Denominació d'Origen Empordà
De Viquipèdia
| DO Empordà | |
|---|---|
 |
|
| Seu | Figueres |
| Superfície | 2.003 hectàrees |
| Viticultors | 418 |
| Cellers | 38 |
| Producció | 70.000 hectolitres |
| Varietats blanques | garnatxa blanca, macabeu, moscatell d'Alexandria |
| Varietats negres | samsó, garnatxa negra |
 |
|
| Font: INCAVI[1] | |
La Denominació d'Origen Empordà abasta la zona vinícola des de l'Albera fins a la serra de Rodes i la Garrotxa d'Empordà. Regulada des del 1975, s'anomenava «Empordà-Costa Brava» però en l'últim reglament aprovat per la Generalitat de Catalunya, el 16 de febrer del 2006, s'ha eliminat la indicació de Costa Brava.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
L'àrea de producció de la denominació d'origen està distribuïda en dues subzones: 35 municipis al nord de l'Alt Empordà, que limita amb les denominacions del vi del Rosselló; i 13 municipis a l'est del Baix Empordà, al voltant de Palafrugell.
Les vinyes són en terrenys calcaris que van des del nivell del mar fins a 200 m d'altitud. Predominen les vinyes en terrasses alçades amb pedra seca als terrenys de pendent pronunciat. El clima és mediterrani, càlid i humit, refrescat per la tramuntana.
El paisatge és descrit per Josep Maria de Sagarra al poema Vinyes verdes vora el mar inspirat al Port de la Selva.
[edita] Història
La zona de l'Empordà constitueix una cultura enològica antiga. Rhode i Empúries es consideren tradicionalment com les portes d'entrada per on els grecs van introduir el conreu de la vinya a la península, cap el any 600 aC. La tradició vinícola va seguir amb els romans i els monjos medievals.
A finals del segle XIX va ser la primera regió de la península en patir la plaga de la fil·loxera provinent de França. Moltes vinyes es van substituir per alzines sureres passant a ser la principal àrea mundial en la producció de taps de suro, indústria molt lligada a la vinícola.
El 1929 es va constituir el primer celler cooperatiu a Espolla fent possible la renovació vinícola. El 1975 es va constituir la Denominació d'Origen Empordà - Costa Brava formada a l'Alt Empordà. El març del 2006 es va modificar el reglament del Consell Regulador, es va ampliar la zona de producció al Baix Empordà i es va suprimir el terme Costa Brava.
[edita] Vinificació
Predominen els vins rosats, fruitats i frescos, però destaca el vi de garnatxa de l'Empordà, un vi de licor tradicional elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar sobre la palla abans del premsat.
L'ampliació al Baix Empordà ha obert el ventall a vins negres amb cos, amb les varietats tradicionals recomanades de samsó i lledonor (nom local de la garnatxa que es reserva pel vi de licor), i amb innovacions autoritzades de merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc, monastrell, ull de llebre i sirà.
Les varietats blanques tradicionals recomanades són el lledoner blanc (o garnatxa blanca), macabeu i moscatell d'Alexandria. També estan autoritzades chardonnay, gewurztraminer, malvasia, moscatell de gra petit, picapoll blanc, sauvignon blanc i xarel·lo.
El reglament preveu l'embotellament preferent amb taps de suro natural.[2]
[edita] Cellers
- AV Bodeguers
- Bodega Mas Vida
- Bodega Mas LLunes
- Bodega Perafita
- Bodega Trobat
- Celler Can Pereclara
- Castell de Biart
- Castillo de Capmany
- Caves Castell de Peralada
- Celler Arché-Pagés,S.L.
- Celler Brugarol
- Celler Can Sais
- Celler Castell de Calonge
- Celler Cooperatiu d'Espolla
- Celler Generi
- Celler Marià Pagès
- Celler Martí Fabra Carreras
- Celler Martín Faixó
- Celler Mas Patiràs
- Celler Pere Guardiola
- Celler Roig Parals
- Cellers Santa-Maria, S.L.
- Comercial Vinícola del Nordest,S.A.
- Cooperativa Agrícola de Garriguella
- Cooperativa Agrícola de Mollet de Peralada
- Empordàlia
- Espelt Viticultors, S.L.
- Gelamà
- La Vinyeta
- Mas Oller
- Mas Pòlit
- Mas Estela
- Mas Lunes, Vinyes i Cellers
- Masia Serra, S.L.
- Oliveda, S.A.
- Oliver Conti, S.L.
- S.A.T. Mare de Déu del Camp
- Terra Remota
- Vinyes dels Aspres
- Vinyes d'Olivardots, S.L.
- Xavier Maset Isach
[edita] Referències
- ↑ INCAVI
- ↑ Reglament de la DO, publicat al DOGC núm. 4585 del 3-3-2006.
[edita] Enllaços externs
 |
Aquest article de l'Alt Empordà necessita d'una imatge per millorar. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
