Dentició

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dentició humana

La Dentició es refereix al desenvolupaments de les dents i la seva disposició dins la boca. En particular, és la disposició característica, del tipus i el nombre de dents en una determinada espècie a una determinada edat.[1] Això vol dir, el nombre, tipus i morfo-fisiologia (la forma física) de les dents d'un animal.[2]

Els animals que tenen les dents del mateix tipus, com en la majoria del vertebrats no mamífers, es diu que tenen dentició homodont, mentre que els animals amb dents que difereixen morfològicament es diu que tenen una dentició heterodont. La dentició d'animals amb dues successions de dens (deciduus, permanent) es diuen difiodonts, mentre que la dentició dels animals amb un sol conjunt de dents al llarg de tota la seva vida reben el nom de monofiodonts. La dentició d'animals en els quals les dents contínuament són tretes i reemplaçades al llarg de la seva vida es diu polifiodont.[2]

Visió prèvia[modifica | modifica el codi]

La dentició dels vertebrats que s'origina de l'armadura del placoderm engloba la dels actuals rèptils, amfibis, i peixos: que són del tipus homodont i completament susbtituïbles. El patró dels mamífers és significativament diferent. Les dents de la part superior i inferior de la mandíbula en els mamífers ha evolucionat de manera que actua junta com una unitat. Fan una oclusió que permet mastegar, tallar, triturar i moldre l'aliment capturat."[3]

Tots els mamífers, escepte els monotremes, els xenartrans, els pangolins, i els cetacis tenen4 tipus de dents diferents. Hi ha els incisius (per tallar), les canines, els premolars, i els queixals (molturar). Les dents especialitzades - incisius, canines, premolars, i molars - es troen en el mateix ordre en tots els mamífers[4] En mltsmamífers els infants tenen un joc de dents que cauen i es substitueixen per la dentició adulta. Aquest dents es diuen dents decidus o dents de llet.[5][6]

Fórmula dental[modifica | modifica el codi]

Pel motiu que les dents dels mamífers estan especialitzades en diverses funcions, molts grups de mamífers han perdut les dents que no necessiten en la seva adaptació.[7]

El nombre de dents de cada tipus s'escriu en una fórmula dentalper a un costat de la boca o quadrant, am les dents de la part superior i de la part inferior mostrades en files separades. El nombre de dents en una boca és el doble que la listada donat que hi ha dos costats en una boca. En cada joc, els incisius (I) s'indiquen primer, els canins (C) els segons, els premolars (P) els tercrs i finalment els molars (M), donant I:C:P:M.[7][8] Així, per exemple, la fórmula 2.1.2.3 per les dents de dalt indica 2 incisius, 1 caní, 2 premolars, i 3 molars en un costat de la part superior de la boca.

Per exemple, les següents fórmules mostren la dentició decídua i permanent de tots els primats catarrins, incloent els humans:

  1. Decídua: (di^2-dc^1-dp^2) / (di_2-dc_1-dp_2) \times 2 =20.[5]

Exemples de fórmules dentals[modifica | modifica el codi]

