Demòstenes (general)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Demòstenes (Demosthenes, Δημοσθένης) fou un general atenenc, fill d'Alcístenes.

El 426 aC, sisè any de la guerra del Peloponès, fou nomenat comandant juntament amb Procles, d'un esquadró de 30 vaixells per fer una incursió al Peloponès. Va atacar Lèucada i amb l'ajut del acarnanis, la gent de Zante, de Cefalònia i de Còrcira, va atacar territori espartà. Els acarnanis volien seguir endavant però Demòstenes se'n va entornar cap a Naupacte i el van seguir la gent de Còrcira.

Llavors va atacar els etolis aliat amb els focis, i després Beòcia, amb la idea de separar el nord de Grècia de l'aliança espartana. Esgotats els recursos del seu cos d'arquers es va haver de retirar, i la retirada fou desastrosa i 120 dels 300 atenencs van morir.

Els etolis van enviar ambaixadors a Esparta per demanar ajut contra Naupacte i van rebre un exèrcit dirigit per Euriloc de 3.000 homes. Demòstenes va enviar reforços a Naupacte i altres llocs en perill i es va concertar amb Ambràcia que va atacar a Argos Amfiloc. Euriloc va marxar contra ells i Demòstenes va arribar també a la zona i es va lliurar la batalla a Olpes (Olpae) en la que atenencs i els seus aliats van obtenir la victòria. Mort Euriloc, el cap esparta Mendeu va haver d'acceptar la retirada dels espartans cap al Peloponès. Les forces aliades dels espartans foren derrotades a Idomene.

L'any següent va acompanyar a Eurimedó d'Atenes i Sòfocles a Sicília. La flota es va aturar a Pylos on foren atacats pels espartans que venien de l'Àtica i de Còrcira i la flota atenenca es va salvar per l'arribada de reforços que van rodejar als espartans, que van haver de demanar la pau. Demòstenes fou de fet substituït en el comandament per Cleó, però aquest no es va interferir, i el general va desembarcar a dos punts i va forçar als espartans a rendir-se. La gloria va correspondre a Cleó però l'estratègia fou en bona part de Demòstenes.

Al 424 aC dirigia amb Hipòcrates les operacions a la Megaride; va sotmetre Nisea, el port de Mègara. Va haver de deixar les operacions al ser atacat per Bràsides. Llavors amb Hipòcrates se'n va anar a Beòcia on aquest darrer va ocupar Dèlion i Demòstenes entrava a Sifes (Siphae) i es va apoderar també de Queronea amb ajut del partit democràtic local. Llavors Demòstenes va cridar 40 vaixells que eren a Naupacte i a forces d'Acarnània però els beocis ja l'esperaven i foren rebutjats. La retirada en direcció a Sició tampoc fou afortunada aquesta vegada.

Reapareix a la signatura del tractat del 422 aC i al del 413 aC. Al ser coneguda a Atenes la notícia del setge de l'exèrcit atenenc a Siracusa per Gilip, fou nomenat junt amb Eurimedó per conduir els reforços i va sortir (quan ja Eurimedó havia marxat) amb 65 vaixells, i va arribar a Siracusa massa tard per evitar la derrota atenenca. L'intent de recuperar el turó on era Epipoles (Epipolae) que inicialment fou victoriós, va acabar amb derrota. Llavors va aconsellar la retirada que Nícies no va acceptar.

L'arribada de Gilip amb reforços va provocar una nova batalla altra vegada desastrosa pels atenencs, i Demòstenes va aconsellar la retirada per mar amb el que va tenir el suport de Nícies però a la que l'exèrcit es va negar, i finalment la retirada es va fer per terra. La força dirigida per Demòstenes va quedar en mala posició i es va rendir als siracusans a canvi de salvar la vida. Tot i així l'assemblea siracusana va votar la seva execució.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demòstenes (general) Modifica l'enllaç a Wikidata