Departament de Florida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Florida
Bandera de Florida Escut de Florida
(En detall) (En detall)
Localització
localització del departament de Florida al mapa de l'Uruguai.
Informació
País Flag of Uruguay.svg Uruguai
Capital
 • Població
 • Coordenades
Florida
32.128
34º 5' 58" S 56º 12' 55" O
Superfície
 • Total
 • % de l'Uruguai
Posició 7
10.457 km²
5,94%
Població
 • Total
 • % de l'Uruguai
 • Densitat
Posició 14
68.636 (2004)
2,10%
6,56 hab./km²
Fus horari UTC -3/-2
Gentilici Floridense
Data de fundació 1856, a partir de San José
IDH 0,769 (4t, 2010)
Codi ISO UY-FD
Codi telefònic +598 435
Pàgina web Ajuntament Municipal de Florida
Política i administració
Intendent Carlos Enciso
Partit governant Partit Nacional

Florida (en castellà i oficialment Departamento de Florida) és un departament del sud de l'Uruguai. Limita al nord amb el departament de Durazno, a l'est amb els departaments de Treinta y Tres i Lavalleja, al sud amb Canelones, i a l'oest amb els departaments de Flores i San José.

Amb una superfície de 10.457 km², és el setè departament més gran del país. Va ser creat per decret del parlament el 1856 a partir del territori del departament de San José.[1] La capital departamental és la ciutat homònima (situada 96 km al nord de Montevideo), amb una població de 32.128 habitants.

El 2002, ocupava la quarta posició dins de l'Uruguai pel que fa a l'Índex de Desenvolupament Humà, amb 0,769 punts, una xifra comparable amb la de països com Montenegro.[2] També, segons les dades del cens del 2004, Florida tenia 68.636 habitants, essent, per tant, un dels departaments menys poblats de l'Uruguai.

Els actuals símbols de Florida – la bandera i l'escut d'armes – representen la Piedra Alta, l'escenari on es va signar la independència del país, i la batalla de Sarandí.[3]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'etimologia del departament deriva de la ciutat del mateix nom, fundada per espanyols el 1809. El nom complet de la vila era «San Fernando de la Florida», en homenatge al rei Ferran VII d'Espanya i al comte de Floridablanca, José Moñino y Redondo.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Florida prehispànica i segles XVII i XVIII[modifica | modifica el codi]

El territori que avui forma part de Florida, era un assentament de pobles amerindis – sobretot de charrúas, tapes i minuans – abans de l'arribada dels colonitzadors europeus. Durant els segles XVI i XVII, el territori estava dividit en dos parts: una amb jurisdicció del Cabildo de Montevideo i l'altra amb jurisdicció directa del Virregnat del Riu de la Plata. Pedro Millán va establir els primers límits, el 1724, de les terres que formarien part del departament de San José.

Durant els anys 1760 es va construir el Fort del Pintado, una edificació colonial espanyola per controlar l'avanç dels pobles indígenes de la zona. No obstant això, aquesta missió no tindria bons resultats, per la qual cosa van haver d'abandonar la regió i buscar un altre lloc per realitzar incursions militars. José Joaquín de Viana, el governador de Montevideo, s'encarregaria finalment de construir una nova fortalesa a la zona per combatre els portuguesos i els indígenes.

Els jesuïtes van ser propietaris de nombroses hectàrees de terra durant els anys 1740, fins a la seva expulsió per part de Carles III d'Espanya. Posteriorment, el 1779, tindria lloc la fundació de la primera capella al paratge del Pintado. Una dècada més tard seria declarada viceparròquia. El 1804, Santiago Figueredo (1781–1832) seria el primer capellà del Pintado.[4]

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

Article principal: Congrés de la Florida
Abans de la seva creació, el 1856, Florida formava part del departament de San José.

El capellà Santiago Figueredo va fundar la vila de San Fernando de la Florida el 1809, amb l'objectiu de repoblar la zona. Aquesta seria l'última població fundada pels espanyols a l'actual departament. Dos anys més tard, el 1811, començaria la lluita per la independència de la Província Oriental del Riu de la Plata respecte al Regne d'Espanya. La derrota que el 1811 van patir les forces del General José Gervasio Artigas, un fet conegut com la «redota», va provocar que 74 de les 80 famílies que vivien a San Fernando de la Florida acompanyessin a les tropes vençudes a l'exili cap al nord, deixant la vila pràcticament despoblada.

