Demografia d'Israel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Distribució de la població àrab a Israel l'any 2000
Densitat de població a Israel per regions, el 2007

Israel tenia una població de 7.624.600 segons el cens de 2010. El 78,1% són jueus, el 15,1% musulmans, el 2,1% cristians i l'1,6% drusos. Als territoris ocupats de Cisjordània, la Franja de Gaza i Jerusalem Est, el 2001 la població era de 3,3 milions. Segons el Ministeri de l'Interior d'Israel hi ha 270.000 ciutadans israelians a les ciutats i als assentaments establerts a Cisjordània i uns altres 20.000 als Alts del Golan.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1948, quan va néixer l'estat d'Israel, la població total era de 914.700 habitants (156.000 jueus). Entre el 1948 i el 1960 la població immigrant jueva va augmentar en 1,1 milions, procedents sobretot de l'èxode des dels països àrabs, com el Iemen (60.000), l'Iraq (140.000), Síria (35.000), el Líban (5.000), Tunísia (120.000), el Marroc (300.000), l'Iran (200.000) i Algèria (150.000). També va emigrar al nou estat la petita comunitat jueva d'Europa després de l'Holocaust (prop de 250.000 persones). D'altres moviments migratoris posteriors s'han produït després de la desintegració de la Unió Soviètica, quan molts jueus de Rússia, Ucraïna i Bielorússia varen decidir emigrar a Israel. I els moviments ja més moderns daten del 2001 quan molts jueus de l'Argentina van decidir emigrar a causa de la greu crisi econòmica.

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica.

Emigració[modifica | modifica el codi]

Jueus dels països àrabs a Israel (1948-2002)[1]
País Població jueva 1948 Emigrats a Israel Població jueva 2002
Algèria 140.000 24.000 20
Egipte 66.000 37.000 50
Iraq 140.000 130.000 ¿100?
Líban 5.000 4.000 70
Líbia 38.000 35.800 0
Marroc 285.000 266.300 3.500
Síria 35.000 8.500 120
Tunísia 130.000 52.000 1.500
Iemen i Adén 60.000 50.600 500
Total 899.000 608.200 5.860

Distribució actual[modifica | modifica el codi]

Avui dia la població està desigualment repartida pel territori. A la regió central i a la costa mediterrània hi ha més aglomeració de població, amb índexs superiors als 300 habitants per km². Al sud la mitjana no supera els 55 hab/km². S'estima una doble ocupació del territori: d'una banda les grans ciutats (Jerusalem, Tel Aviv, Haifa, Beerxeva i Elat) i d'altra banda l'ocupació rural en forma de quibuts i de moixavs, poblacions agrícoles amb una forma d'explotació del terreny i de convivència comunal.

Llengües d'Israel[modifica | modifica el codi]

Israel té dues llengües oficials: l'hebreu i l'àrab, tot i que l'anglès també es fa servir a nivell oficial. L'hebreu fou ressuscitat a finals del segle XIX després de gairebé 2000 anys de considerar-se com a llengua morta, i avui dia el parlen més de 3 milions d'israelians (gairebé la totalitat de jueus) com a llengua materna. L'àrab és parlat principalment pels àrabs i pels drusos i per la vella generació de jueus que van arribar de països àrabs.

Entre els altres idiomes que parlen els jueus nascuts fora d'Israel cal destacar-ne el rus per l'emigració des de Rússia, Ucraïna i Bielorússia, l'anglès pels immigrants arribats sobretot dels Estats Units, el francès (immigrants de França i Bèlgica), l'amhàric (d'Etiòpia), el castellà (Argentina, Uruguai, Costa Rica, Perú, Colòmbia, Espanya, Xile i Mèxic), el persa, el romanès (de Romania i Moldàvia), el georgià, l'hongarès, el polonès, el jiddisch, el judeocastellà, l'armeni, l'arameu (del Kurdistan), el portuguès (del Brasil), l'hindi, el neerlandès, el serbi, el búlgar, el xinès (del Taiwan) i molts d'altres més minoritaris.

Principals ciutats[modifica | modifica el codi]

Àrees metropolitanes[modifica | modifica el codi]

  • Tel Aviv: 1.176.700 hab. (18,4% del total)
  • Jerusalem: 706.400 hab. (11% del total)
  • Haifa: 537.400 hab. (8,4% del total)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Demografia d'Israel
  1. La terra més disputada: el sionisme, Israel i el conflicte de Palestina. Alianza Editorial S.A, 2005.  Taula elaborada per l'autor a partir de l' Atles d'història jueva de Martin Gilbert; l'Histoire universelle des juifs, d'Élie Barnavi (ed.); L'exode oublié. Juifs des pays arabes, de Moïsé Rahmani, i L'exclusion des juifs des pays arabes, de Shmuel Trigano.