Dervix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un dervix turc, vora el 1860.

Dervix (derivat de l'àrab i del persa درویش) són musulmans de confraries sufís.

Els principals moviments moderns foren:

La paraula derivaria del persa darvesh (o darwesh, àrab darwish) i inicialment volia dir "que demana almoina a cada porta", però no és clar si fou aquesta paraula la que va originar l'accepció dervix com a membre de confraria religiosa. A Turquia i Pèrsia conserva un significat més proper al original i vol dir "monjo mendicant" (àrab fakih). A Marroc i Algèria els dervixos són anomenats ikhwan ("germans", pronunciat khwan).

Les primeres confraries aparegueren en temps dels seljúcides: els kadirites fundats per Abd al-Kadir al-Djilani (mort 1166) són la més antiga que ha subsistit fins avui dia i la més definida històricament. Després en van seguir moltes altres, generalment fundades per santons (o en part derivades d'escissions).

El seu ritus comú principal és el dhikr (commemoració d'Al·là). En algunes confraries són habituals les manifestacions extremes, com clavar-se agulles, caminar sobre brases rugents, i altres, que en general són possibles per una estat quasi hipnòtic i en part són enganys. El nombre de membres que viu als monestir o viuen com a mendicants és reduït avui dia però en algunes èpoques fou més important.

Els estats han intentat controlar a les confraries. Així a Egipte el Shaykh al-Bakri, fidel al govern, té autoritat sobre totes elles; en altres països hi ha també caps estatals, regionals o locals.

Curiosament les dones també poden ser dervixos, ja que en la religió tenen els mateixos drets que l'home. A l'edat mitjana vivien generalment recloses en convents especials, però modernament això ha disminuït sensiblement.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dervix
  • Depont i Coppolani, Les confréries religeuses musulmanes, Alger 1897
  • I. Massignon, Annuaire du monde musulman, 1954.