Desviació (sociologia)
El terme desviació en sociologia s'aplica a la conducta d'una persona o grup que va contra les normes acceptades per una comunitat donada.[1] Inclou per tant la contracultura, el crim, la protesta social o qualsevol acte que mereixi desaprovació moral per part del grup. Suposa el trencament del contracte social pel qual es regeix la convivència.
Segons Émile Durkheim, un dels principals estudiosos de la desviació, aquesta reforça el sistema mentre es mantingui en un nombre petit de persones involucrades, ja que la sanció que rep la transgressió dóna legimitat a la norma de la majoria. Quan la desviació assoleix gran part de la població, la norma queda substituïda per una altra.[2]
Albert Ogien subratlla el caràcter relatiu de la desviació, que depèn del moment històric o corpus de normes acceptades i del grup que jutgi, ja que una mateixa conducta pot ser normal o desviada en diferents cultures. Tot i que la paraula té connotacions negatives, és un simple descriptor quantitatiu, perquè és possible una desviació per complir en excés la norma, per exemple.
Edwin Lemert distingeix entre desviació primària i secundària, essent la segona un acte de reacció conscient, posterior a l'etiqueta de "desviada" d'una conducta. Sovint la repressió de la desviació dóna arguments a les persones que la practiquen (el sistema que es vol criticar es manifesta més clarament).
Referències [modifica]
- ↑ Bagnasco,A., Barbagli,M. y Cavalli,A. (1997), Sociologia, cultura e società, Bolonia: Il mulino. ISBN 88-15-08263-8.
- ↑ Durkheim, Émile (1993)La división social del trabajo, Tres Cantos: Akal ISBN 978-84-7600-229-2
