Descobriment d'Amèrica
De Viquipèdia
El terme descobriment d'Amèrica s'usa per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques. No fou la primera arribada d'europeus, perquè hi ha indicis que els víkings arribaren a l'actual Canadà i probablement als actuals Estats Units en el segle XI (de fet, s'atribueix a Erik el Roig el descobriment de Vinland, un 9 d'octubre de l'any 1000, sent el primer europeu a trepitjar Amèrica); no obstant això, la seua visita no tingué efectes importants en la història posterior del continent, cal esmentar que al segle XV el terme descobriment era sinònim de cristianització[1]. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica a l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. Per als indígenes americans no fou un descobriment sinó l'inici d'una invasió.
Colom intentava viatjar cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que li portarà a topar-se amb Amèrica el 12 d'octubre de 1492. En un principi cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia en compte d'haver descobert un nou continent. Amerigo Vespucci va publicar Novus Mundus, el 1504, sent el primer en explicar obertament que es tractava d'un nou món. La publicació va tenir un gran èxit a Europa. El cartògraf Waldseemueller es va precipitar acreditant-lo com el descobridor d'un continent i va proposar el nom d'Amèrica a partir d'Amerigo. En edicions posteriors de la seva Cosmografia, Waldseemueller va canviar d'opinió, però el nom ja havia fet fortuna.
Cal tenir en compte que el concepte de descobriment d'Amèrica només te sentit des d'una perspectiva eurocèntrica, ja que el continent americà estava habitat des de feia mil·lennis (uns 30, aproximadament). A més, com s'ha dit amunt, hi ha evidència històrica que navegants víkings ja havien arribat a Amèrica a l'edat mitjana. De totes maneres, sí que es cert que el viatge de Colom establí un vincle definitiu entre Europa i Amèrica, que comportà la colonització del Nou món per part de les potències europees en els segles següents.
Taula de continguts |
[edita] Viatges de Colom
[edita] Primer viatge de Colom
Tres embarcacions, la Pinta, la Niña i la Santa María, un pressupost d'uns dos milions de maravedisos sufragat per Isabel I de Castella a través de banquers i burgesos valencians, de la resta d'Espanya i italians, i al voltant de 90 homes, reclutats amb l'ajuda inestimable i primordial dels germans Pinzón: Martín Alonso i Vicente Yáñez, els quals eren copropietaris de la Pinta i la Niña, formaren una flota descobridora que seria de les més transcendentals de la història.
El 2 d'agost de 1492, Cristòfor Colom embarcà amb tota la seva tripulació, i al dia següent, abans de sortir el sol, va salpar del port de Palos de la Frontera (Huelva). El 9 de setembre arribaren a les Illes Canàries on s'hi havien amarrat durant uns dies. Primerament, van navegar fins a la La Gomera, on visità a Beatriz de Bobadilla que era la governadora de l'illa; i posteriorment, van amarrar a Gran Canària on arreglaren el timó de La Pinta i substituïren les veles triangulars originals de la Niña per unes quadrades que la convertiren en la més ràpida de la flota.
