Delfinat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera del Delfinat
Mapa del Delfinat

El Delfinat (en occità: Daufinat/Dalfinat, en francoprovençal: Dôfenâ, en francès: Dauphiné) és una regió històrica d'Occitània (al sud) i d'Arpitània (al nord): se situa al Sud-est de França. S'estén del Roine als Alps, pels actuals departaments d'Isère, Droma i Alts Alps. Era centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà anys més tard a Grenoble. La regió és dividida en dos sectors: al nord, el de llengua francoprovençal, i al sud, la part més gran, de llengua occitana, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies, el Champsaur, el Valgodemar, l'Ambrunès, el Briançonès (que antigament també incloïa tres valls del costat italià), el Gapencès, el Vercors etc. amb centre a Valença. La línia divisòria passa pel sud de les àrees d'influència de Lió i de Grenoble.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demograpfia del Delfinat i els seus departaments des de 1801
Territori 1801 1851 1901 1954 1975 1999 2007[1]
Droma 235.357 327.000 297.000 275.280 361.847 437.657 473.428
Alts Alps 112.500 132.000 109.510 85.067 97.358 121.338 132.482
Isèra 413.109 578.000 544.243 587.975 860.339 1.092.778 1.178.714
Municipis dalfinesos del Roine - - 37.544 175.209 418.571 466.193 494.004
Delfinat 760.966 1.037.000 988.297 1.123.531 1.738.115 2.117.966 2.265.267
Font : INSEE

Economia[modifica | modifica el codi]

És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals (blat i blat de moro) i de fruiters, i amplis sectors de bosc. Hi ha jaciments de bauxita a l'Argentièra i d'hulla a La Mura. La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir.

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

El territori era nomenat antigament Delfinat de Vienès i fou ocupat abans de l'arribada dels romans per la tribu gal·la dels al·lòbroges, aliats dels arvernes que s'enfrontaren a Juli Cèsar. Octavi August el va integrar dins la Gal·lia Narbonensis, on un dels centres més importants era Vienna (avui Viena del Delfinat). El rei burgundi Gundioc (443-470) va integrar el territori en el Regne Burgundi de Provença.

L'estat del Delfinat (1040-1339)[modifica | modifica el codi]

Aquest territori feudal sortí de l'antic comtat de Viena quan l'arquebisbe Brochard, comte de Viena, infeudà (vers el 1029) la part meridional (occitanòfona) d'aquest comtat a Guigó I, comte d'Albon. Els senyors d'aquest feu foren anomenats delfí, títol que donà nom al territori que regien.

Fou governat per tres dinasties: la d'Albon (1029-62), a la qual pertangué Guigó II, marit d'Agnès, filla de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, la de Borgonya (1192-1281), iniciada per Guigó VI (mort el 1237), i la dels La Tour du Pin (1281-1349), començada per Humbert I (mort el 1307). Els delfins de Vienès augmentaren llurs possessions amb successives incorporacions: el Briançonès (1039), el Graisivaudà (v 1050), l'Embrunès, el Gapencès (1202) i Faucigy (1241), la qual cosa els permeté el control dels Alps meridionals.

Eclesiàsticament, el 1289 s'hi celebraria el Concili Provincial de Viena del Delfinat, repetit el 1311. El 1073 el bisbe Hug de Dié renovà la cort episcopal i construí una catedral. S'hi implantaren abadies cistercenques com les de Léoncel (diòcesi de Valença, 1137) i Valcroissant (diòcesi de Dia, 1188). Alhora, els cluniacencs ho van fer a Sent Ruf i Sent Laurenç d'Ouls. Durant el segle XI predicà a Gap Pèrie de Bruys, i els valdesos s'hi feren forts, sobretot a l'alt Delfinat (La Valloïsa, l'Argentièra, Fressinièras i Valcluson). Provocaren revoltes del 1360 al 1380, i fins i tot es cridà a croada contra ells el 1488, cosa que provocà llur diàspora al Piemont, on el gapenès Guilhem Farel (1489-1565) es convertí al luteranisme i predicà a Suïssa amb Joan Calví. Endemés, Pierre de Sébiville va predicar per primer cop la reforma protestant a Grenoble el 1524, el primer lloc a França.

