Departament de Tacuarembó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tacuarembó
Bandera de Tacuarembó Escut de Tacuarembó
(En detall) (En detall)
Localització
localització del departament de Tacuarembó al mapa de l'Uruguai.
Informació
País Flag of Uruguay.svg Uruguai
Capital
 • Població
 • Coordenades
Tacuarembó
51.224
31º 42' 51" S 55º 58' 57" O
Superfície
 • Total
 • % de l'Uruguai
Posició 1
15.438 km²
8,76%
Població
 • Total
 • % de l'Uruguai
 • Densitat
Posició 9
90.489 (2004)
2,79%
5,86 hab./km²
Fus horari UTC -3/-2
Gentilici Tacuaremboense
Data de fundació 1837, a partir de Paysandú
IDH 0,745 (12è, 2010)
Codi ISO UY-TA
Codi telefònic +598 46(3)
Pàgina web (Ninguna)
Política i administració
Intendent Wilson Ezquerra
Partit governant Partit Nacional

Tacuarembó (en castellà i oficialment Departamento de Tacuarembó) és un departament del centre-nord de l'Uruguai. Limita al nord i nord-oest amb els departaments de Rivera i Salto respectivament, a l'oest amb Paysandú i Río Negro, al sud amb Durazno i a l'est i sud-est amb Cerro Largo.

Amb una superfície de 15.438 km², és el departament més extens del país. Va ser creat per decret del parlament el 1837, a partir de la porció oriental del departament de Paysandú.[1] La capital departamental és la ciutat de Tacuarembó – situada 390 km al nord de Montevideo–, amb una població de 51.224 habitants (2004).

El 2010, ocupava la dotzena posició dins de l'Uruguai pel que fa a l'Índex de Desenvolupament Humà, amb 0,745 punts, una xifra comparable amb la de països com Malàisia.[2] També, segons les dades del cens del 2004, Tacuarembó tenia 90.489 habitants, essent, per tant, un dels nou departaments més poblats del país.

L'actual símbol de Tacuarembó – l'escut d'armes (1960) – representa la ramaderia i els recursos naturals del departament. Cal destacar la presència del Cerro Batoví. El lema de Tacuarembó, mentrestant, és «El pago más grande de la patria», fent referència a la seva superfície geogràfica.[3]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom de «Tacuarembó» deriva, segons el professor argentí Carlos McGough:

« De fer referència, particularment, a la sonora i estimada paraula «Tacuara» o més aviat «itá cuará» (itá: pedra o pal dur, cuará: forat, pel buit d'aquestes canyes) que dóna origen segur a la veu «Tacuarembó» (...) »

Una altra versió sobre l'origen del nom, el vincula amb el vocable guaraní per denominar els «rebrots de tacuara». Són nombrosos els topònims d'origen guaraní en aquest departament: «Batoví» (pit verge), «Iporá» (aigua dolça), «Caraguatá», «Yaguarí», etcètera.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Batoví, sud de Tacuarembó.
El llac Iporá, zona balneària.

Al seu territori hi ha basalts i gresos, conformant un paisatge de praderes i turons llisos. Els gresos, amb capbussament est–oest, fan que les aigües pluvials penetrin a l'est de la Cuchilla de Haedo (les cuchillas a l'Uruguai són cadenes de turons) i flueixin per sota de la formació basàltica cap a l'oest del territori uruguaià, assolint a la zona propera al riu Uruguai els 1500 metres de profunditat, essent aquest l'origen de les nombroses fonts termals existents.

Economia[modifica | modifica el codi]

Destaca per la seva producció ramadera bovina i ovina, arrossera i forestal, activitat aquesta que ha fomentat la presència de serradores i d'altres indústries a la capital del departament.

Al departament de Tacuarembó també hi ha plantacions de blat de moro, gira-sol, tabac i patates. Una altra font industrial és la presència de preses elèctriques que produeixen energia per tot el país.

Finalment, Tacuarembó té cellers, molins i fàbriques de rajoles.[4]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons el cens de 2004, hi ha en el departament 90.489 habitants i 28.054 llars particulars. La mida mitjana de la llar és de 3,2 persones. Per cada 100 dones hi ha 99,5 homes.[5][6]

  • Taxa de creixement exponencial de la població: -0,029% (2004)
  • Taxa bruta de natalitat: 18,36 naixements/1.000 persones (2004)
  • Taxa bruta de mortalitat: 9,00 morts/1.000 persones (2004)
  • Mitjana d'edat: 29,7 anys (28,3 homes, 31,1 dones)
  • Esperança de vida en néixer:
    • Població total: 74,35 anys
    • Homes: 70,33 anys
    • Dones: 78,52 anys
  • Nombre mitjà de fills per família: 2,75 fills/dona
  • Ingrés mitjà mensual per capita de la llar (ciutats de 5.000 o més habitants): 3.594,8 pesos/mes

Principals centres urbans[modifica | modifica el codi]

Plaça Artigas, Tacuarembó.

La ciutat principal és la seva capital; li segueixen en importància Paso de los Toros, San Gregorio de Polanco, Curtina i Villa Ansina.

(Pobles o ciutats amb una població de 1.000 o més persones - dades del cens de l'any 2004, almenys que s'indiqui una data diferent.)

Ciutat/Poble Població
Ansina 1.930 (1996)
Paso Bonilla 1.000 (1996)
Paso de los Toros 13.459
San Gregorio de Polanco 3.096
Tacuarembó 43.580
Tambores 1.479 (1996)

Altres nuclis[modifica | modifica el codi]

Monument a la ciutat de Paso de los Toros.

Religió[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bisbat de Tacuarembó

La principal religió és el catolicisme romà. El departament és seu del bisbat de Tacuarembó, subdividit en 16 parròquies i el qual també abasta el departament de Rivera. Segons les dades d'aquest mateix bisbat, el 69% de les persones que viuen sota la seva jurisdicció són batejades.[7]

Transport[modifica | modifica el codi]

Aquest departament té un aeroport propi, l'aeroport de Tacuarembó.

La principal autovia de Tacuarembó és la ruta nacional 5 que uneix Montevideo, al sud, amb Rivera, al nord. La capital també té una estació de trens.

Esport[modifica | modifica el codi]

El principal esport és el futbol. El departament és seu del Tacuarembó Fútbol Club, un equip de la primera divisió de la lliga uruguaiana.

Govern[modifica | modifica el codi]

L'actual intendent (2010–) del departament de Tacuarembó és Wilson Ezquerra (Partit Nacional).

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Institut Geogràfic Militar i Institut Nacional d'Estadística de l'Uruguai
  2. Índex de Desenvolupament Humà de l'Uruguai. Pàgina web de la presidència – Consultat el 7 d'abril de 2012 (castellà)
  3. «Escut departamental de Tacuarembó» (en castellà). imtacuarembo.com. [Consulta: 7 d'abril de 2012].
  4. Enciclopèdia Geogràfica de l'Uruguai. «Tacuarembó» (en castellà). [Consulta: 7 d'abril de 2012].
  5. INE de l'Uruguai. «Cens de 2004 del Departament de Tacuarembó» (en castellà), 2004. [Consulta: 7 d'abril de 2012].
  6. INE de l'Uruguai. «Cens de 2004 del Departament de Tacuarembó» (en castellà), 2004. [Consulta: 7 d'abril de 2012].
  7. Bisbat de Tacuarembó a la pàgina web de la Conferència Episcopal Uruguaiana (castellà)

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Departament de Tacuarembó

Coord.: 32° 6′ 0″ S, 55° 46′ 0″ O / 32.10000°S,55.76667°O / -32.10000; -55.76667