Denim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jeans fets de denim, amb un rebló de coure per reforçar la butxaca.

El denim és un teixit emprat en la confecció de roba de treball. Encara que no hi ha unanimitat sobre l'origen, diversos estudis assenyalen que va sorgir a Europa, a l'edat mitjana. Però aquests antecedents es difuminen fins que al segle XVII es troba a la ciutat francesa de Nîmes un centre industrial tèxtil basat en el cotó, que va donar nom al denim o teixit de Nîmes. [1] Aquest va començar a fer-se popular per la seva resistència, ja que era emprat en els seus començaments per a la realització de veles de vaixell i tendes de campanya, de tendals i lones.

Peces de vestir[modifica | modifica el codi]

El 1853 Levi Strauss, comerciant de San Francisco va pensar a utilitzar les lones que s'utilitzaven en la fabricació de tendes de campanya per fer roba de treball per als miners, una roba que resistís la vida a la intempèrie i el pes del mineral trobat a les butxaques. Aquests pantalons van ser rematats amb reforços de coure, eren tots del color marró usat per fer les tendes i sense butxaques posteriors.

Poc després els genovesos[2] es van encarregar de tenyir la tela amb un altre pigment blau, menys car i més abundant, l'indi extractat d'una lleguminosa colorant procedent de Java i de l'Índia que finalment va ser patentat el 1873 per Strauss amb el seu nom. El 1880 el químic Adolf von Baeyer va obtenir un colorant blau des de l'àcid antranílic, i els pigments d'origen biològic van ser abandonats.

Procés[modifica | modifica el codi]

És una tela de cotó sarjat de trama blanca i ordit tenyit de blau indi. Per fer-ho, després que les màquines filadores converteixen el cotó en fils, alguns d'aquests són tenyits amb una coloració blavosa i després encolats per donar-li major resistència. S'utilitza un ordidor de bales, per creuar-lo després al teler, per raig d'aire o llançadora, amb altres blancs que seran la trama. La trama pot ser barrejada amb fibres elastomèriques per formar teixits elàstics. Se li apliquen diferents tractaments fins a obtenir el denim en un procés que dura 20 dies.

A la dècada de 1970, els jeans o texans es van popularitzar fins al punt que el denim blau va començar a usar-se en peces d'alta costura. Això va ser possible gràcies a la utilització d'enzims com catalitzadors en el procés de fabricació, el que li ha donat una flexibilitat que no té el teixit original i que permet el seu ús en tot tipus de vestits i accessoris, fins i tot bikinis.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al sud de França, a les muntanyes entre les ciutats de Nîmes i Alés (llogaret de Mialet) es troba el "Museu del Desert", pel que es poden veure records i testimonis de la vida de les comunitats camperoles luteranes dels segles XVII i XVIII (eradicades pel rei Lluís XIV amb l'ajuda dels terços de dragons...), i en els seus aixovars es detecten pantalons, jaquetes i armilles de "tela de Nîmes", contingut de blau fosc amb glast (herba pastís, Herba del tinctoria,...)
  2. El nom d'aquesta "tela de Genoa" va ser deformat a Amèrica en jean...

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Denim