Desconstrucció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Desconstrucció o desconstructivisme és un concepte que s'empra en la filosofia contemporània, la crítica literària i les ciències socials, i que denota un procés pel qual els textos i els llenguatges de la filosofia adquireixen un nou significat a la llum dels seus propis supòsits i absències. Jacques Derrida emprà per primer cop aquest terme els anys seixanta.

El terme s'ha estès a l'arquitectura, on es refereix als edificis que trenquen amb el volum únic i la geometria ordinària. Per la seva banda, el concepte en arquitectura ha inspirat per a anomenar, en cuina, al fet de cuinar i emplatar diferentement, també trencant amb un volum únic i separant els elements en altres formes, textures, temperatures diferents que se surten de l'ordinari.

Deconstrucció en cuina[modifica | modifica el codi]

Terme creat per Ferran Adrià per a parlar de nous plats que es basen en d'altres tradicionals però on els seus ingredients o components estan separats, i potser reagrupats, i als quals se'ls dóna diferents textures o temperatures. El resultat és un plat d'aspecte diferent però que té el gust de l'original. El concepte principal és aquest de descompondre el plat en els seus elements (per exemple, una truita de patata en "truita" i "patata") i per això ell l'anomenava originàriament descomposició,[1] fins que li van proposar el terme deconstrucció, ja que descomposició, parlant d'aliments, feia pensar primer en podrit. La primera deconstrucció la va fer Ferran Adrià el 1995 amb un arròs a la cubana.[1]

Deconstructivisme arquitectònic[modifica | modifica el codi]

El concepte de deconstrucció en arquitectura va sorgir de l'exposició "Deconstructivist architecture", organitzada al Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA)l'any 1988, concretament des del 23 de juliol al 30 d'agost, de la mà dels arquitectes Philip Johnson i Mark Wigley. També s'identifica com a deconstructivisme, tot i que no representa un moviment o un estil arquitectònic, sinó que es defineix com a conjunt de noves tendències de disseny en arquitectura. La intenció dels organitzadors va ser la d'agrupar aquests nous trets en arquitectura que havien sorgit sense basar-se en unes mateixes pautes ni normes específiques, sense sorgir dels fonaments d'una escola o grup d'artistes. Els projectes que van formar part de l'exposició eren dels 7 estudis d'arquitectura de Frank Gehry, Daniel Libeskind, Rem Koolhaas / Office for Metropolitan Architecture (OMA), Peter David Eisenman, Zaha Hadid, Coop Himmelb(l)au / Wolf D. Prix y Helmut Swiczinsky i Bernard Tschumi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ADRIÀ, Ferran; PINTO, Josep María; Los secretos de El Bulli, Ed. Altaya, 1997, ISBN 84-487-1000-2

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 El País, 6 d'agost de 2005