|
|
Aquest article necessita algunes millores quant a la seua estructura. (Col·laboreu!)
Els articles extensos haurien de tenir una estructura en seccions i necessitar infotaules. També pot ser que alguns elements quedin desplaçats o sobreposats en funció de la resolució de la pantalla i del navegador utilitzat.
Cal infotaula |
Despina (Neptú V)
Despina vista pel Voyager 2
|
| Descobriment |
| Descobert per |
Voyager 2,Stephen Synott |
| Data |
Juliol de 1989 |
| Característiques orbitals |
| Semieix major |
52526,31 km~ |
| Excentricitat |
0,00005~ |
| Període orbital |
0,3346551 dies~ |
| Inclinació |
0,216º~ |
| Període de rotació |
Rotació síncrona |
| Característiques físiques |
| Diàmetre mitjà |
180,12 km~ |
| Massa |
3,50·1018 kg~ |
| Densitat mitjana |
1,2~ g/cm3 |
| Albedo |
0,09~ |
| Magnitud aparent |
22,6~ |
| Temperatura mitjana |
52K~ |
| Gravetat mitjana |
? m/s |
| Velocitat d'escapament |
? km/s |
| Atmosfera |
No |
|
Despina és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú V, és una monòtona lluna gelada entre moltes altres. El seu nom prové de la mitologia grega; com la majoria d'objectes astronòmics. Despina era una nimfa filla de Demèter i Posidó.
Despina, com molts altres satèl·lits de Neptú, per exemple Làrissa, té una superfície irregular, és a dir, no és esfèrica. Amb un diàmetre de poc més de 180 km, i uns −235.2 °C de temperatura mitjana,[1] és el tercer satèl·lit de Neptú més proper al gegant gasós. Mostra una superfície amb abundants cràters, cosa que és signe d'activitat geològica nul·la. Molt probablement, és tracta d'una pila de residus còsmics d'altres antics satèl·lits de Neptú destrossats per haver travessat el límit de Roche, cosa que passarà amb Despina.
La seva òrbita és circular quasi-perfecte, només té una excentricitat de 0,00005. Té molt poca inclinació, tan sols 0,06 graus,[2] cosa que causa que no hi hagi estacions, cosa que ocorre al contrari que a la Terra. Aquest satèl·lit de Neptú va ser descobert per Stephen Synnott i el seu grup d'astrònoms, a través de la sonda espacial Voyager 2. Al principi se li va donar la designació provisional de S/1989 N 3,[3] per posar-li el nom actual al setembre de 1991.[4]
- ↑ «Moons».
- ↑ Zhang, Ke. Resonant and secular orbital interactions (en anglès). ProQuest, 2007, p.34. ISBN 0549160477.
- ↑ Blunck, Jürgen. Solar System Moons: Discovery and Mythology (en anglès). Springer, 2009, p.144. ISBN 3540688528.
- ↑ Surhone, Lambert M.; Tennoe, Mariam T.; Henssonow, Susan F. Despina (Moon) (en anglès). VDM Verlag Dr. Mueller AG & Co. Kg, 2010. ISBN 6131443319.
Enllaços externs [modifica]
