Demetri II Nicàtor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC. Era fill de Demetri I Soter i a la mort del seu pare (i de la seva mare i el seu germà gran) va fugir a Creta i Alexandre I Balas va ser proclamat rei.

El 147 aC Demetri II Nicàtor va enviar al seu lloctinent Apol·loni amb alguns partidaris i soldats cretencs a Fenícia, i allí va atreure partidaris a la causa del seu senyor tant a Fenícia com a Palestina. Jonates Afo, aliat a Alexandre, el va atacar a Jaffa i Apol·loni va fugir cap a Jamnia i després més al sud perseguit per Jonates que el va derrotar un altre cop a Ashod; després Jonates va entrar a Ascaló sense lluita. Mentre Demetri havia desembarcat a la costa prop d'Antioquia amb mercenaris cretencs sota el comandament de Lastenes. Ptolomeu VI Filomètor d'Egipte, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair Celesíria que de fet va annexionar. Això va fer que patís un atemptat a mans d'Amoni, un dels favorits d'Alexandre, i llavors Ptolomeu va capgirar la seva aliança i va donar suport a Demetri, que va guanyar una batalla decisiva prop d'Antioquia (La batalla del Orontes 146 aC) i va entrar a la ciutat i fou coronat rei, i es va casar amb la filla de l'egipci, Cleòpatra Thea, que va abandonar a Alexandre per ordre del seu pare. Ptolomeu, a qui els notables de l'estat selèucida volien posar al tron, va morir de les ferides rebudes a la batalla i les tropes egípcies van tornar al seu país i així Demetri va quedar com a sobirà sense adversari. Jonates Afo, fidel aliat d'Alexandre, va atacar Jerusalem, protegida per una guarnició selèucida, però Demetri II li va renovar les concessions que li havia fet Alexandre Balas i Jonates llavors va renunciar a l'atac i es va retirar.

Els pillatges dels cretencs va fer revoltar als ciutadans d'Antioquia i només es va poder restaurar l'ordre a costa de massacrar als revoltats. Però no massa després el general Diodot (un fidel d'Alexandre que s'havia passat a Demetri al darrer moment) es va apoderar d'Antioquia (145 aC) i va proclamar rei al infant Antíoc VI Dionysus, fill d'Alexandre Balas. Demetri va quedar assetjat al palau reial i va cridar en ajut a les guarnicions de Palestina; els jueus van enviar tres mil homes que van salvar a Demetri que va poder fugir a l'est i es va establir a Selèucia del Tigris. Didot per atreure's a Jonates (que acabava d'entrar a Lod o Diòspolis i Gaza) li va reconèixer la possessió de Judea, Efraïm, Lida i Ramataim. Llavors Demetri, des l'est del país va enviar tropes contra Jonates i es va lliurar batalla a la plana d'Hazor al sud de Kadesh (Galilea) en la que els jueus van obtenir la victòria. Simo Tasi, germà de Jonates Afo, va entrar a l'antiga capital de Bet Zur; Demetri va enviar més soldats i es va lliurar una altra batalla a la plana d'Hamat, al sud del riu Eleuteros, avui Nahr al-Kabir, sense cap guanyador clar; Demetri va haver de retirar els seus soldats i els jueus van avançar cap al país dels Nabateus, Damasc i el territori dels Filisteus.