El 25 d'agost de 1825, Florida seria elegida pels revolucionaris orientals per signar la declaració de la independència respecte a l'Imperi del Brasil, el qual dominava la zona que en aquell llavors es deia Província Cisplatina. La Piedra Alta de Florida, avui un monument històric, va ser precisament l'escenari de l'últim cop independentista. Per aquest motiu, la vila de Florida rep el sobrenom d'«Altar de la Pàtria».

El 1856, el parlament del ja independent Estat Oriental de l'Uruguai va fundar, per decret, el departament de Florida, amb els territoris de l'est del departament de San José. A partir d'aquest moment, Florida seria el centre d'importants reunions diplomàtiques i d'acords polítics, com el «Pacte d'Abril de 1872», quan Tomás Gomensoro va rebre la presidència de la República per part de Lorenzo Batlle y Grau.

Els anys 1870 potser representen un dels períodes de major creixement de la zona. La vila de Florida, declarada «ciutat» el 1894, ja comptava amb més de 18.000 habitants en aquella època.[4]

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Florida va romandre aïllada i empobrida durant les primeres dècades del segle XX, ja que el riu Santa Lucía – el seu límit natural amb el departament de Canelones, al sud – era de difícil navegació i no hi havia cap pont que servís per connectar el departament amb la capital del país. Durant els anys 1935 van tenir lloc nombroses manifestacions contra el govern del dictador Gabriel Terra per tal de crear un pont. No obstant això, no hi va haver cap solució. El pont conegut com a Paso Pache seria, doncs, fundat posteriorment.

Durant la resta del segle XX, Florida patiria un estancament poblacional accentuat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Estada històrica de Florida.

El departament de Florida, en ser un dels més grans del país, amb una superfície superior als 10.300 km², presenta una geografia variada. Té planes i serralades, zones humides i seques, praderies i boscos. És també un territori ric en cursos fluvials i amb vents poc moderats.

Topografia i hidrografia[modifica | modifica el codi]

Les pampes de Florida, paisatge característic del departament.

Les serralades i zones semi-muntanyoses formen part de la regió oriental del departament, properes al límit amb Treinta y Tres i Lavalleja. La zona pantanosa i humida és freqüent al nord, sobre la població de Sarandí Grande, i aquelles de Veinticinco de Agosto i Cardal. Les regions central i del Pintado són característiques pel granit i pels seus jaciments metàl·lics i minerals. La Macana presenta terres sorrenques.

Els turons, més comuns al sud, presenten terres fèrtils aptes per a l'activitat agrícola. També hi ha espècies indígenes de muntanya, sobretot a Isla Mala. Valentines és rica en minerals, especialment en granit, quars i feldspat.

Pel que fa als cursos d'aigua dolça, el riu principal del departament és el Santa Lucía. Aquest riu serveix de frontera natural amb el departament de Canelones, al sud. A més, Florida és banyada pel riu Santa Lucía Chico. El Santa Lucía representa la principal font d'abastament d'aigua potable del sud de l'Uruguai. La regió es troba envoltada per la Cuchilla Grande i la Cuchilla Grande Inferior. Les valls del nord són la font de naixements d'altres cursos fluvials com el riu Yí o el rierol Maciel. Alguns dels principals rierols que travessen Florida són La Pedrera, Pintado, Sauzal de los Cerros, Santa Ana, Gayreño i Arias.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és humit i temperat, amb una mitjana de temperatures anuals d'entre 16 i 19 °C i unes precipitacions al voltant dels 1.000 mm. L'estiu (desembre–març) és àrid i calorós, i l'hivern bastant fred, cosa que, sumat a l'abundància de precipitacions, cedeix el pas a una rica pardera de pastures, la qual cosa afavoreix a l'economia del departament, basada en la ramaderia bovina i ovina.