El dia 6 de setembre van continuar el seu viatge cap al desconegut. El seu objectiu era Cipango (l'actual Japó). El dia 13 de setembre, descobrí la declinació magnètica de la terra, i el 16 arribaren a la mar dels Sargassos. El 20 de Setembre Colom ensenyà el seu mapa a Pinzon.[cal citació] El 24 va haver a bord de les naus un intent de motí, pero la crisi va ser superada. A partir de l'1 d'octubre s'adona de què alguna cosa no va bé. El 6, ja han sobrepassat les 800 llegües i no hi ha indicis de terra, tot i que segons les seves estimacions haurien hagut de tocar terra després d'haver navegat 700 llegües. Durant la nit del 6 al 7 d'octubre, es produí el primer motí entre els mariners de la Santa María. Els germans Pinzón feren costat a Colom i sufocaren el motí. No obstant això, la nit del 9 al 10 d'octubre el malestar s'estengué a tots, inclosos els propis Pinzón. Llavors, acordaren de navegar tres dies més i al cap d'aquest temps, si no trobaven terra, tornarien. El dia 10 van veure ocells, i finalment l'11 a la nit, el grumet Rodrigo de Triana cridà des de La Pinta: "Terra a la vista". Desembarcaren el 12 d'octubre, havent trigant 36 dies de viatge, a una illa coneguda pels natius com Guanahani, que rebatejà amb el nom de San Salvador, a l'arxipèlag de les Bahames[2][3]
També desembarcà a l'illa de Cuba, a la que va anomenà Joana, i a de la Hispaniola. En aquesta, el 25 de desembre de 1492, s'enfonsà la nau capitana, la Santa Maria.[3][4] Les seves restes van ser usades per construir el fort de La Nativitat, constituint així, el primer assentament espanyol a Amèrica.[5][6]
En la travessia de tornada, una tempesta separà les dues naus que quedaven, la Pinta, amb Martín Alonso Pinzón, desembarcà a Baiona; així mateix la Niña, amb Colom a bord, arribà el 4 de març a Lisboa.
El dia 9 de març, Colom s'entrevistà amb el rei de Portugal, convencent-lo que la expedició no interferia amb les seves propietats allen mar
El dia 13 partí de Portugal en direcció a Palos de la Frontera. Les dues caravel·les arribaren a port el 15 de març de 1493[7] .[8]
[edita] Segon viatge de Colom
El 25 de setembre de 1493, Colom tornà a salpà amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel.les), amb mil cinc-cents homes, direcció a les Índies des del port de Cadis acompanyat per l'aragonès fra Bernat Boïl a qui el papa valencià de Xàtiva Alexandre VI havia donat a través de les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients.[9], Diego Colom, germà d'en Cristòfor, Miquel de Cuneo,Diego Alvar Chanca, Joan de la Cosa, Alonso de Hojeda, , Joan Pons de León,
Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català Pere Margarit,[10] cap militar de l'expedició, el navegant Miquel de Ballester, Diego Colom, germà d'en Cristòfor, Miquel de Cuneo,Diego Alvar Chanca, Joan Pons de León, Antonio de Torres, Pedro de Las Casas (pare de Bartolomé de Las Casas), Juan de la Cosa, Alonso de Hojeda, i fra Ramon Pané, primer etnògraf d'Amèrica.[11][12]
L'objectiu d'aquest viatge fou explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris els quals havien descobert, sota l'aixopluc de les butlles alexandrines que protegien els territori descoberts de les reclamacions portugueses. [13][14]
Un cop Cristòfor ja havia salpat, direcció Cadis i Amèrica, arribà de la Cort de França el seu germà Bartolomé Colom a Barcelona, i els reis li van proporcionar tres vaixells, i va anar a buscar el seu germà a Amèrica, trobant-lo a Santo Domingo, al fort de la Nativitat.
El 4 de novembre del 1493 descobrí l'illa de Guadalupe, situada a uns 480 quilòmetres (300 milles) al sud-est de l'actual Puerto Rico, en el centre de l'arxipèlag de les Petites Antilles. El dia anterior havia vist en el mateix arxipèlag de Guadeloupe les illes La Désirade (la desitjada) i Maire-Galante que rebré el nom de la segona caravel·la. Desembarcà a Basse-Terre que és la part més muntanyosa de l'illa en el poble de Capesterre. El nom de Guadalupe prové de la semblança del massís muntanyós de Basse-Terre amb el monestir extremeny de Santa María de Guadalupe. Els indis caribs l'anomenaven Karukera, illa de les aigües boniques. L'11 de setembre de 1493 arriba a l'illa de Montserrat, el 16 de novembre de 1493 a l'illa de Boriquen, avui Puerto Rico.