Diodot va capturar a traïció a Jonates a Ptolemaida el 143 aC (tenia por que no passés al costat de Demetri un altre cop) i el va fer matar (142 aC) i li va succeir el seu germà Simó Tasi, el darrer fill de Mataties que encara vivia. Diodot no va tardar a matar a Antíoc VI subornat als metges perquè el infant moris a uns operació quirúrgica, i seguidament es va proclamar rei a si mateix amb el nom de Diodot Trifó (140 aC) però no va poder dominar la part oriental del regne en mans de Demetri que en aquell moment s'havia d'enfrontar amb l'atac dels parts que van ocupar Mèdia. Demetri II es va aliar amb Simó Tasi i va poder recuperar Gaza que havia caigut poc abans en mans de Diodot Trifó. Després la guarnició selèucida de Jerusalem, lleial a Diodot, es va sotmetre a Simó que es va proclamar independent amb el títol d'etnarca. El 140 aC els parts van ocupar Selèucia del Tigris, Babilònia i Dura Europos i Demetri encara va conservar la part sud de Mesopotàmia, l'anomenada Caracene o Mesene. En les lluites contra els parts Demetri II fou fet presoner però fou tractat amb gran correcció i se li va oferir casar-se amb la princesa Rodegunda. Fou llavors que els parts van fundar Ctesifont. Moltes guarnicions es van declarar a favor de Diodot Trifó i el sud de Mesopotàmia va caure en mans de tribus probablement àrabs o semites. El germà de Demetri, Antíoc VII Sidetes, que era a Rodes, va retornar a territori selèucida per ocupar el lloc del rei presoner, però va obtenir molt poc suport per la por que feia Diodot, que governava com un tirà. La seva dona Cleòpatra Thea exercia la regència a les regions que li romanien lleials, en saber que Demetri II s'havia casat amb la princesa dels parts, es va casar amb Antíoc VII i així aquest fou reconegut rei, obtenint el suport de l'exèrcit. També diverses guarnicions que eren lleials a Diodot es van declarar a favor d'Antíoc VII.

Mentre fou presoner dels parts Demetri va intentar escapar dues vegades però no va reeixir. El 130 aC el rei Antíoc VII Sidetes va organitzar una gran campanya contra els parts que foren derrotats a la riba del riu Zab. Armènia, que estava sotmesa als parts, es va independitzar i els sàtrapes de Mèdia, i Persis i potser d'altres es van rebel·lar. El rei part va decidir alliberar a Demetri II amb l'esperança de crear un conflicte civil entre els selèucides, però el 129 aC Antíoc VII fou derrotat i mort en un combat menor poc temps després de l'alliberament de Demetri, i el seu fill Seleuc fou fet presoner. El rei part va ordenar de capturar-lo un altre cop però Demetri va poder arribar a Síria i va ser reconegut rei i la seva dona Cleòpatra Thea (vidua d'Antíoc VII) va tornar amb ell. El sàtrapa de Caracene i Mesene, un àrab de nom Hispaosines o Espasines, es va proclamar independent amb capital a Antioquia del Tigris (entre el Tigris i Susa) i va reanomenar a la seva capital com Jarax Spasinu adoptant el títol de rei de Babilònia, però els parts van ocupar el nord del país del que fou nomenat governador Himeros. Demetri va aconseguir la submissió del sàtrapa de Osroene Abgar que s'havia independitzat pocs anys abans i va aturar les pretensions del sàtrapa d'Adiabene, però no va poder impedir la independència de Cilícia i de Fenícia, mentre l'etnarca dels Jueus va consolidar la seva independència si bé encara alguna guarnició selèucida romania al seu territori, però el 128 aC la fortalesa selèucida de Medeba a Ammon fou ocupada pel macabeu Joan Hircani I després d'un llarg setge.

El 127 aC Demetri II va recuperar Cilícia, derrotant el sàtrapa local. El 126 aC Alexandre II Zabinas amb suport dels egipcis i jueus, va entrar a Síria i va derrotar a Demetri II i es va proclamar rei. Demetri va fugir a Tir, una de les ciutats de Fenícia que encara li eren lleials, però la ciutat va caure en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fenícies i Demetri va fugir però fou derrotat prop de Damasc i fou fet presoner (126 aC) i va morir sota tortura. Li va succeir la seva muller Cleòpatra Thea com a regent del seu fill gran Seleuc V Filomètor.

Precedit per:
Alexandre I Balas (primera vegada)


Antíoc VII Sidetes (segona vegada)

Imperi Selèucida Succeït per:
Antíoc VII Sidetes (primera vegada)


Alexandre II Zabinas i Seleuc V Filomètor (segona vegada)