Alguns exemples de fórmules dentals de mamífers[a]
Espècie Fórmula dental Comentari
No placentaris . Animals no placentaris com els marsupials poden tenir més dents que els placentaris. Per exemple, l'opossum (sota)
Cangur Plantilla:DentalFormula[9]
Musky Rat-kangaroo Plantilla:DentalFormula[10]
Opossum Plantilla:DentalFormula
Placentaris . Alguns exemples d'animals placentaris
Armadillo Plantilla:DentalFormula[11]
Aye-aye Plantilla:DentalFormula[12] A Prosimian.
Teixó Plantilla:DentalFormula[13]
Big brown bat Plantilla:DentalFormula[14]
Red Bat, Hoary Bat, Seminole Bat, Mexican Free-tailed Bat Plantilla:DentalFormula[14]
Gat (decídua) Plantilla:DentalFormula[15]
Gat Plantilla:DentalFormula[16]
Vaca Plantilla:DentalFormula[17] Les vaques no tenen incisius superiors o canins.
Gos (decídu) Plantilla:DentalFormula[15]
Gos (permanent) Plantilla:DentalFormula[13]
Eulemur Plantilla:DentalFormula ´`enere de prosimis.[18] Ruffed lemurs (gènere Varecia),[19] Dwarf lemurs (gènere Mirza),[20] i Mouse lemurs (gènere Microcebus) també tenen aquesta fórmula dental[21]
Euoticus Plantilla:DentalFormula Gènere de prosimis al qual pertanyen també els galagos.[18]
Guineu (vermella) Plantilla:DentalFormula[13]
Porc de Guinea Plantilla:DentalFormula[22]
Hedgehog Plantilla:DentalFormula[13]
[Cavall]] (decidu) Plantilla:DentalFormula[23][24]
Cavall (permanent) Plantilla:DentalFormula La dentició permanant varia entre 36-42.[25]
Humana (dents de llet) Plantilla:DentalFormula
Humana (dentició permanent) Plantilla:DentalFormula[16] Aquest patró es comparteix amb els simis i micos del Vell Món (excloent els (Prosimii)[26]
Indri Plantilla:DentalFormula o Plantilla:DentalFormula.[27]
Lepilemur Plantilla:DentalFormula Un prosimi.
Lleó Plantilla:DentalFormula[28]
Talp Plantilla:DentalFormula[13]
Ratolí (casolà) Plantilla:DentalFormula[13] Perognathus flavescens tenen la fórmula dental Plantilla:DentalFormula[29]
Antropoides del Nou Món Plantilla:DentalFormula o Plantilla:DentalFormula[26]
Opossum Plantilla:DentalFormula[14]
Porc (decidu) Plantilla:DentalFormula[15]
Porc Plantilla:DentalFormula[13]
Conill Plantilla:DentalFormula[16]
Raccoon Plantilla:DentalFormula
Rata Plantilla:DentalFormula[13]
Ovella (decidua) Plantilla:DentalFormula[15]
Ovella (permanent) Plantilla:DentalFormula[14]
Musaranya Plantilla:DentalFormula[13]
Sifakas See comment Prosimis.
Loris prim
Slow loris
Plantilla:DentalFormula Prosimis.
Esquirol Plantilla:DentalFormula[13]
Tarsiers Plantilla:DentalFormula Prosimians.[30]
Talpó (de camp) Plantilla:DentalFormula[13]
Mustela Plantilla:DentalFormula[13]

La dentició en arqueologia[modifica | modifica el codi]

La dentició en arqueologia és un important camp d'estudi.[31][32] La dentició té molts avantatges respecte a l'estudi de la resta de l'esquelet, la dentició és constant en canvi la resta de l'esquelet pot presentar canvis per l'adaptació.

Biliografia[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

a. ^  Unless otherwise stated, the formulae can be assumed to be for adult, or permanent dentition.

