Deportacions soviètiques de Bessaràbia i Bucovina del Nord

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:09, 3 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Les Deportacions soviètiques de Bessaràbia i Bucovina del Nord van formar part de la política de repressió de Ióssif Stalin. Els deportats eren normalment traslladats als anomenats assentaments especials (спецпоселения)

1941

Entre el 12 i el 13 de juny de 1941, 29.839 membres de les famílies dels "contrarevolucionaris i nacionalistes" de l'RSS de Moldàvia i dels óblasts de Txernivtsi i Izmail (RSS d'Ucraïna) van ser deportats al Kazakhstan, a Komi, al territori de Krasnoiarsk, a Omsk i a Novossibirsk. Serguei Goglidze, de l'NKVD i persona de confiança de Lavrenti Béria, va estar al càrrec d'aquesta deportació.

1942

El 21 de juny de 1941, l'Alemanya Nazi, juntament amb diversos països més (incloent Romania), van envair la Unió Soviètica. Amb l'inici de la guerra van produir-se més deportacions a la Unió Soviètica. A l'abril de 1942, romanesos i membres d'altres nacionalitats van ser deportats de Crimea i del Caucas septentrional. Al juny de 1942, els romanesos van ser deportats del territori de Krasnodar i de l'óblast de Rostov.

1949

El 6 de juliol de 1949, 35.796 persones de l'RSS de Moldàvia van ser detingudes i deportades a territoris similars que a la deportació de 1941.

1951

El 19 de febrer de 1951, Víktor Abakúmov, cap del SMERSH, lliurà a Stalin una nota secreta que llistava les xifres planejades de Testimonis de Jehovà d'Ucraïna, Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània i Moldàvia, amb 1.675 persones (670 famílies).[1] El 3 de març, el Consell de Comissaris del Poble publicà el decret corresponent, seguit d'una ordre del Ministeri de Seguretat de l'Estat del 6 de març. El 24 de març, el Consell de Ministres de l'RSS de Moldàvia publicà el decret de confiscació i venda de les propietats dels deportats. L'Operació Nord s'inicià l'1 d'abril de 1951 a les 04:00, i les batudes van finalitzar l'endemà. Els deportats van ser qualificats com a colons especials.[2] En total van haver 723 famílies (2.617 persones) deportades de l'RSS de Moldàvia la nit del 31 de març a l'1 abril, membres de grups protestants, qualificats com a elements religiosos considerats com un perill potencial per al règim comunista.[3][4]

Vegeu també

Bibliografia

  • Victor Bârsan, Masacrul inocenţilor, Bucharest, 1993, pg.18-19
  • Anton Antónov-Ovséienko, "The Time of Stalin", Harper and Row (in English)
  • Johann Urwich-Ferry, "Ohne Passdurch die UdSSR", Editura "Gruparea Româno-Germană de studii", München, 1976 - 1978 (in German) "Fără paşaport prin URSS. Amintiri", Editura Eminescu, Bucureşti, 1999 (in Romanian)

Referències

  1. "Recalling Operation North", by Vitali Kamyshev, "Русская мысль", Париж, N 4363, 26 April 2001 (rus)
  2. Валерий Пасат ."Трудные страницы истории Молдовы (1940-1950)". Москва: Изд. Terra, 1994 (rus)
  3. Comisia Prezidenţială pentru Analiza Dictaturii Comuniste din România: Raport Final / ed.: Vladimir Tismăneanu, Dorin Dobrincu, Cristian Vasile, Bucureşti: Humanitas, 2007, ISBN 978-973-50-1836-8, p. 754 (romanès)
  4. Elena Şişcanu, Basarabia sub ergimul bolşevic (1940-1952), Bucureşti, Ed. Semne, 1998, p.111 (romanès)