Denominació d'Origen Costers del Segre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
DO Costers del Segre
Denominació d'Origen Costers del Segre
Seu Lleida
Superfície 4.696 hectàrees
Viticultors 633
Cellers 37
Producció 53.127 hectolitres
Varietats blanques Albarinyo, macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay, garnatxa blanca, riesling i sauvignon blanc.
Varietats negres Garnatxa negra, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot, monestrell, trepat, samsó, pinot noir i sirà.
Mapa de la DO
Font: INCAVI

La Denominació d'Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. El Consell Regulador es va fundar el 1986.

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.

Les vinyes són entre els 200 i 400 m d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.[1]

Les diferents subzones són:

Les subzones d'Artesa i del Pallars Jussà són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.

Història[modifica | modifica el codi]

El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.

La colonització agrícola de Raimat a principi del segle XX va suposar una renovació important, aportant innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.

Els altres cellers han seguit l'empenta de l'èxit de la finca de Raimat en la producció de vins de qualitat, constituint-se en Denominació d'Origen el 1986.

Vinificació[modifica | modifica el codi]

Els vins predominants són els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.[2]

Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.

La producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarel·lo i parellada, o més innovadors de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «DO Costers del Segre». Ara els nostres vins. Ara llibres [Barcelona], 21/12/2011. ISSN: 2014-010X.
  2. Martín, Ricard. «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 4/12/2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]