Demografia d'Hondures

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carretera de Talanga, Hondures

Aquest és un article sobre la demografia d'Hondures i dels grups ètnics que hi viuen.

Població[modifica | modifica el codi]

Any Població Urbana Rural  % Creixement anual intercensal
1791 96,421 - - -
1801 128,453 - - 2.91
1881 307,289 - - 1.10
1887 331,917 - - 1.29
1895 398,877 - - 2.32
1901 543,741 - - 5.30
1905 500,136 - - -2.07
1910 553,446 - - 2.05
1916 605,997 - - 1.52
1930 854,184 - - 2.48
1935 962,000 - - 2.41
1940 1,107,859 - - 2.86
1945 1,200,542 - - 1.62
1950 1,368,600 - - 2.65
1961 1,884,700 - - 2.95
1974 2,656,948 833,179 (31%) 1,823,769 (69%) 2.68
1988 4,248,561 1,751,833 (39%) 2,691,888 (61%) 3.41
2001 6,535,344 - - 3.36
2008 7,483,763 - - 8.99
2010 8,046,000 - - -
Font: INE [1]

D'acord amb la revisió de 2012 dels World Population Prospects la població total era de 7.621.000 el 2010, enfront de només 1.487.000 el 1950 (un augment de cinc vegades en 60 anys). La proporció de nens menors de 15 en l'any 2010 va ser del 36,8%, el 58,9% té entre 15 i 65 anys d'edat, mentre que el 4,3% té 65 anys o més.[2]

Població total
(x 1000)
Proporció
0–14 anys
(%)
Proporció
15–64 anys
(%)
Proporció
65+ anys
(%)
1950 1 487 42.2 53.8 4.0
1955 1 717 44.3 52.3 3.4
1960 2 002 46.1 50.8 3.2
1965 2 353 47.1 49.8 3.1
1970 2 691 47.7 49.2 3.1
1975 3 108 47.5 49.3 3.2
1980 3 636 47.0 49.8 3.2
1985 4 238 46.2 50.6 3.2
1990 4 904 45.5 51.1 3.4
1995 5 592 44.3 52.1 3.6
2000 6 236 42.4 53.7 3.9
2005 6 899 39.8 56.0 4.1
2010 7 621 36.8 58.9 4.3

Estadístiques vitals[modifica | modifica el codi]

El registre dels fets vitals es troba complert a Hondures. El Departament de Població de les Nacions Unides prepara les estimacions.[2]

Període Naixements
per any
Morts
per any
Canvi natural
per any
TBN* TBM* CN* TMI* TFT* Esperança de vida
total
Esperança de vida
homes
Esperança de vida
dones
1950-1955 84 000 40 000 44 000 52.1 24.7 27.4 7.50 169 41.8 40.5 43.1
1955-1960 95 000 40 000 55 000 51.1 21.5 29.6 7.50 154 44.6 43.0 46.3
1960-1965 108 000 40 000 68 000 49.5 18.3 31.2 7.42 136 48.0 46.3 49.8
1965-1970 122 000 40 000 82 000 48.4 16.0 32.4 7.42 119 51.0 49.2 53.0
1970-1975 133 000 40 000 93 000 45.9 13.7 32.2 7.05 104 54.1 52.1 56.2
1975-1980 150 000 38 000 112 000 44.5 11.4 33.1 6.60 81 57.7 55.6 59.9
1980-1985 166 000 36 000 130 000 42.3 9.2 33.1 6.00 65 61.6 59.4 63.8
1985-1990 180 000 33 000 147 000 39.5 7.3 32.2 5.37 53 65.4 63.2 67.7
1990-1995 195 000 33 000 162 000 37.1 6.3 30.8 4.92 43 67.7 65.4 70.1
1995-2000 198 000 33 000 165 000 33.4 5.6 27.9 4.30 35 69.8 67.5 72.3
2000-2005 197 000 35 000 163 000 30.0 5.3 24.8 3.72 31 71.0 68.6 73.4
2005-2010 201 000 37 000 164 000 27.7 5.1 22.7 3.31 28 72.1 69.7 74.5
* TBN = taxa bruta de natalitat (per 1000); TBM = taxa bruta de mortalitat (per 1000); CN = canvi natural (per 1000); TMI = taxa de mortalitat infantil per 1000 naixements; TFT = taxa de fertilitat total (nombre d'infants per dona)

Grups ètnics[modifica | modifica el codi]

