Denim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jeans fets de denim, amb un rebló de coure per reforçar la butxaca.

El denim és un teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja, que s’utilitza, especialment, en la confecció de roba de treball.[1] Encara que no hi ha unanimitat sobre l'origen, diversos estudis assenyalen que va sorgir a Europa, a l'edat mitjana. Però aquests antecedents es difuminen fins que al segle XVII es troba a la ciutat francesa de Nîmes un centre industrial tèxtil basat en el cotó, que va donar nom al denim o teixit de Nîmes. [2] Aquest va començar a fer-se popular per la seva resistència, ja que era emprat en els seus començaments per a la realització de veles de vaixell i tendes de campanya, de tendals i lones.

Peces de vestir[modifica | modifica el codi]

El 1853 Levi Strauss, comerciant de San Francisco va pensar a utilitzar les lones que s'utilitzaven en la fabricació de tendes de campanya per fer roba de treball per als miners, una roba que resistís la vida a la intempèrie i el pes del mineral trobat a les butxaques. Aquests pantalons van ser rematats amb reforços de coure, eren tots del color marró usat per fer les tendes i sense butxaques posteriors.

Poc després els genovesos[3] es van encarregar de tenyir la tela amb un altre pigment blau, menys car i més abundant, l'indi extractat d'una lleguminosa colorant procedent de Java i de l'Índia que finalment va ser patentat el 1873 per Strauss amb el seu nom. El 1880 el químic Adolf von Baeyer va obtenir un colorant blau des de l'àcid antranílic, i els pigments d'origen biològic van ser abandonats.

Procés[modifica | modifica el codi]

És una tela de cotó sarjat de trama blanca i ordit tenyit de blau indi. Per fer-ho, després que les màquines filadores converteixen el cotó en fils, alguns d'aquests són tenyits amb una coloració blavosa i després encolats per donar-li major resistència. S'utilitza un ordidor de bales, per creuar-lo després al teler, per raig d'aire o llançadora, amb altres blancs que seran la trama. La trama pot ser barrejada amb fibres elastomèriques per formar teixits elàstics. Se li apliquen diferents tractaments fins a obtenir el denim en un procés que dura 20 dies.

A la dècada de 1970, els jeans o texans es van popularitzar fins al punt que el denim blau va començar a usar-se en peces d'alta costura. Això va ser possible gràcies a la utilització d'enzims com catalitzadors en el procés de fabricació, el que li ha donat una flexibilitat que no té el teixit original i que permet el seu ús en tot tipus de vestits i accessoris, fins i tot bikinis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Denim». web. TERMCAT. [Consulta: 23 novembre 2014].
  2. Al sud de França, a les muntanyes entre les ciutats de Nîmes i Alés (llogaret de Mialet) es troba el "Museu del Desert", pel que es poden veure records i testimonis de la vida de les comunitats camperoles luteranes dels segles XVII i XVIII (eradicades pel rei Lluís XIV amb l'ajuda dels terços de dragons...), i en els seus aixovars es detecten pantalons, jaquetes i armilles de "tela de Nîmes", contingut de blau fosc amb glast (herba pastís, Herba del tinctoria,...)
  3. El nom d'aquesta "tela de Genoa" va ser deformat a Amèrica en jean...

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Denim Modifica l'enllaç a Wikidata