Delta del Danubi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Delta del Danubi
Paratge típic del delta del Danubi
Paratge típic del delta del Danubi
Informació
Localització Romania Romania

Tipus Natural
Criteris vii,x
ID 588
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1991 (15a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

El delta del Danubi (Delta Dunării en romanès, Дельта Дунаю, Delta Dynáiu o Delta del Dunái en ucraïnès) és el delta del segon riu més gran d'Europa. Situat entre la regió de la Dobrudja (Romania) i la província d'Odessa (Ucraïna), constitueix el major i millor conservat dels deltes fluvials europeus. Ocupa una superfície de 3.446 km².

Geografia[modifica | modifica el codi]

El delta del Danubi és una regió de maresmes i pantans deshabitats, travessats per elevacions d'arbres. Tots els anys, les terres dipositades pel Danubi fan créixer el delta uns 40 m. Per això es tracta d'una estructura molt dinàmica. Prop de Tulcea (Romania), el Danubi es divideix en tres braços principals abans d'arribar al mar Negre: Chilia, Sulina i Sfântu Gheorghe (Sant Jordi), però molts canals menors ho converteixen en una regió d'aiguamolls, zones pantanoses i boscos, dels quals alguns s'inunden a la primavera i a la tardor.

A uns 44 km del delta del Danubi, riu amunt, es troba l'illa de les Serps, que actualment pertany a Ucraïna però és reclamada per Romania per qüestions de drets de pesca. El 2004, Ucraïna va inaugurar les obres del "Canal Bistroe", el qual facilitarà un enllaç navegable entre el mar Negre i la part ucraïnesa del delta del Danubi. No obstant això, la Unió Europea va sol·licitar a Ucraïna que desistís de prosseguir amb els treballs a causa dels greus danys que sofririen els aiguamolls del delta. Romania, més compromesa amb la protecció i la conservació del delta, vol dur Ucraïna al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.

Sector septentrional del delta del Danubi. S'hi aprecien els sediments en suspensió amb què es va formant progressivament el delta. Foto de satèl·lit de la (NASA)

Naturalesa[modifica | modifica el codi]

El delta alberga més de 1.200 espècies de plantes i 320 d'aus, així com més de 3.400 espècies de fauna d'aigua dolça, incloent-n'hi unes 110 de peixos, com l'esturió. L'any 1974, més de la meitat del delta va ser declarada "zona pantanosa d'importància internacional" i designada com a Patrimoni de la Humanitat en virtut del Conveni de Ramsar (oficialment Conveni sobre Aiguamolls d'Importància Internacional especialment a com Hàbitat d'Aus Aquàtiques).

Actualment, el delta del Danubi ha estat inclòs en el llistat de la UNESCO de llocs qualificats com a Reserva de la Biosfera, amb el nom de Reserva de la Biosfera Transfronterera del Delta del Danubi. Aquesta àrea té uns 2.733 km² de superfície estrictament protegida, repartida entre 18 zones. És el lloc on milions d'aus migratòries de diferents llocs del món (d'Europa, d'Àfrica, d'Àsia i del Mediterrani) hi acudeixen per a niar. La vegetació està dominada per formacions de canyes i canyissos, que cobreixen el 78% de la superfície. Hi existeixen, a més, salines (6%) i boscos de ribera, diferenciats segons la freqüència de la seva inundació, amb àrees de salzes permanentment inundades i pollancreres d'inundació periòdica. Existeixen boscos, com el de Letea, notables per les copes asimètriques dels seus arbres, que inclouen roures (Quercus pedunculiflora i Q. robur), pollancres (Populus tremula), oms (Ulmus foliacea) i freixes (Fraxinus angustifolia).

Fa uns 2.500 anys, segons explicava l'historiador grec Heròdot, el Danubi es dividia en 7 braços en arribar a la desembocadura.

Població[modifica | modifica el codi]

Unes 15.000 persones habiten el delta del Danubi. La major part viu de la pesca, per a la qual usen les seves barques tradicionals fetes de fusta. Entre ells hi ha una comunitat de lipovans, descendents dels seguidors del Ritu Antic, que van sortir de Rússia l'any 1772 per a evitar la persecució religiosa. El principal centre d'aquesta comunitat a la part ucraïnesa del delta és Vilkov.

Història[modifica | modifica el codi]

Durant la major part de l'Edat Moderna, el delta del Danubi va estar en mans de l'Imperi Otomà. A mesura que el control otomà sobre els Balcans s'afluixava, l'Imperi Austrohongarès i altres potències europees es van mobilitzar per impedir que el delta, igual que altres territoris otomans, caiguessin en mans de Rússia. El Tractat de París (1856), que posava fi a la guerra de Crimea, va establir que una comissió internacional (la Comissió Europea del Danubi) controlés el delta. Aquesta comissió va portar a terme una sèrie de treballs al delta i al curs baix del riu, de manera que la navegació pel riu des del mar Negre es va veure afavorida. Després del final de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles (1919) va confirmar la comissió internacional (al mateix temps que s'establia una altra comissió per a controlar el curs superior del Danubi).

Durant la Segona Guerra Mundial, les comissions van ser abolides per l'Alemanya nazi, que va controlar tot el curs del riu des del 1940 fins al 1944. En acabar la Segona Guerra Mundial dos dels braços del Danubi van quedar sota control romanès i el braç nord sota control soviètic. Els soviètics abans van fer signar a un membre del Partit Comunista Romanès un document de dubtosa legalitat pel qual Romania cedia l'illa de les Serps a l'URSS. Actualment hi ha un litigi obert per aquest enclavament entre Romania i Ucraïna.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Delta del Danubi

</noinclude>

Coord.: 45° 05′ 00″ N, 29° 30′ 00″ E / 45.0833,29.5