Deu negrets

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Deu negrets (I aleshores no en quedà cap)
Autor Agatha Christie
Títol original And Then There Were None
País Regne Unit
Idioma anglès
Gènere/s Novel·la detectivesca
Editorial Collins Crime Club
Data de publicació 6 de novembre de 1939
Nombre de pàgines 256

Deu negrets / I aleshores no en quedà cap (And Then There Were None en anglès) és una novel·la de detectius d'Agatha Christie, publicat per primera vegada al Regne Unit pel «Collins Crime Club» el 6 de novembre de 1939, sota el títol Ten Little Niggers[1][2] i als Estats Units per «Dodd, Mead and Company» al gener de 1940 sota el títol And Then There Were None.[3] A la novel·la, deu persones, que prèviament han estat còmplices de la mort d'altres, però han escapat a l'atenció i/o el càstig, són enganyats i van arribar a una illa. Tot i que els convidats són les úniques persones de l'illa, tots ells són misteriosament assassinats un per un, inexorablement i de vegades grotescament, de forma semblant a la vella cançó infantil, «Deu negrets».[4] L'edició britànica va ser venuda per set xílings i sis penics (7/6)[1] i l'edició dels EUA a 2,00 dòlars.[3] La novel·la ha estat publicada i filmada sota el títol «Ten Little Indians».

Va ser la més l'exitosa novel·la de Christie, amb 100 milions d'exemplars venuts fins ara, fent-ho el llibre de misteri més venut del món i el setè llibre més popular de tots els temps.[5] S'ha adaptat en diverses obres de teatre, pel·lícules i un videojoc.[6]

Sinopsis[modifica | modifica el codi]

La cançó de bressol Deu negrets.

La novel·la relata la història de 10 persones (el jove Anthony Marston, el senyor i la senyora Rogers, els criats, la senyora Emily Brent, el general MacArthur, el jutge Lawrence Wargrave, el doctor Armstrong, el detectiu William Henry Blore, l'aventurer Phillip Lombard i la jove Vera Claythorne) que són convidades a passar uns dies en una illa privada, «l'illa del negre», anomenada així perquè mirada de perfil va ser semblant al cap d'un negre, però el seu misteriós amfitrió no apareix i llavors comencen a ser assassinats un per un seguint les ingènues instruccions d'una cançó de bressol: «Deu negrets van sortir a sopar, un es va ofegar i llavors van quedar nou...».[4] La primera nit, després del sopar, una veu els acusa a tots ells de ser culpables d'un crim. El que sembla una broma macabra es converteix en una espantosa realitat quan un d'ells s'ofega.

Adaptació al cinema[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Peers, C; Spurrier A & Sturgeon J. Collins Crime Club – A checklist of First Editions (2nd ed.). Dragonby Press, 1999, p. 15. ISBN 1-8711-2213-9. 
  2. Pendergast, Bruce. Everyman's Guide To The Mysteries Of Agatha Christie. Victoria, BC: Trafford Publishing, 2004, p. 393. ISBN 1412023041. 
  3. 3,0 3,1 «American Tribute to Agatha Christie - The Classic Years: 1940-1944». [Consulta: 24-11-2008].
  4. 4,0 4,1 «10 Negrets». [Consulta: 27-02-2010].
  5. Davies, Helen; Marjorie Dorfman, Mary Fons, Deborah Hawkins, Martin Hintz, Linnea Lundgren, David Priess, Julia Clark Robinson, Paul Seaburn, Heidi Stevens i Steve Theunissen. «21 Best-Selling Books of All Time», 14 de setembre de 2007. [Consulta: 25-03-2009].
  6. «Agatha Christie: And Then There Were None» (en anglès). MobyGames. [Consulta: 27-02-2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]