El 27 de novembre de 1493 arriba al fort de Nativitat, a l'illa Hispaniola, trobant el fortí destruit i tots els companys morts. `Rastrejà la costa cercant un emplaçament mes segur, i el sis de gener de 1494 fundà la ciutat de la Isabella.
A meitats de febrer fa tornar dotze vaixells cap a la peninsula, sota el comandament de Antonio de Torres, qui portà un Memorial als reis catótics reclamant ajut desesperadament, [15] [16] especialment menjar i que es paguesin els sous de la gent. Es queixaba en aquest memorial que li havien enviat 200 persones sense sou, i que així no tenien recursos per a resoldre les seves necesitats, que molts dels enviats amb suposats oficis els desconeixien. [17]
El 12 de març inicia la seva penetració a l'illa, i fa construït el fort de Sant Tomás. A mitjans d'abril inicià l'exploració de Cuba i Jamaica. Del 14 al 15 de setembre de 1494observà l'eclipsi lunar.[18]
A poc de partir Torres els problemes que Colom preveia començaren a apuntar, i Bernal de Pisa amb una colla de gent, intentà pendre una nau per a tornar a la peninsula. Boyl i Margarit abandonaren a Colom i els 400 soldats es dedicaren a robar bens i dones als indigenes.
A finals d'any arriba una flota de reforç comanada per Antoni de Torres. Flota que torna a la peninsula el 24 de febrer de 1495, amb un carregament de 400 esclaus, amb una altra carta on es queixava amargament, queixant-se tant de religiosos com seglars de ser "gent perduda" que havien anat a les indies nomes a enriquirse "sense cap treball ni pena"[19][20]
L'11 de març de 1496, Colom torna a la peninsula amb dues naus, la Ninya i la Yndia, la primera caravela construïda al Nou Mòn. L'11 de juny arriba a Càdis..
[edita] Tercer viatge de Colom
El 30 de maig de 1498, Colom partí des de Sanlúcar de Barrameda capitanejant vuit vaixells (Santa Cruz, Santa Clara, La Castilla, La Gorda, La Rábida, Santa Maria de Guia, La Gaza i la Vaqueña, amb una tripulació de 226 persones. Anà amb Colom el frare Bartomus Casaus,(que més endavant proporcionà una part de les transcripcions dels diaris de Colom).
La primera escala la realitzà a les illes portugueses de Cabo Verde i arribà el 31 de juliol a l'illa Trinitat. L'1 d'agost de 1498 toca per primera vegada terra continental, anomenant-la Illa Santa. Des del 4 d'agost fins al 12 d'agost d'aquell mateix mes, explorà el golf de Paria, la Boca de Dragó, i la illa Margalida, navegant per les illes de Tobago (Bella Forma) i Granada (Concepció), i arriba fins al riu Orinoco;
El 31 d'agost retornà a La Hispaniola, a la ciutat de Santo Domingo fundada per Bartomeu Colom, i trobà que la majoria dels colons allà assentats estaven descontents, car se sentien estafats al no trobar les riqueses que Colom els havia promès.
Els reis havien enviat a l'administrador reial Francisco de Bobadilla a La Hispaniola l'any 1500, amb una flota de tres naus, qui arribà el 23 d'agost de 1500 a Santo Domingo. Allí va trobar a Diego Colom, germà de l'Almirall, ja que Bartomeu Colom era amb Roldan a Xaraguà reprimint una conspiració, i Cristòfor Colom era a la Concepció.
El 15 de Setembre al arribar Cristòfor, Bobadilla va fer detenir i encadenar a Diego i Cristófor Colom, conminant a Cristófor a escriure a Bartomeu Colom per a que es presentés a Santo Domingo, cosa que l'Almirall va fer. Al arribar Bartomeu va ser detingut i tancat amb els seus germans.
A primers d'octubre de 1500 els germans Colom van ser enviats a la peninsula, amb els documents de la pesquisa de Bobadilla, i també amb la documentació dels procesos que Colom havia instruit contra els delinquents.Colom refusà que li traguessin els grillons en tot el viatge forçat de retorn.[22]
El 25 de novembre de 1500 arribaren altre cop a Espanya, i allí continuaren empresonats fins que enterats els reis manaren alliberarlos i enviar-lis 2000 ducats [23]
El 17 de desembre de 1500 arribaren a Granada i es presentaren davant dels reis.