El darrer delfí, Humbert II (mort el 1355), que no tenia descendència, va vendre el Delfinat al rei de França, i pel tractat de Romans (1349) fou lliurat a Carles (després rei Carles V), fill de Joan, duc de Normandia (després rei Joan II) i nét del rei Felip VI de França.

Incorporació a França[modifica | modifica el codi]

No fou incorporat, però, a la corona, sinó que constituí un apanatge autònom dels fills primogènits dels reis de França, fet pel qual aquests foren incorrectament denominats delfins de França.

Entre el 1419 i el 1426 li foren annexades les comarques de Valença i Diá i, el 1447, Montelaimar. El 2 de novembre del 1531 el Parlament de Grenoble ordenà que els documents fossin redactats in vulgare sermone, o sia, en francès. El 1560 fou annexat definitivament a la corona francesa, i des d'aleshores el títol de delfí de Vienès fou portat honoríficament pels primogènits dels reis de França.

Del 1685 al 1703 el territori fou refugi dels rebels camisards. El 1788 els nobles delfinesos reclamaren el restabliment dels Estats Provincials, no convocats des del 1628. Es van celebrar a Grenoble entre l'u de desembre del 1788 i el 16 de gener del 1789 i on es produïren els primers conflictes per la representació. Mounier en serà escollit cap, però el juny del 1789 els bandits assaltaren els magatzems i s'endugueren el menjar.

Lois Motièr (1801-1903) fou un dels impulsors del felibrisme al Delfinat, on hi fundà l'Escolo Daufinalo dou Felibrige el 1879, juntament amb Francis Pascal i Albert Ravanet. Quan el 1979 es crearen les regions administratives franceses, el Delfinat fou dividit entre la Provença-Alps-Costa Blava i el Roine-Alps.

Referències[modifica | modifica el codi]

Lectures[modifica | modifica el codi]

  • BALDIT, Joan-Pèire (1982) Occitània, trad. de Jordi Bolòs i Maria Dolors Duran, Edicions La Magrana, Col·lecció Alliberament, 14 Barcelona
  • Robèrt Lafont (1969) Per una teoria de la nació Edicions 62, Col·lecció a l'Abast, 72 Barcelona.
  • Robèrt Lafont i ANATOLE, Christian (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona
  • Félix-Alexandre Vernay Petite Histoire du Dauphiné, Éd. PyréMonde-[Princi Negue], 2007 ISBN 978-2-84618-418-2 «Enllaç».

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Delfinat Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal d'Occitània

Bandera l’Arpitània Les regions culturals i històriques d’Arpitània
Les antigues províncies franceses

Escut del Beaujolais Beaujolais Escut de Bresse Bresse Escut de Bugê Baugé exclòs el País de Gex Blason du Charolais Charolais Blason du Dôfenâ Delfinat Escut de Domba Dombes Escut comtes de Forêz Forez Escut de Franche-Comtât Franc Comtat Blason del Lionès Lionès Blason de Mâcon Mâconès Blason de la Savoia Savoia

Els cantons suïssos

Escut del cantó de Friburg Friburg Escut cantó de Ginebra Ginebra Escut del cantó du Jura Jura Escut del cantó de Nœchâtél Neuchâtel Blason du canton du Valês Valais Escut del canton de Vôd Vaud

Les regions italianes

Escut del Piemont Piemont inclou les Valls arpitanes Pulla inclou Cèles de Sant Vuite i Fayéte Blason de la Vâl d’Aoûta Vall d'Aosta

Coord.: 45° 23′ N, 5° 44′ E / 45.383°N,5.733°E / 45.383; 5.733