Delmira Agustini
 Delmira Agustini | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Delmira Agustini Murtfeldt  24 d'octubre de 1886 Montevideo |
| Mort | 6 de juliol de 1914 Montevideo |
| Causa de mort | Feminicidi |
| Sepultura | Cementiri Central de Montevideo |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Uruguai |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia i modernisme anglosaxó |
| Ocupació | poetessa |
| Gènere | Poesia |
| Moviment | Modernista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Delmira Agustini (Montevideo, 24 d'octubre de 1886 - † íbidem. 6 de juliol de 1914) va ser una poetessa uruguaiana, considerada una de les escriptores més importants de Llatinoamèrica en la primera meitat del segle XX.
Filla d'immigrants italians, va ser una nena precoç. A més de compondre versos des que tenia 10 anys, va realitzar estudis de francès, música i pintura.
Va col·laborar en la revista La Alborada, i també en l'Apolo del poeta Manuel Pérez y Curis. Va formar part de la Generació de 1900, al costat de Julio Herrera y Reissig, Leopoldo Lugones i Rubén Darío, al que considerava el seu mestre. Darío va arribar a comparar-la amb Santa Teresa, dient d'ella que era l'única, des de la santa, en expressar-se com dona.
Va contreure matrimoni amb Enrique Job Reyes el 14 d'agost de 1913, però per diverses desavinences conjugals el va abandonar un mes i mig més tard, divorciant-se'n el 5 de juny de 1914. Al juliol del mateix any mor assassinada pel seu exmarit, que després es va suïcidar.
Les seves restes mortals descansen al Panteó Nacional del Cementiri Central de Montevideo.
Obra
La seva obra es caracteritza per una forta càrrega eròtica. Els seus poemes segueixen la línia modernista i estan plens de feminisme, simbolisme, sensualitat i sexe. El 1924 es van publicar a Montevideo les seves obres completes. Un dels seus poemes més coneguts, Safo, es presenta a continuació:
| « | Em sembla justament un déu,
aquest home que s'asseu enfront de tu, que al teu costat, escolta la teva dolça conversa i somrient amorosament fa que el meu cor tremoli en el meu pit. Doncs quan vulgui que et miro, perdo l'ús de la paraula; la meva llengua es gela en el silenci i en la immobilitat, flames subtils es llisquen sobre la meva pell, ja no veig gens amb els meus ulls, les meves oïdes només perceben brunzits, em cobreix una suor freda, i un tremolor em fa el seu captiu. Em torno més verd que l'herba i prop de la mort a mi mateixa semblo. |
» |
Entre els seus títols destaquen els següents:
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Delmira Agustini |
- Poemes de Delmira Agustini (castellà)
- La poesia de Delmira Agustini, Cervantes Virtual (castellà)