Denim
El denim és un teixit emprat en la confecció de roba de treball. Encara que no hi ha unanimitat sobre l'origen, diversos estudis assenyalen que va sorgir a Europa, a la Edat Mitjana. Però aquests antecedents es difuminen fins que al segle XVII es troba a la ciutat francesa de Nîmes un centre industrial tèxtil basat en el cotó, que va donar nom al denim o teixit de Nîmes. [1] Aquest va començar a fer-se popular per la seva resistència, ja que era emprat en els seus començaments per a la realització de veles de vaixell i tendes de campanya, de tendals i lones.
Taula de continguts |
Peces de vestir [modifica]
El 1853 Levi Strauss, comerciant de San Francisco va pensar a utilitzar les lones que s'utilitzaven en la fabricació de tendes de campanya per fer roba de treball per als miners, una roba que resistís la vida a la intempèrie i el pes del mineral trobat a les butxaques. Aquests pantalons van ser rematats amb reforços de coure, eren tots del color marró usat per fer les tendes i sense butxaques posteriors.
Poc després els genovesos [2] es van encarregar de tenyir la tela amb un altre pigment blau, menys car i més abundant, l'indi extractat d'una lleguminosa colorant procedent de Java i de l'Índia que finalment va ser patentat el 1873 per Strauss amb el seu nom. El 1880 el químic Adolf von Baeyer va obtenir un colorant blau des del àcid antranílic, i els pigments d'origen biològic van ser abandonats.
Procés [modifica]
És una tela de cotó sarjat de trama blanca i ordit tenyit de blau indi. Per fer-ho, després que les màquines filadores converteixen el cotó en fils, alguns d'aquests són tenyits amb una coloració blavosa i després encolats per donar-li major resistència. S'utilitza un ordidor de bales, per creuar-lo després al teler, per raig d'aire o llançadora, amb altres blancs que seran la trama. La trama pot ser barrejada amb fibres elastomèriques per formar teixits elàstics. Se li apliquen diferents tractaments fins a obtenir el denim en un procés que dura 20 dies.
A la dècada de 1970, els jeans o texans es van popularitzar fins al punt que el denim blau va començar a usar-se en peces d'alta costura. Això va ser possible gràcies a la utilització d'enzims com catalitzadors en el procés de fabricació, el que li ha donat una flexibilitat que no té el teixit original i que permet el seu ús en tot tipus de vestits i accessoris, fins i tot bikinis.
Notes [modifica]
- ↑ Al sud de França, a les muntanyes entre les ciutats de Nîmes i Alés (llogaret de Mialet) es troba el "Museu del Desert", pel que es poden veure records i testimonis de la vida de les comunitats camperoles luteranes dels segles XVII i XVIII (eradicades pel rei Lluís XIV amb l'ajuda dels terços de dragons...), i en els seus aixovars es detecten pantalons, jaquetes i armilles de "tela de Nîmes", contingut de blau fosc amb glast (herba pastís, Herba del tinctoria,...)
- ↑ El nom d'aquesta "tela de Genoa" va ser deformat a Amèrica en jean...
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Denim |
