Deodat de Nevers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Deodat de Nevers

Glorificació de Deodat
bisbe, confessor
Nom secular Deodatus; en francès: Déodat, Adéodat, Dieudonné, Didier, Dié
Naixement començament del s. VII
Irlanda?
Defunció 19 de juny de 679
prop de Saint-Dié-des-Vosges (Vosges, Lorena, França)
Enterrament suposadament a la catedral de Saint-Dié
Commemoració en Església Catòlica Romana, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Saint-Dié, Petit-Saint-Dié
Festivitat 19 de juny; el 8 de juliol, amb Santa Hunna d'Estrasburg i Sant Villigot
Fets destacables Sant llegendari, bisbe de Nevers (Nièvre, Borgonya) (655-664)
Orde Columbanians
Iconografia Robes de bisbe, amb núvols i llamps a la mà; exorcitzant
Patronatge Saint-Dié-des-Vosges

Deodat de Nevers (en francès: Déodat, Adéodat, Dieudonné, Didier, Dié) '(Irlanda?, començament del s. VII - Saint-Dié-des-Vosges, 19 de juny de 679) és un personatge llegendari, a qui s'atribueix haver estat bisbe de Nevers en 655. És venerat com a sant en diferents confessions cristianes.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

La Vita Deodati, primer relat de la llegenda, data del segle XI o XII i fou escrita per un monjo benedictí. Històricament, Deodat fou el primer patró d'una extensa parròquia muntanyenca de l'alta vall de la Meurthe, als Vosges. Probablement, fou el fundador de la parròquia. La llegenda posterior el converteix en un sant eremita i, ja tardana, el descriu com a bisbe de Nevers, tot i que històricament és inversemblant. A la vall, era conegut com a Bonhomme ("Bonhome").

Llegenda[modifica | modifica el codi]

D'origen incert, podria haver nascut a Irlanda. Va viure amb Sant Arbogast al monestir d'Ebersheim (Baix Rin), fundat per Khilderic II prop de Sélestat.

Després, Deodat es retirà a fer vida eremítica, i el seu eremitori era l'anomenat Petit-Saint-Dié. Fundà prop de l'eremitori un monestir a Juncturae (Jointures), entre el Robache i el Meurthe, on avui hi ha la ciutat de Saint-Dié-des-Vosges. Posà el monestir sota la regla de Sant Columbà (després canvià a la benedictina) i en fou l'abat fins que fou nomenat bisbe de Nevers.

Consagració de Deodat com a bisbe.

Batejà el fill de Santa Hunna d'Estrasburg i li posà el nom de Deodat; també és venerat com a sant, com a Deodat d'Ebersheim, on fou monjo. Després de 664, Deodat va renunciar al bisbat i marxà al vall de Galilaea, als Vosges, a fer vida eremítica. Segons la tradició, hi va morir en 679, als braços del sant bisbe Hidulf de Trèveris.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Al voltant del monestir de Jointures cresqué una ciutat que prengué el nom del sant, l'actual Saint-Dié-des-Vosges, tot i que algunes fonts vinculen el nom a un altre sant anterior, Deodat de Blois (m. 525).[1]

La festivitat del sant se celebrà el 18 de juny a Toul, el 20 de juny a Estrasburg i Nevers, i el 8 de juliol a Saint-Dié-des-Vosges, on es venerava conjuntament amb els sants Hunna, Villigot i Martí. El 19 de juny és la festivitat actual assignada al Martirologi romà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deodat de Nevers Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Saint Patrick's Church: Saints of April 24