b. ^  Regarding horse dentition, Pence gives erroneous upper and lower figures of 40 to 44 for the dental range.[23] It is not possible to arrive at this range from the figures she provides. The figures from Cirelli[24] and Ultimate Ungulates[25] are more reliable, although there is a self-evident error for Cirelli's calculation of the upper female range of 40, which is not possible from the figures he provides. One can only arrive at an upper figure of 38 without canines, which for females Cirelli shows as 0/0. It appears canines do sometimes appear in females, hence the sentence in Ultimate Ungulates that canines are "usually present only in males",[25] However, Pence's and Cirelli's references are clearly otherwise useful, hence the inclusion, but with the caveat of this footnote.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Angus Stevenson, ed. (2007), "Dentition definition", Shorter Oxford English Dictionary, vol. 1: A-M (6th ed.), Oxford: Oxford University Press, p. 646, ISBN 978-0-19-920687-2
  2. 2,0 2,1 E.A. Martin (1983), Macmillan Dictionary of Life Sciences (2nd revised ed.), London: Macmillan Press, p. 103, ISBN 0-333-34867-2
  3. Weiss, M.L., & Mann, A.E (1985), 'Human Biology and Behaviour: An anthropological perspective (4th ed.), Boston: Little Brown, pàg. 130–131, ISBN 0-673-39013-6
  4. Weiss, M.L., & Mann, A.E (1985), p.132-135.
  5. 5,0 5,1 Daris R. Swindler (2002), "Chapter 1: Introduction (pp.1-11) and Chapter 2: Dental anatomy (pp.12-20).", Primate Dentition: An Introduction to the Teeth of Non-human Primates, Cambridge: Cambridge University Press, p. 11, ISBN 0-521-65289-8, <http://catdir.loc.gov/catdir/samples/cam031/2001037356.pdf>
  6. Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), The Cambridge Dictionary of Human Biology and Evolution, Cambridge & New York: Cambridge University Press, p. 135, ISBN 978-0-521-66486-8
  7. 7,0 7,1 Weiss, M.L., & Mann, A.E (1985), p.134.
  8. Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.139
  9. http://www.1902encyclopedia.com/K/KAN/kangaroo.html
  10. Bettongs, potoroos and the musky rat-kangaroo. Csiro Publishing, 2007, p. 182 pages. ISBN 978-0-643-09341-6. 
  11. Freeman, Patricia W., & Genoways, Hugh H (December 1998), "Recent Northern Records of the Nine-banded Armadillo (Dasypodidae) in Nebraska", The Southwestern Naturalist 43 (4): 491–504, <http://digitalcommons.unl.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1012&context=museummammalogy>. Consultat el 7 juny 2010
  12. Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), pp.134,139.
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 «The Skulls». Chunnie's British Mammal Skulls. [Consulta: 15 October 2011].
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 http://www.wildwoodtracking.com/skulls/dentalformulae.html
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 http://www.provet.co.uk/health/diagnostics/dentalformulae.htm
  16. 16,0 16,1 16,2 E.A. Martin (1983), p.102
  17. http://www.fsis.usda.gov/ofo/tsc/bse_information.htm
  18. 18,0 18,1 Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.177
  19. Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.550
  20. Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.340
  21. Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.335
  22. http://www.adelaide.edu.au/ANZCCART/publications/Guinea%20Pig_17.pdf
  23. 23,0 23,1 Patricia Pence (2002), Equine Dentistry: A Practical Guide, Baltimore: Lippincott Williams & Wilkins, p. 7, ISBN 0-683-30403-8, <http://books.google.com.au/books?id=o4KVGceXBNIC&printsec=frontcover&dq=%22Equine+dentistry%22&cd=1#v=onepage&q&f=false>
  24. 24,0 24,1 Al Cirelli, Equine Dentition, Nevada: University of Nevada, <http://www.unce.unr.edu/publications/files/ag/2000/sp0008.pdf>. Consultat el 7 juny 2010
  25. 25,0 25,1 25,2 Family Equidae: Horses, asses, and zebras, Ultimate Unqulate.com, <http://www.ultimateungulate.com/Perissodactyla/Equidae.html>. Consultat el 7 juny 2010
  26. 26,0 26,1 Marvin Harris (1988), Culture, People, Nature: An Introduction to General Anthropology (5th ed.), New York: Harper & Row, ISBN 978-0-06-042697-2
  27. Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.267
  28. http://www.geocities.ws/chunniemonster/dental_formula.html
  29. http://www.nsrl.ttu.edu/tmot1/perflave.htm
  30. Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005), p.520
  31. Weiss, M.L., & Mann, A.E (1985), p.130-135.
  32. Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005). The utility of dental formulae in species identification is indicated throughout this dictionary. Dental formulae are noted for many species, both extant and extinct, and where unknown (in some extinct species) this is noted.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "CambridgeDictHumBiol.26Evolp438" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "CambridgeDictHumBiol.26Evolp371" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "CambridgeDictHumBiol.26Evolp309" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "CambridgeDictHumBiol.26Evolp300" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "CambridgeDictHumBiol.26EvolDentalEruption" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Adovasio, J. M. and David Pedler. "The Peopling of North America." North American Archaeology. Blackwell Publishing, 2005. p. 35–36.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dentició Modifica l'enllaç a Wikidata