Denominació d'Origen Costers del Segre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
DO Costers del Segre
Denominació d'Origen Costers del Segre
Seu Lleida
Superfície 4.696 hectàrees
Viticultors 633
Cellers 37
Producció 81.756 hl (2012-13)[1]
Varietats blanques Albarinyo, macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay, garnatxa blanca, riesling i sauvignon blanc.
Varietats negres Garnatxa negra, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot, monestrell, trepat, samsó, pinot noir i sirà.
Mapa de la DO
Font: INCAVI

La Denominació d'Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. El Consell Regulador es va fundar el 1986.

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.

Les vinyes són entre els 200 i 400 m d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.[2]

Les diferents subzones són:

Les subzones d'Artesa i del Pallars Jussà són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.

Història[modifica | modifica el codi]

El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.

La colonització agrícola de Raimat a principi del segle XX va suposar una renovació important, aportant innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.

Els altres cellers han seguit l'empenta de l'èxit de la finca de Raimat en la producció de vins de qualitat, constituint-se en Denominació d'Origen el 1986.

Vinificació[modifica | modifica el codi]

Els vins predominants són els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.[3]

Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.

La producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarel·lo i parellada, o més innovadors de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Producció vinícola amb DO». Diari Ara, 28 de juliol de 2014 [Consulta: 3 agost 2014].
  2. «DO Costers del Segre». Ara els nostres vins. Ara llibres [Barcelona], 21/12/2011. ISSN: 2014-010X.
  3. Martín, Ricard. «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 4/12/2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]