Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
El conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del Departament de Justícia. L'actual conseller de Justícia és Germà Gordó i Aubarell, des del 27 de desembre de 2012.
Taula de continguts |
Llista de consellers [modifica]
Justícia (1980-2002) [modifica]
| Legislatura | Nom | Inici | Fi | Partit |
|---|---|---|---|---|
| I | Ignasi de Gispert i Jordà | 8 de maig de 1980 | 24 d'agost de 1982 | UDC |
| I/II | Agustí Bassols i Parés |
24 d'agost de 1982 | 9 de maig de 1986 | UDC |
| II | Joaquim Xicoy i Bassegoda | 9 de maig de 1986 | 4 de juliol de 1988 | UDC |
| III/IV | Agustí Bassols i Parés |
4 de juliol de 1988 | 22 de desembre de 1992 | UDC |
| IV | Antoni Isac i Aguilar | 22 de desembre de 1992 | 1 de febrer de 1995 | UDC |
| IV/V/VI | Núria de Gispert i Català |
1 de febrer de 1995 | 5 de febrer de 2001 | UDC |
| VI | Josep-Delfí Guàrdia i Canela | 5 de febrer de 2001 | 4 de novembre de 2002 | UDC |
Justícia i Interior (2002-2003) [modifica]
| Legislatura | Nom | Inici | Fi | Partit |
|---|---|---|---|---|
| VI | Núria de Gispert i Català |
4 de novembre de 2002 | 17 de desembre de 2003 | UDC |
Justícia (2003-actualitat) [modifica]
| Legislatura | Nom | Inici | Fi | Partit |
|---|---|---|---|---|
| VII | Josep Maria Vallès i Casadevall | 17 de desembre de 2003 | 29 de novembre de 2006 | CpC |
| VIII | Montserrat Tura i Camafreita | 29 de novembre de 2006 | 29 de desembre de 2010 | PSC |
| IX | Pilar Fernández i Bozal | 29 de desembre de 2010 | 27 de desembre de 2012 | (independent) |
| X | Germà Gordó i Aubarell | 27 de desembre de 2012 | actualitat | CDC |
Institut de Medicina Legal de Catalunya [modifica]
L'Institut de Medicina Legal de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i depenent de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia,[1] amb seu a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat. [2] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[3] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[4]
El servei de clínica medicoforense desenvolupa funcions de realització de peritacions medicolegals, control periòdic de lesionats i valoracions de danys corporals que siguin objecte d'actuacions processals així com de l'assistència o vigilància facultativa de detinguts.[5] Depenent d'aquest servei es troba la secció de psiquiatria i la unitat de psicologia composada per psicòlegs i no per metges. Els psicòlegs forenses en aquest cas tindrien funcions de auxiliar als metges forenses en les exploracions psicològiques, auxiliar als òrgans judicials en referència a temes psicològics i emetre dictàmens pericials sol·licitats per metges forenses, fiscalia o per jutjats i tribunals.[3]
Referències [modifica]
- ↑ «Institut de Medicina Legal de Catalunya». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 gener 2013].
- ↑ «Cataluña.-El Instituto de Medicina Legal de Catalunya se muda a la Ciudad de la Justicia de L'Hospitalet (Barcelona)» (en castellà). El economista. Ecoprensa, S.A, 22/12/2008. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Varis Autors. Temari Específic Cos de Psicòlegs Generalitat de Catalunya. Barcelona: Adams, 2010. ISBN 978-84-9943-483-4.
- ↑ «L'Institut de Medicina Legal estudia els casos de mort sobtada per evitar que es repeteixin en una família». 324.cat. CCRTV, 6 de juliol de 2012. [Consulta: 29 gener 2013].
- ↑ «DECRET 302/2001, de 20 de novembre, pel qual es crea l’Institut de Medicina Legal de Catalunya». DOGC. Generalitat de Catalunya, 27 de novembre de 2011. [Consulta: 29 gener 2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya |
|
|||||||||||||||||||||||||
