Demòcrata-Cristians (Finlàndia)

Demòcrata-Cristians

(fi) Suomen Kristillisdemokraatit (KD) - Kristdemokraterna i Finland (KD) r.p.
Dades
Nom curt	KD i KD
Tipus	partit polític
Ideologia política	Democràcia cristiana, Conservadorisme social, Euroescepticisme moderat, Centrisme
Alineació política	centredreta
País d'origen	Finlàndia
Història
Creació	6 de maig de 1958
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu
Membres	13,000
Governança corporativa
Seu	Karjalankatu 2 C 7 krs. 00520 Hèlsinki
Presidència	Sari Essayah (2015–)
Secretari general	Eino Pinomaa (en) (1965–1978) Esko Almgren (1979–1982) Jouko Jääskeläinen (1982–1996) Milla Kalliomaa (en) (1997–2002) Eija-Riitta Korhola (2003–2003) Annika Kokko (2003–2007) Sari Essayah (2007–2009) Peter Östman (2009–2011) Asmo Maanselkä (2011–2021) Elsi Juupaluoma (en) (2022–2023) Mikko Rekimies (en) (2024–)
Persona rellevant	Päivi Räsänen
Joventuts	Joventuts Demòcrata-Cristianes
Afiliació internacional	Internacional Demòcrata de Centre
Afiliació europea	Partit Popular Europeu (Membre observador)
Grup al Parlament Europeu	Partit Popular Europeu
Diputats a l'Eduskunta	6 / 200
Eurodiputats al Parlament Europeu	0 / 13
Regidors als municipis	300 / 9.674
Altres
Color	Blau i taronja
Lloc web	http://www.kristillisdemokraatit.fi

Demòcrata Cristians (finès Kristillisdemokraatit, KD) és un partit polític finlandès creat el 1958 com a escissió demòcrata-cristiana del Partit de la Coalició Nacional amb el nom de Lliga Demòcrata Cristiana (Suomen Kristillinen Liitto), encara que el 2001 adoptaren el nom actual. Des del 2011 forma part del govern presidit per Jyrki Katainen, del Partit de la Coalició Nacional, i que inclou el Partit Socialdemòcrata, l'Aliança d'Esquerra, la Lliga Verda i el Partit Popular Suec.

Líders

1. Olavi Päivänsalo (1958-1964)
2. Ahti Tele (1964-1967)
3. Eino Sares (1967-1970)
4. Olavi Majlander (1970-1973)
5. Raino Westerholm (1973-1982)
6. Esko Almgren (1982-1989)
7. Toimi Kankaanniemi (1989-1995)
8. Bjarne Kallis (1995-2004)
9. Päivi Räsänen (2004-)

Resultats electorals

Eleccions parlamentàries

Any	Escons	Vots	%
1958	0	3 358	0,17%
1966	0	10 646	0,45%
1970	1	28 228	1,40%
1972	4	65 228	2,53%
1975	9	90 599	3,29%
1979	9	138 244	4,77%
1983	3	90 410	3,03%
1987	5	74 209	2,58%
1991	8	83 151	3,05%
1995	7	82 311	2,96%
1999	10	111 835	4,17%
2003	7	148 987	5,34%
2007	7	134 643	4,9%
2011	6	118 453	4,0%

Eleccions locals

Any	Regidors	Vots	%
1972	134	49,877	2,0%
1976	322	85,792	3,2%
1980	333	100,800	3,7%
1984	257	80,455	3,0%
1988	273	71,614	2,72%
1992	353	84,481	3,2%
1996	353	75,494	3,2%
2000	443	95,009	4,3%
2004	392	94,666	4,0%
2008	351	106,639	4,2%

Eleccions al Parlament Europeu

Any	Eurodiputats	Vots	%
1996	0	63,134	2,8%
1999	1	29,637	2,4%
2004	0	70,845	4,3%
2009	1	69 467	4,2%
2014	0	90 586	5,2%

Enllaços externs

• Web oficial Arxivat 2004-08-24 a Wayback Machine. (finès)