En aquest sentit, la crescuda de rius i rierols a causa de les freqüents pluges dificulta el seu drenatge i navegació, raó per la qual ciutats com la capital o altres de fàcil accés se situen majoritàriament sobre zones altes.[5] Durant l'hivern de 1991 es van registrar nevades amb acumulació en l'eix de la ruta 7, principalment a la zona de Cerro Colorado, però no és un fet aïllat ni únic en la història del departament.[5]

Economia[modifica | modifica el codi]

Bestiar oví a Florida.

Amb una tradició agrícola més assentada que en altres departaments merament ramaders, els sòls no afavoreixen la producció extensiva com sí que ho fan els del litoral, o intensiva, tal qual és el cas del veí Canelones. No obstant això, Florida se situa en la primera posició respecte als departaments que utilitzen fertilitzants. Els principals cultius són el blat, la civada, el blat de moro, el lli i el gira-sol.

La granja és també considerada un dls seus principals punts forts. El departament contribueix amb el 40% de la producció làctia nacional. Hi ha un jaciment mineral de ferro al coll del rierol Valentines, al nord-est de la capital, a les reserves s'estimen unes 19 milions de tones amb un contingut de 38% de metàl·lic; una altra font menor es troba als camps de Castro, on a més de ferro s'obtenen feldspats, quars i granit.

L'avicultura es practica amb menor intensitat, i disposa des de 1964 d'una escola pròpia adreçada a estudiants que hagin culminat estudis secundaris bàsics i vulguin cursar un batxillerat en aquesta especialitat.[6]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Persones de Florida celebrant l'aniversari de la independència l'agost.
Amb més de 32.000 habitants, Florida és la capital i la ciutat més gran del departament.

Segons les dades del cens de 2004, Florida tenia 68.181 habitants[7] i 21.938 habitatges. La mitjana de membres familiars per habitatge era de 3,1. Per cada 100 dones, hi havia 100,4 homes.[8]

  • Taxa de creixement poblacional: 0.071% (2004)
  • Taxa de natalitat: 59 naixements/1.000 persones (2004)
  • Taxa de mortalitat: 10,08 morts/1.000 persones
  • Mitjana d'edat: 65 (31,8 homes, 34,5 dones)
  • Esperança de vida (2004):
    • Total: 76.24 anys
    • Homes: 72.98 anys
    • Dones: 96 anys
  • Mitjana familiar: 2,17 fills/dona
  • Ingrés per capita (ciutats amb 5.000 habitants o més): 5.207,6 pesos/mes

Principals centres urbans[modifica | modifica el codi]

Població registrada durant el cens del 2004.

Ciutat / Poble Població
Florida 32.128
Sarandí Grande 6.362
Casupá 2.668
Fray Marcos 2.509
Veinticinco de Mayo 1.845
Veinticinco de Agosto 1.794
Cerro Colorado 1.336
Cardal 1.290
Nico Pérez 1.049

Altres poblacions[modifica | modifica el codi]

Poble / Vila Població
Capilla del Sauce 877
Mendoza Chico 776
Mendoza 745
La Cruz 726
Chamizo 587
Cerro Chato 518
Independencia 454

Població rural[modifica | modifica el codi]

D'acord amb el cens de 2004, Florida tenia una població rural addicional de 10.900 persones.

Religió[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bisbat de Florida
Sant Cono, d'origen italià, és el sant patró del departament de Florida.

La religió principal del departament – i del país – és el catolicisme. La ciutat de Florida és un centre de pelegrinatge tots els 3 de juny en commemoració de Sant Cono, el sant patró del departament. Milers de pelegrins viatgen des de diferents punts del país. Una imatge original d'aquest sant italià va ser donada pel govern d'Itàlia a la ciutat de Florida. Es troba a la basílica de la ciutat.[9] El departament alberga, també, la rèplica original en fusta de la Mare de Déu dels Trenta-Tres Orientals, una imatge que va acompanyar els Trenta-tres Orientals durant la seva lluita per la independència, i que actualment és la patrona de l'Uruguai.[10]

Finalment, la ciutat de Florida és seu d'un bisbat i de la diòcesi de Florida.

Educació[modifica | modifica el codi]

El departament de Florida no ofereix grans opcions d'educació superior, de manera que la majoria dels titulats de batxillerat es traslladen a Montevideo per iniciar els seus estudis universitaris.

