacerch Foundation, la massa de plàstic era sis vegades major que la de plàncton.[4][31]

Una turtuga verda atrapada en una xarxa fantasma, una xarxa de pesca abandonada.

Els additius tòxics usats en la fabricació del plàstic poden contaminar l'aigua i els voltants quan són exposats a l'aigua. Els contaminants hidrofòbics transmesos per l'aigua s'agrupen en la superfície com desfets plàstics,[12] fent que el plàstic oposat en els oceans sigui més tòxic que el trobat a terra.[4] Els contaminants hidrofòbics es bioacumulen en teixits grassos, biomagnificant-se al llarg de la cadena alimentaria, causat gran dany als superdepredadors. Alguns additius plàstics són coneguts per interrompre el sistema endocrí, quan són consumits; uns altres poden deteriorar el sistema immune o fer decréixer la taxa reproductiva.[31]

No són perillosos totes les desferres d'activitats humanes en l'oceà. El ferro i el formigó (concret) fan poc dany al medi ambient, en estar generalment immòbils, i fins i tot poden ser usats com esculls artificials, incrementant la biodiversitat de les zones costaneres. S'han enfonsat vaixells deliberadament per a aquest motiu.[32] Alguns organismes s'han adaptat a viure en ambients amb desfets de plàstic,[33] el que ha permès als éssers adaptats a les desferres dispersar-se al voltant del món i convertir-se en espècies invasives en remots ecosistemes.[34]

Remoció de desferres[modifica | modifica el codi]

Dos vaixells compromesos en la recollida de desfets flotants de la superfície del Riu Perla en Guangzhou, agrupant-los abans que arribin al Mar de la Xina Meridional.

S'utilitzen diverses tècniques per remoure i agrupar els residus marins o (dels rius) per les jurisdiccions o organitzacions voluntàries. En comptes de netejar a mà, en algunes ciutats operen màquines netejadores de platges que recullen les escombraries dipositades pel mar al llarg de la zona costanera. Altres llocs (per ex. Baltimore[35]) agrupen els desfets quan estan surant en l'aigua; aquestes activitats es realitzen en llocs on les desferres flotants són un risc per a la navegació. Per exemple el US Army Corp of Engineers va comunicar moure cada mes 90 tones de "material flotant" de les vies de navegació en la Badia de San Francisco. Aquest cos ha estat fent aquest treball des de 1942, quan un hidroavió que portava a l'Almirall Chester W. Nimitz va col·lidir amb un tros de desfet flotant i es va enfonsar, resultant mort el pilot.[36]

