Dervix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un dervix turc, vora el 1860.

Dervix (derivat de l'àrab i del persa درویش) són musulmans de confraries sufís. La paraula derivaria del persa darveix (o darweix, àrab darwix) i inicialment volia dir "que demana almoina a cada porta", però no és clar si fou aquesta paraula la que va originar l'accepció 'dervix' com a membre de confraria religiosa. A Turquia i Pèrsia conserva un significat més proper al original i vol dir "monjo mendicant" (àrab faqih). A Marroc i Algèria els dervixos són anomenats ikhwan ("germans", pronunciat khwan).

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres confraries aparegueren en temps dels seljúcides: els qadirites fundats per Abd-al-Qàdir al-Jilaní (mort 1166) són la més antiga que ha subsistit fins avui dia i la més definida històricament. Després en van seguir moltes altres, generalment fundades per santons (o en part derivades d'escissions).

El seu ritus comú principal és el dhikr (commemoració d'Al·là). En algunes confraries són habituals les manifestacions extremes, com clavar-se agulles, caminar sobre brases roents i altres, que en general són possibles per una estat quasi hipnòtic. El nombre de membres que viu als monestirs o viuen com a mendicants és reduït avui dia però en algunes èpoques fou més important.

Els estats han intentat controlar aquestes confraries. Així a Egipte el Shaykh al-Bakrí, fidel al govern, té autoritat sobre totes elles; en altres països hi ha també caps estatals, regionals o locals.

Les dones també poden ser dervixos, ja que en el sufisme tenen els mateixos drets que l'home. A l'edat mitjana vivien generalment recloses en convents especials, però modernament això ha disminuït sensiblement.

Els principals moviments moderns foren:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dervix
  • Depont i Coppolani, Les confréries religeuses musulmanes, Alger 1897
  • I. Massignon, Annuaire du monde musulman, 1954.