[edita] Quart viatge de Colom
El 3 d'abril de 1502 s'inicià el viatge a Sevilla[cal citació], passant el 9 de maig per Cádis, i el 25 de maig per Gran Canaria. Amb dues caravel.les i dues naus.(Santa Maria, Santiago, La Gallega i Vzcaino), i 139 homes.(cap dona). D'aquets, 38 no tornaren mai a la peninsula, 35 moriren en combats, i 4 desertaren per les illes. Arribà el 29 de juny a Santo Domingo, on el nou governador Nicolas de Ovando li prohibí desembarcar, seguint les ordres dels Reis Católics.
El 30 de juliol començà a explorar les costes de l'actual Hondures, arribant a la illa Guanaja, el 16 d'octubre desembarca al continent, i els indigenes del llac Chiriqui l'informen que està en un istme, i que a nomès nou dies de marxa h i ha l'Oceà Pacific, pero Colom no fa cas i persegueix obsesivament les perles i metalls preciosos amb que acontentar a la Corona.[24]
El 18 d'octubre de 1502 arriba a les costes de Veragua. El 6 de gener intenta fundar la ciutat de Betlem a Veragua( el primer assentament al continent), i preten deixar a Bartomeu allí i ell marxar a Castella pero no ho aconsegueix. El 16 d'abril marxen de Betlem amb tres caraveles corcades.
L'any 1503, descobrí les illes anomenades Caiman Brac i Petites Caiman que reberen el nom de "Les Tortugues", tanmateix Colom mai arribà a descobrir l'illa de Gran Cayman; aquest viatge fou el seu últim viatge per les Gran Antilles. El terme Les Tortugues vingué donat per la gran quantitat de tortugues que hi havia en elles i als voltants.
El 25 de juny de 1503 arriba a Jamaica on son destruïts, per diverses causes, els dos vaixells que li queden. El 7 de Juliol de 1503, envia una carta als reis amb Diego Mendez.[25] Diego Mendez i Bartolomeo Fieschi, amb una canoa india, van de Jamaica a la Hispaniola a cercar ajut, pero Ovando durant mesos impedií enviar ajut a l'Almirall.
El 2 de gener Colom te un altre motí degut a la manca d'aliments, i Colom treu partit de les taules astronòmiques de Abraham Zacuto per a predir un eclipsí de lluna el 29 de febrer, i aconseguir menjar dels indigenes.
El 29 de juny de 1504 son rescatats de Jamaica en un vaixell enviat per Diego Mendez, i portats a la Hispaniola on arriben el 13 d'agost.
L'11 de setembre de 1504 surt de Santo Domingo i ariba a Sanlucar de Barrameda el 7 de novembre.
[edita] Altres viatges a Amèrica
[edita] Anglaterra
Joan Cabot (c 1450-c1498), conegut en angles per John Cabot, va ser un navegant nacionalitzat venecià el 1476 [26] [27]). [28] , que al servei del rei d'Anglaterra Enric VII [29] realitzà la primera expedició anglesa a Amèrica del nord. Salpà el maig de 1496 del port de Bristol a bord del Matthew, i arribà a Newfoundland el 24 de juny de 1497. De retorn a Anglaterra va ser nomenat Almirall, i l'any 1498 tornà a Amèrica amb una expedició composta per cinc vaixells que van desapareixer al mar.
El fet que els ambaixadors castellans a la cort anglesa, Pedro de Ayala i Gonzalez de Puebla diguesin d'ell que era "otro genovès como Colom"[30], i dels topònims catalans a les primeres terres descobertes per Cabot al mapa del seu fill, ha fet pensar a alguns historiadors que Cabot era originariament català. [31]
El seu fill Sebastià Cabot, en una expedició de 1508, trobà el pas del nord.