Diversos tipus de "paranys d'escombraries" s'instal·len en els petits rius que flueixen al mar, per capturar els desfets transportats per l'aigua abans que arribin al mar. Per exemple, a Austràlia Meridional, Adelaide hi ha molts i coneguts "bastidors d'escombraries" o "parany per a contaminants grans" en el riu Torrens, que flueix (durant el període humit) al Golf St Vincent.[37]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gary Strieker. «Pollution envaeixes small Pacific island». CNN, 28 de juliol de 1998. [Consulta: 01-04-2008].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Facts about marine debris». US NOAA. [Consulta: 10-04-2008].
  3. Cecil Adams. «Should you cut up six-pack rings sota they don't choke sigui birds?». The Straight Dopi, 16 de juliol de 1999. [Consulta: 11-08-2008].
  4. 4,0 4,1 4,2 Alan Weisman. The World Without Us. St. Martin's Thomas Dunne Books, 2007, p. 112?128. ISBN 0312347294. 
  5. Alan Weisman. «Polymers Llauri Forever». Orion magazine, Summer 2007. [Consulta: 01-07-2008].
  6. «'Ghost fishing' killing seabirds». BBC News, 28 de juny de 2007. [Consulta: 01-04-2008].
  7. «Plastics 'poisoning world's siguis'». BBC News, 7 de desembre de 2006. [Consulta: 01-04-2008].
  8. 8,0 8,1 «Marine Litter: An analytical overview» (PDF). United Nations Environment Programme, 2005. [Consulta: 01-08-2008].
  9. Janice Podsada. «Lost Sigui Càrrec: Beach Bounty or Junk?». National Geographic News, 19 de juny de 2001. [Consulta: 08-04-2008].
  10. Marsha Walton. «How sneakers, toys and hoquei gear help ocean science». CNN, 28 de maig de 2003. [Consulta: 08-04-2008].
  11. «Scavengers take washed-up goods». BBC News, 22 de gener de 2007. [Consulta: 08-04-2008].
  12. 12,0 12,1 12,2 «Plastic Debris: from Rivers to Sea» (PDF). Algalita Marine Research Foundation. [Consulta: 29-05-2008].
  13. Alfonso Narvaez. «New York City to Pay Jersey Town $1 Million Over Shore Pollution». The New York Times, 8 de desembre de 1987. [Consulta: 25-06-2008].
  14. «A Summary of the Proposed Comprehensive Conservation and Management Pla». New York-New Jersey Harbor Estuary Program, February 1995. [Consulta: 25-06-2008].
  15. Marine debris surveys at Bird Island, South Geòrgia 1990?1995, DOI 10.1016/S0025-326X(96)00053-7.
  16. «London Convention». US EPA. [Consulta: 29-05-2008].
  17. «International Convention for the Prevention of Pollution from Ships, 1973, as modified by the Protocol of 1978 relating thereto (MARPOL 73/78)». International Maritime Organization. [Consulta: 29-05-2008].
  18. «The OSPAR Convention». OSPAR Commission. [Consulta: 29-05-2008].
  19. «Directive 2000/60/EC of the European Parliament and of the Council of 23 October 2000 establishing a framework for Community action in the field of water policy». EurLex. [Consulta: 29-05-2008].
  20. «Marine and Coastal Access Act 2009». UK Defra. [Consulta: 29-07-2008].
  21. «Marine Protection, Research, and Sanctuaries Act of 1972» (PDF). US Senate, 29 de desembre de 2000. [Consulta: 29-05-2008].
  22. «Ocean Dúmping Ban Act of 1988». US EPA, 21 de novembre de 1988. [Consulta: 29-05-2008].
  23. «Stopping the Rising Tide of Marine Debris Pollution». Californians Against Waste. [Consulta: 01-04-2008].
  24. «Ca you keep ship-wrecked goods?». BBC News, 22 de gener de 2007. [Consulta: 29-05-2008].
  25. «Congress acts to clean up the ocean - A garbage patch in the Pacific is double the size of Texas». The Christian Science Monitor. [Consulta: 10-10-2008].
  26. «>. Great Pacific garbage patch: Plastic turning vast area of ocean into ecological nightmare». Santa Barbara News-Press. [Consulta: 13-10-2008]. [Enllaç no actiu]
  27. 27,0 27,1 «New 'battle of Midway' over plastic». BBC News, 26 de març de 2008. [Consulta: 01-04-2008].
  28. «Plastic blights Hawaii's beaches». BBC News, 11 de juny de 2007. [Consulta: 01-04-2008].
  29. Kenneth R. Weiss. «Plague of Plastic Chokes the Siguis». Los Angeles Estafis, 2 d'agost de 2006. [Consulta: 01-04-2008].
  30. Charles Moore. «Across the Pacific Ocean, plastics, plastics, everywhere.». Natural History, November 2003. [Consulta: 05-04-2008]. [Enllaç no actiu]
  31. 31,0 31,1 «Plastics and Marine Debris». Algalita Marine Research Foundation, 2006. [Consulta: 01-07-2008].
  32. «Chapter 5: Reefing» (PDF). Disposal Options for Ships. Rand Corporation, 2 d'agost de 2006. [Consulta: 03-05-2008].
  33. «Ocean Debris: Habitat for Some, Havoc for Environment, Experts Say». National Geographic, 23 d'abril de 2007. [Consulta: 01-08-2008].
  34. «Rubbish menaces Antarctic species». BBC News, 24 d'abril de 2002. [Consulta: 01-08-2008].
  35. «Baltimore Stormwater Debris Removal». MARCOR. [Consulta: 07-02-2009].
  36. «Debris collection onsite after Bay Bridge struck». US Army Corps of Engineers. [Consulta: 07-02-2009].
  37. «Trash Racks». Adelaide and Mount Lofty Ranges Natural Resources Management Board. [Consulta: 07-02-2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deixalles marines