Depressió de Turpan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 42° 47′ N, 89° 20′ E / 42.78,89.34 La Depressió de Turpan o Depressió de Turfan (en xinès:吐魯番盆地, en uigur:تۇرپان ئويمانلىقى Turpan Oymanliqi) és una falla que es troba situada al sud de la ciutat oasi de Turpan, a la regió Autònoma de Xinjiang a l'oest de la Xina, a uns 150 km al sud-est de la capital provincial d'Ürümqi. Amb -154 m sota el nivell del mar és un dels punts més baixos de la Terra després de la mar Morta i el Llac Assal de Djibouti. La depressió sencera és sota el nivell del mar.[1] També és un de les zones més càlides (a l'estiu) de la Xina i també de les més àrides.[2]

Geologia i relleu[modifica | modifica el codi]

La conca de Turpan és una falla a la part est de la serrlada Tian Shan. Ocupa una superfície de 50,000 km². L'envolten les zones muntanyoses del Tian Shan central a l'oest, el Bogda Shan al nord-est el Haerlike Shan al nord-oest, i el Jueluotage Shan al sud. Més enllà de les muntanyes es troba la Conca de Jungària al nord i la Conca de Tarim al sud.

Alguns geogràfs també utilitzen el terme Conca de Turpan-Hami el qual s'enten que inclou lo de Turpan junt amb la Depressió de Hami (al sud-est de la ciutat de Hami i l'Aixecament de Liaodong que separa les dues depressions.[3]

Paisatge prop de les Muntanyes Flamejants

La depressió de Turpan es va formar al Permià tardà pelmoviment del craton europeu de l'est i d'Angara. Després es va deformar pel moviment de plaques durant el Cenozoic. En la darrera deformació es van formar les Muntanyes flamejants al centre de la conca. El punt més alt d'aquestes muntanyes fa 832 m per sobre del nivell del mar. El volcà Turfan es troba prop de Turpan.

També al centre de la conca es troba el Llac Ayding (Llac de la llum de la lluna) que es troba a 154,5 m per sota del nivell del mar.[3]

Hi ha mines d'urani a Shihongtan al marge sud-oest de la depressió de Turpan.[3]

Clima[modifica | modifica el codi]

La conca de Turpan é un clima àrid i continental. El juliol la mitjana de les temperatures màximes és de 39,7°C mentre que al gener la mitjana de les màximes és de -2.2°C. El màxim de pluges és al junt ambnomés 3,3 litres i el febre el mínim amb 0,2 litres. La pluviometria anual és menor de 20 litres (segons dades de la Xarxa Climatlògica Històrica Global, Global Historical Climatology Network, recollides entre 1951 i 1990 a l'estació meteorològica de Turpan). En contrast amb això l'evaporació anual arriba a ser de 30000 litres per metre quadrat.

Vegetació i agricultura[modifica | modifica el codi]

arrer Qingnian Lu, a la ciutat e Turpan sota l'ombra de les parres

A la riba del llac Aydingkol, hi proliferen ciperàcies, tamarius, saxauls, i altres arbusts. Fora de les ribes amb aigua no hi ha coberta de vegetació, per tant l'agricultura es limita al regadiu el qual depèn de l'estructura de qanats coneguda com a Sistema de Karez. L'aigua de regadiu prové de les muntanyes en particular de la fosa anual de la neu, Aquest sistema de regadiu està documentat des de la dinastia Han. En total els canals de reg fan 5.000 km de llargada. S'hi cultiven especialment fruites (com magranes, albercocs, síndries, raïm) que gràcies a la forta calor són molt dolces, tradicionalment s'assequen al Sol. També es cultiva cotó de fibra llarga.

Història[modifica | modifica el codi]

Runes de Gaochang

L'antiga ciutat de Gaochang era un punt clau en la Ruta de la Seda i data del segle I a.C. Va ser cremada al segle XIV. Hi ha les coves budistes de Berezklik a les Muntanyes Flamejants amb unes pintures murals famoses.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Shao Leia, Karl Statteggerb, Wenhou LI, and Bernd J. Haupt (1999), "Depositional style and subsidence history of the Turpan Basin (NW China)", Sedimentary Geology, Vol. 128, No. 1-2, pp. 155–169
  • Allen MB, AMC Scedilengör, BA Natal'in (1995), "Junggar, Turpan and Alakol basins as Late Permian to ?Early Triassic extensional structures in a sinistral shear zone in the Altaid orogenic collage, Central Asia", Journal of the Geological Society, Vol. 152, No. 2, pp. 327–338

Notes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]