[edita] Portugal
[Pedro Álvares Cabral] el 22 d'abril de 1500, desprès de quaranta-tres dies de viatge, va arribar a l'actual Bahia (Brasil), i seguí navegant cap al sud, fundant a la badia de Santa Cruz Cabrália. Desprès va anar al cap da Bona Esperança, on va perdre quatre de les seves naus, entre elles, ironicament, la de Bartolomeu Dias, navegador que havia descober el 1488.
[Gaspar Corte-Real], fill de [João Vaz Corte Real] en una expedició que sortí de Lisboa l'any 1500, arribà a Terra Nova (New Found Land). El 1501 hi tornà pero no arribà, i el 1502 seu germà [Miguel Corte-Real] anà a cercar-lo i tampoc tornà.
[edita] Castella
Malgrat l'acord de Capitulacions amb Colom, el rei Ferran el Católic concedi permisos a altra gent per a explorar el Nou Mòn.
- el 18 de maig 1499 Alonso de Ojeda amb Amerigo Vespucci i Joan de la Cosa, salparen en una expedició. Vespuci se separà i anà a parar a Brasil. Hojeda anà a parar a la desembocadura del Orinoco, i explorà les coses fins a Veneçuela, recollint notícies sobre riqueses. Aquestes notícies van ser investigades per altres marins que al final van trobar dipòsits de perles. Al arribar a la Hispaniola el 5 de setembre de 1499, els partidaris d'en Colom els tiraren en cara el fet de la seva expedició sense coneixement d'en Colom. Van haver de salpar cap a la peninsula on arribaren a Càdis el juny de 1500.
- El mateix any, 1499, Vicente Yáñez Pinzón, mitjançant unes capitulacions signades amb el bisbe Juan Rodriguez de Fonseca, organitzà una expedició amb quatre caravel.les es va convertir en el primer europeu en arribar al riu Amazones. [33] i al Brasil el 26 de Gener de 1500. [34] [35]. Tornà a la peninsula el 30 de setembre de 1500 amb un carregament de fusta brasil. En una nova capitulació, signada amb Ferran el catòlic el 5 de setembre de 1501,[36] on el nomenen capità i governador de Santa Maria de la Consolación fins la desembocadura del Amazones, pero no hi va tornar a la zona. En l'any 1505 tornà al Carib amb la missió de cercar un pas a l'oceà pacific, i explora tota la costa d'Amèrica Central, i de la peninsula del Yucatan, extablint el primer contacte amb la civilització asteca. Tornà a la peninsula i s'establí a Triana (Sevilla), morint a finals de setembre de 1514.
- Hojeda partí novament el gener de 1502, amb una nova capitulació signada amb Ferran el Catòlic el 8 de juny de 1501, nomenat governador de Coquibacoa, amb Juan de Vergara y Garcia de Campos. i amb quatre caravel.les, repetint el recorregut del primer cop a la reverca de perles i or. Els seus socis se li revoltaren i l'empresonaren a la Hispaniola, desde maig de 1502 fins a 1504, en què va ser alliberat per ordre del bisbe Fonseca. Resta a la Hispaniola fins 1508, on mitjançant Juan de la Cosa aconseguí de Ferran una capitulació de data 6 de juny de 1508, per a la colonització i governació de la costa dels actuals Hondures, Nicaragua i Veneçuela. Partí el 10 de novembre de 1509 de Santo Domingo i arribà a l'actual Cartagena d'Indies (Colombia) on llegi als indigenes la proclamació de l'anexió a la corona hispànica. La festa va acabar en batalla, perseguint als indis terra endins, morint Joan de la Cosa. Ojeda tornà a Hispaniola, retornant a la zona com a governador de Nueva Andalucia, fundant Sant Sebastià d'Uraba el 20 de gener de 1510. Hojeda morí a Santo Domingo el 1515. [37]
[edita] Referències
|
|||||
