Demades

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Demades (Δημάδης) fou un home d'estat i orador atenenc contemporani de Filip II de Macedònia, Alexandre el Gran i Antípater. Se'l considera d'origen baix però pels seus talents, la seva demagògia i els mètodes poc ortodoxes, va arribar a una posició eminent a Atenes.

A la batalla de Queronea Demades fou fet presoner pels macedonis però Filip II el va deixar lliure i mercès al seu discurs va deixar anar també a tots els atenencs i va signar un tractat d'amistat amb Atenes.

Des de llavors fou membre del partit macedònic i enemic de Demòstenes al que s'havia enfrontat per primer cop el 359 aC, per la qüestió de la guerra contra Olint, enemistat que va seguir fins al final.

Fou després partidari d'Alexandre fins al punt que l'assemblea atenenca li va imposar una multa. També va acceptar els suborns d'Harpalos. Quan Alexandre va exigir l'entrega dels oradors que se li oposaven, alguns amics de Demòstenes el van subornar perquè els salvés; així Demades va signar un decret pel qual exculpava als oradors però oferia entregar-los si eren declarats culpables. Demades fou enviat com ambaixador a Alexandre per comunicar-li el decret i va convèncer al rei de perdonar als oradors.

El 331 aC va rebre l'administració d'una part del diner públic atenenc. Degut als suborns que rebia dels oposats al partit macedoni, va adquirir una gran riquesa que va dilapidar al viure de manera dissoluta i extravagant i fou condemnat a diverses multes.

Quan Antípater i Cràter van entrar a Atenes el 322 aC, Demòstenes va fugir, i Demades, Foció i alguns altres foren enviats com ambaixadors davant Antípater però no el van poder convèncer i probablement fou el mateix Demades el que va impedir que l'ambaixada tingués èxit. Antípater només va oferir la pau a canvi de la submissió completa.

El 318 aC amb Antípater malalt a Macedònia, Demades fou enviat altre cop com ambaixador al regent per demanar la sortida de la guarnició de Muníquia; però casualment es van descobrir unes cartes de Demades a Perdicas d'Orèstia en les que urgia aquest a venir a Europa i atacar Antípater, i aquest el va fer executar immediatament juntament amb el seu fill Demees. Arrià, Ateneu i Plutarc diuen que l'execució fou ordenada per Cassandre.

Es conserva un discurs seu: (περὶ δωδεκαετίας), probablement del 326 aC. Suides diu que va escriure una història de Delos, però probablement l'escriptor fou un personatge diferent amb el mateix nom.