Derna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Derna درنة

Derna (Darna o Darnah) és una ciutat de la costa nord de Líbia a la Cirenaica. Al segle XX va arribar a ser la segona ciutat de Cirenaica després de Bengazi. Es troba a la vora del riu Darna o Darnah, a una plana limitada pel Djabal al-Akhdjar. A la rodalia hi ha 8000 palmeres i molts arbres fruiters. Tenia 62.179 habitants al 1984 i 81.174 el 2003.

Els grecs van fundar en aquest lloc la colònia de Darnis, que no va ser independent. Segurament no es va desenvolupar fins a l'època dels Ptolemeus. Amb la Cirenaica va passar als romans el 96 aC i va formar part de la província de Creta i Cirene (76 aC). Després fou capital de la província de Libia Secunda o Líbia Inferior (o Marmàrica). Al segle IV fou seu d'un bisbe testimoniat ja al concili de Nicea I el 325. Ocasionalment apareix com a Darne. Només es coneixen tres bisbes entre el segle IV i el VI. Sota els bizantins l'agricultura va començar a deixar pas a la vida pastoral i va perdre importància.

Els àrabs van conquerir la regió en dues campanyes dirigides per Amr ibn al-As (642 i 643). Apareix sota domini àrab amb els noms de Derneh, Dernah, Darna, Darnah, Terneh o Ternah. Va restar subjecte al califat com a dependència d'Egipte fins a l'establiment del poder fatimita el 969. El 695 Yakut diu que a Derna hi va morir en combat el governador del país, Abu Shaddad Zubayr ibn Kays al-Balawi, quan anava a combatre als bizantins que havien desembarcat a la ciutat per intentar recuperar la Cirenaica. Durant el període àrab va entrar en forta decadència i quasi be no és esmentada pels historiadors i geògrafs. Com que els àrabs no eren cultivadors, el port no era dels millors, i es trobava apartada de la ruta que seguien els exèrcits i de les caravanes de mercaders i peregrins (que era 90 km al sud), va anar retrocedint fins a quedar despoblada, i només es va recuperar a partir del segle XVI amb l'emigració d'andalusins (generalment venien d'altres parts de l'Àfrica del Nord i no pas d'Al-Àndalus).

Al segle XVI va passar als otomans i lllavors la vila estava en ruïnes; al XVII un paixà de nom Kasim en va obtenir la concessió de la Porta i s'hi va establir amb emigrants andalusins (1630-1631). Més tard el seu lloctinent va obtenir l'enviament de més andalusins per part del bey de Tunis i 800 colons van arribar portat per 4 vaixells (1637). Però el 638 el dey Muhammad de Trípoli (1632-1647), oposat a la colonització estrangera a Cirenaica, va fer una expedició a Bengazi i el 1640 un altra contra Awdjila, oasis al que arribaven les caravanes del Fezzan. Fou llavors quan Darna va passar al dey de Trípoli, al que la població local no volia; el 1656 el successor de Muhammad, el dey Uthman, va haver d'atacar la ciutat revoltada i la ciutat va quedar pràcticament deserta, a causa dels molts morts i l'exili de la resta. La ciutat es va recuperar mercès a un ric home d'Anatòlia, Muhammad ibn Mahmud, que va rebre el govern de mans del paixà de Trípoli, i que va crear el sistema d'irrigació i va fer diverses obres públiques incloent la construcció de la gran mesquita (amb 42 cúpules i 1 minaret).

L'almirall francès Gantheaume i va desembarcar breument el 1700. La ciutat mai no fou favorable al govern de Trípoli, ni sota els Karamanli. Ahmed I el 1715 va intentar dominar Bengazi i Darna definitivament. Més tard, el 1765,, és esmentada com estant en continua guerra amb Misrata, gent de la qual fou primer la guarnició de Darna i més tard part de la seva població. No obstant la tendència a la ciutat era l'hostilitat al govern de Trípoli i només les epidèmies i malalties freqüents debilitaven l'esperit rebel de la ciutat. Una revolta es va acabar a causa d'una epidèmia de fam vers 1800 i el 1816 una epidèmia de pesta va reduir la població de 7000 a 500 habitants.

El 1805 l'agent naval dels Estats Units a Berberia, William Eaton, volia marxar contra Trípoli (per castigar al paixà Yusuf Karamanli per diversos atacs corsaris contra vaixells americans) des de Egipte passant per Cirenaica (l'atac directe a Trípoli havia fracassat), i per assegurar la ruta Derna fou bombardejada i ocupada en un cop de mà per 400 irregulars amb suport de tres vaixells dels Estats Units. Ahmad Pasha Karamanli, germà de Yusuf, anava amb els americans. Finalment un tractat entre Yusuf i els Estats Units va posar fi al conflicte.

El 1835 la Cirenaica, després del llarg govern dels Karamanli, va retornar al domini directe de la Porta otomana. Darna era llavors un dels tres kada (districte) del sandjak de Bengazi. El govern otomà es va esforçar a posar en cultiu i reactivar econòmicament la zona entre Marsa Susa i Darna.

El 29 de setembre de 1911 Itàlia va declarar la guerra a l'Imperi Otomà i l'endemà Darna fou bombardejada i després ocupada (16 d'octubre). Llavors la ciutat tenia uns 9500 habitants. Sota els italians la ciutat va esdevenir una vila neta i sana, força bonica. Tota la I Guerra Mundial va restar en mans italianes i fou una de les bases per la reconquesta de Cirenaica. Durant la II Guerra Mundial va canviar de mans entre alemanys i aliats fins que els britànics la van ocupar definitivament el gener de 1943. Pel tractat de Pau de París del febrer de 1947, Itàlia va renunciar a Cirenaica, Tripolitana i Fezzan i Darna va quedar dins el Regne Unit de Líbia (proclamat el 24 de desembre de 1951). La Sanusiyya només tenia una zawiya a la ciutat.

Formà part de la muhafazat (governació) de Cirenaica fins al 1963 quan fou erigida en capital de la muhafazat (governació) de Derna amb 122.984 habitants. El 1983 fou capital d'una de les noves 46 municipalitats (baladiyats) creades com divisiona administratives; el 1987 les municipalitats es van reduir a 25, i Darna fou capçalera d'una d'elles que tenia una població de 105.031 habitants. El 2 d'agost de 1995 es va passar a tretze districtes o regions administratives (shabiyat) i va perdre la capitalitat, però per poc temps, ja que el 1998 es va passar als 26 districtes i Darna va recuperar el rang. El 2001 el país es va dividir en 32 municipalitats i tres regions i fou capçalera d'una municipalitat però se'n va separar una part de l'antic territori per formar la municipalitat d'Al Qubbah, quedant amb 4908 km², i el cens li donava 68.936 habitants (abans del 2001) que foren 81.174 habitants el 2003. El 2007 es va retornar a un nombre menor d districtes, 22, i fou altre cop capçalera de districte amb 163.351 habitants.

Vers el 2005 es va descobrir que un alt percentatge dels suïcides de l'Iraq contra l'ocupació americana procedien de Derna.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • P. Romanelli, La Cirenaica romana, Verbania 1943.
  • C. Bergna, Tripoli dal 1510 al 1850, Trípoli 1925
  • E. Dupuy, Americains et Barbaresques (1776-1824), París 1910
  • E. E. Evans-Pritchard, The Sanusi of Cirenaica, Oxford, 1954

Coord.: 32° 46′ N, 22° 38′ E / 32.767,22.633

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Derna