Deportacions soviètiques de Bessaràbia i Bucovina del Nord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Deportacions soviètiques de Bessaràbia i Bucovina del Nord van formar part de la política de repressió de Ióssif Stalin. Els deportats eren normalment traslladats als anomenats assentaments especials (спецпоселения)

1941[modifica | modifica el codi]

Entre el 12 i el 13 de juny de 1941, 29.839 membres de les famílies dels "contrarevolucionaris i nacionalistes" de l'RSS de Moldàvia i dels óblasts de Txernivtsi i Izmail (RSS d'Ucraïna) van ser deportats al Kazakhstan, a Komi, al territori de Krasnoiarsk, a Omsk i a Novosibirsk. Sergei Goglidze, de l'NKVD i persona de confiança de Lavrenti Bèria, va estar al càrrec d'aquesta deportació.

1942[modifica | modifica el codi]

El 21 de juny de 1941, l'Alemanya Nazi, juntament amb diversos països més (incloent Romania), van envair la Unió Soviètica. Amb l'inici de la guerra van produir-se més deportacions a la Unió Soviètica. A l'abril de 1942, romanesos i membres d'altres nacionalitats van ser deportats de Crimea i del Caucas septentrional. Al juny de 1942, els romanesos van ser deportats del territori de Krasnodar i de l'óblast de Rostov.

1949[modifica | modifica el codi]

El 6 de juliol de 1949, 35.796 persones de l'RSS de Moldàvia van ser detingudes i deportades a territoris similars que a la deportació de 1941.

1951[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Nord

El 19 de febrer de 1951, Víktor Abakúmov, cap del SMERSH, lliurà a Stalin una nota secreta que llistava les xifres planejades de Testimonis de Jehovà d'Ucraïna, Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània i Moldàvia, amb 1.675 persones (670 famílies).[1] El 3 de març, el Consell de Comissaris del Poble publicà el decret corresponent, seguit d'una ordre del Ministeri de Seguretat de l'Estat del 6 de març. El 24 de març, el Consell de Ministres de l'RSS de Moldàvia publicà el decret de confiscació i venda de les propietats dels deportats. L'Operació Nord s'inicià l'1 d'abril de 1951 a les 04:00, i les batudes van finalitzar el dia següent. Els deportats van ser qualificats com a colons especials.[2] En total van haver 723 famílies (2.617 persones) deportades de l'RSS de Moldàvia la nit del 31 de març a l'1 abril, membres de grups protestants, qualificats com a elements religiosos considerats com un perill potencial per al règim comunista.[3][4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Plantilla:Nom ISO 639 ru Wikisource té text original relacionat amb aquest article:
  • Victor Bârsan, Masacrul inocenţilor, Bucharest, 1993, pg.18-19
  • Anton Antónov-Ovséienko, "The Time of Stalin", Harper and Row (in English)
  • Johann Urwich-Ferry, "Ohne Passdurch die UdSSR", Editura "Gruparea Româno-Germană de studii", München, 1976 - 1978 (in German) "Fără paşaport prin URSS. Amintiri", Editura Eminescu, Bucureşti, 1999 (in Romanian)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Recalling Operation North", by Vitali Kamyshev, "Русская мысль", Париж, N 4363, 26 April 2001 (rus)
  2. Валерий Пасат ."Трудные страницы истории Молдовы (1940-1950)". Москва: Изд. Terra, 1994 (rus)
  3. Comisia Prezidenţială pentru Analiza Dictaturii Comuniste din România: Raport Final / ed.: Vladimir Tismăneanu, Dorin Dobrincu, Cristian Vasile, Bucureşti: Humanitas, 2007, ISBN 978-973-50-1836-8, p. 754 Plantilla:Ro icon
  4. Elena Şişcanu, Basarabia sub ergimul bolşevic (1940-1952), Bucureşti, Ed. Semne, 1998, p.111 (romanès)