Departament de Santander


Bandera	Escut

ISO: CO- Prefix telefònic: n/d

Capital

Bucaramanga

Creació

Governador

Hugo Aguilar Navarro

Superfície
• Total 30.537 km²

Població
• Total
• Densidad Cens del 2003
2085084
n/d

Índex de Desenvolupament Humà

Santander és un departament de Colòmbia, un dels originaris Estats Units de Colòmbia.

Història [modifica]

Possiblement una de les regions de Colòmbia amb major riquesa històrica és el Departament de Santander. Quan van arribar els conquistadors espanyols la regió estava habitada per diversos pobles, destacant entre ells el Guane. El municipi més antic de Santander és Chipatá, el qual va ser fundat en 1537 per Gonzalo Jiménez de Quesada d'on va partir i dos anys després va fundar a Bogotà, capital de Colòmbia. En Chipatá es va oficialitzar la primera missa de tot l'altiplà colombiana. Després els espanyols es van fondre en una nova raça que amb el pas dels anys van ser protagonistes de la Revolució dels Comuners, origen de la independència nacional del domini espanyol. Els santandereanos han estat en la totalitat dels passatges històrics colombians. Amb la república van vindre les lluites intestines colombianes on els santandereanos sempre estaven presents. La indústria i el comerç ha florit per èpoques. Avui la robusta estirp del santandereano amb algunes dels seus costums a causa del arribada de noves gents tendeix a desaparèixer.

El president Mariano Ospina Rodríguez va sancionar, el 13 de maig de 1857, la llei aprovada en el Congrés de la Nueva Granada per a crear l'Estat federal de Santander amb el territori jurisdiccional que fins a llavors havien tingut les províncies de Pamplona i Socorros. El 15 de juny següent, aquest president va sancionar altra llei que va crear altres cinc estats federals. Va ser llavors quan es van afegir al territori de l'Estat de Santander els territoris del cantó de Vélez i els districtes d'Ocaña. Amb aquestes dues lleis va començar l'existència de Santander com una de les entitats polític-administratives singulars de la nació colombiana. En 1862 es va convertir en estat sobirà i en 1886 en departament, condició que fins a avui conserva. La seua primera capital va ser Bucaramanga, per disposició de l'Assemblea constituent reunida en 1857, però en 1862 altra assemblea va traslladar la capital a Socorros. No obstant, des de 1886 Bucaramanga es va convertir de nou en la capital del Departament de Santander.

Des del 20 de juliol de 1910, les províncies de Pamplona, Cúcuta i Ocaña van integrar el Departament de Nord de Santander, la capital del qual és Cúcuta, de tal manera que l'actual Departament de Santander conserva tot just les antigues jurisdiccions provincials de Vélez, Socorros, San Gil, García Rovira i Soto. La província de Barrancabermeja (Mares) es va conformar en l'últim quart del segle XX, després que la indústria petroliera va desenvolupar el Magdalena Mitjà santandereà. Al començar el segle XXI, els districtes dels rius Opón i Carare s'han desenvolupat i reclamen la seua condició provincial, la qual no és possible atorgar en un model legal però innovador d'organització territorial implementat pel ex-governador Hugo Aguilar Naranjo, va rebre el caràcter de Nucli de Desenvolupament Provincial.

Les províncies són una relíquia identitària sense existència polític-administrativa real, doncs no existeixen funcionaris provincials com en el segle XIX (prefectes, governadors, cambres provincials), però la Constitució de 1991 va obrir la possibilitat de restaurar-les com ens de planejament regional i concertació dels municipis.

Santander ha tingut en la seua història 33 presidents de l'Estat i 65 governadors titulars, els 6 últims per elecció popular. Veure Governadors de Santander. D'igual manera, en territori santandereà han nascut tres ciutadans que van ocupar la presidència del país, com foren el general Custodio García Rovira en 1814, el coronel Manuel Serrano Uribe en 1816 i Aquileo Parra Gómez entre 1868 i 1870.