Els "mestizos" (barreja d'europeus amb amerindis) representen més del 90 % de la població, amb només el 6% d'amerindis i l'1% d'afrohondurenys. Igual que en altres països d'Amèrica Llatina, la qüestió de la distribució racial de la població nacional és problemàtica. Des de principis del segle XX, almenys, Hondures s'ha emmarcat com un país " mestís", ignorant i de vegades denigrant tant el component africà de la població com a la població indígena supervivent que encara es considerava com de sang pura.[3][4] A causa dels estigmes socials moltes persones van negar tenir ascendència africana, i després de l'arribada a Hondures de treballadors dsecendents de afrocaribenys es va engegar una campanya activa per denigrar totes les persones d'ascendència africana, feta per mestissos ansiosos per negar qualsevol ascendència africana. Per això les estadístiques oficials representen bastant uniformement aquelles persones que tenen ascendència en favor d'una solució de "dues races".[3]

Amerindis[modifica | modifica el codi]

Segons el cens de 2001 la població ameríndia d'Hondures inclou 381.495 persones (6,3% de la població total).[5] Amb excepció dels lenca i els ch'ortí encara mantenen llur llengua.

En el cens de 2001 es comptaren sis grups amerindis diferents:

  • els lenques (279.507 en 2001;4,6% de la població total) viuen als departaments de La Paz, Intibucá, i Lempiras;
  • els Miskitos (51.607 in 2001; 0,8% de la població total) viuen a la costa nord-est a la frontera amb Nicaragua.
  • els Chortís (34.453 in 2001;0,6% de la població total), grup maia que viu a la frontera nord-oest amb Guatemala;
  • els tolupans (també anomenats jicaque, "xicaque", o tol; 9.617 en 2001; 0,2% de la població total), viuen al departament de Yoro i a la reserva de Montaña de la Flor;
  • els Pech o Paya (3,848 en 2001; 0,1% de la població total) viuen a una petita àrea del departament d'Olancho;
  • els Sumos o Tawahka (2.463 en 2001; <0,1%)

Afrohondurenys[modifica | modifica el codi]

La població afrohondurenya està formada pels garifuna i criolls.

  • Els garifuna són descendents de poblacions caribs, arawaks, i africanes. Aquest grup ètnic té el seu origen en un grup format a les illes Sant Vicent al Carib, d'on arribaren el 1797. Segons el cens de 2001 hi havia registrats 46.448 garifunes, 0,8% de la població total d'Hondures.[5] Els garifuna parlen una llengua arawak. Viuen al llarg de la costa caribenya d'Hondures i a les illes de la Badia.
  • Els criolls eren 12.370 (0.2%) en 2001.

Altres grups ètnics[modifica | modifica el codi]

Hondures allotja una significativa comunitat de palestins (la majoria dels quals són àrabs cristians).[6] Aquests àrabs hondurenys sovint són anomenats "turcos" perquè arribaren a Hondures usant documents de transport turc ja que aleshores el seu país es trobava sota control de l'Imperi otomà. Els palestins arribaren al país a finals del segle XIX i començaments del segle XX, i s'establiren principalment a la ciutat de San Pedro Sula.[7]

També hi ha una petita comunitat de xinesos a Hondures. Un advocat del Comitè per la Defensa dels Drets Humans a Hondures (CODEH) va informar que la comunitat xinesa a Hondures és força petita. Molts dels xinesos són emigrats que arribaren de Xina després de la revolució i llurs descendents.[8]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Composición y Distribución de la Población».
  2. 2,0 2,1 Population Division of the Department of Economic and Social Affairs of the United Nations Secretariat, World Population Prospects: The 2012 Revision
  3. 3,0 3,1 Dario Euraque, "The Threat of Blackness to the Mestizo Nation: Race and Ethnicity in the Honduran Banana Economy, 1920s and 1930s," in Steve Striffler and Mark Moberg, eds. Banana Wars: Power, Production and History in the Americas (Duke University Press, 2003), pp. 229-49.
  4. Dario Euraque, "Antropólogos, archaeólogos, imperialismo y la mayanicación de Honduras, 1890-1940," Revista Historia 45 (2002): 73-103
  5. 5,0 5,1 «Atlas sociolingüístico de Pueblos Indígenas: Honduras».
  6. The Arabs of Honduras. Larry Luxner. Saudi Aramco World.
  7. «Honduras: Palestinian success story».
  8. The UN Refugee Agency. "Honduras: Information on racism and treatment of ethnic Chinese."