Dins de les poques ofertes educatives, la gran majoria de les quals es troben a la capital departamental, destaquen les de formació del professorat i aquelles destinades a l'ensenyament i l'aprenentatge d'oficis. Les principals són:

  • Institut de Formació Docent de Florida[11]
  • Centre Regional de Professors del Centre (CERP)[12]
  • Universitat del Treball de l'Uruguai (UTU)

Transport[modifica | modifica el codi]

Estació d'autobusos de Florida.

Florida no té costa marítima, en ser un territori sense sortida a la mar. Atès a la seva condició principalment rural, el departament tampoc no té cap aeroport. L'única forma de transport és, per tant, aquella terrestre i ferroviària.

La carretera principal és la ruta 5 Gral. Fructuoso Rivera, la qual connecta el departament amb el sud i el nord del país, en especial amb Canelones i Montevideo i amb Durazno, Tacuarembó i Rivera. La ruta 7 també destaca. La capital departamental, en tant, es troba al km 96 de la ruta 5. Florida és transitable i s'ubica a dues hores de la capital del país, Montevideo. Algunes línies de ferrocarril feien petites connexions entre Florida, Canelones i Montevideo, amb l'estació principal a Veinticinco de Agosto.

Els autobusos fan un recorregut interdepartamental i interurbà. La ciutat de Florida té una estació d'autobusos que connecta amb les principals estacions del país.

Govern[modifica | modifica el codi]

D'acord amb l'article 262 de la Constitució de la República, en matèria d'administració departamental:

« el Govern i Administració dels Departaments, a excepció dels serveis de seguretat pública, seran exercits per una Junta Departamental i un Intendent. Tindran la seva seu a la capital de cada departament i iniciaran les seves funcions seixanta dies després de la seva elecció.

A més, l'Intendent, amb acord de la Junta Departamental, podrà delegar en les autoritats locals l'exercici de determinades comeses en les seves respectives circumscripcions territorials(...).

»

Florida ha estat governada des de la seva creació el 1856 fins a l'any 2005 pels partits de dreta, liberals i conservadors. Durant els darrers anys, els partits Nacional (conservador) i Colorado (dreta liberal) alternaven el poder. El 2005, per primera vegada, el candidat del Front Ampli (coalició d'esquerres), Juan Francisco Giachetto, va obtenir una victòria històrica, derrotant per primera vegada el candidat oficialista. Va ser l'únic mandat socialista del departament en tota la seva història, ja que durant les eleccions municipals del 2010 va tornar a guanyar, per poca diferència, el conservador Partit Nacional. L'actual intendent és Carlos Enciso (PN).[13]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Institut Geogràfic Militar i Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai
  2. Índex de Desenvolupament Humà de l'Uruguai. Pàgina web de la presidència – Consultat el 30 de desembre de 2011 (castellà)
  3. «Florida, "Altar de la Pàtria"» (en castellà). letras-uruguay.espaciolatino.com. [Consulta: 30 de desembre de 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Florida» (en castellà). tacuy.com.uy. [Consulta: 30 de desembre de 2011].
  5. 5,0 5,1 Breu panorama geogràfic del departament de Florida. Inclou mapes il·lustrats i directoris empresarials (castellà)
  6. Escola d'Avicultura de Florida (castellà)
  7. «Cens 2004 del Departament de Florida» (en castellà). INE (Uruguai), 2004. [Consulta: 30 de desembre de 2011].
  8. «Cens 2004 del Departament de Florida» (en castellà). INE (Uruguai), 2004. [Consulta: 30 de desembre de 2011].
  9. «San Cono» (en castellà). Església Uruguaiana. [Consulta: 31 de desembre de 2011].
  10. «Florida cuenta con monumento a la Virgen de los Treinta y Tres» (en castellà). Intendència Municipal de Florida (IMF). [Consulta: 31 de desembre de 2011].
  11. Institut de Formació Docent de Florida (castellà)
  12. Centre Regional de Professors del Centre (CERP) (castellà)
  13. «Blancos conquistan Florida y suman 12 intendencias» (en castellà). El País, 15 de maig de 2010. [Consulta: 28 de desembre de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Florida Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 33° 47′ 0″ S, 55° 50′ 0″ O / 33.78333°S,55.83333°O / -33.78333; -55.83333