Dewoitine D.510

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dewoitine D.510
Heller Dewoitine D.510.jpg
Dewoitine D.510 en miniatura, a on s'aprecia l'estructura d'aquest avió
Tipus caça
Fabricant Société Aéronautique Française
Dissenyat per Émile Dewoitine
Primer vol 18 de juny de 1932
Envergadura 12,09 metres
Llargada 7,56 metres
Alçada 2,70 metres
Velocitat màxima 407 Km/h
Pes en buit 1.496 kilograms
Pes màxim 1.929 kilograms
Autonomia de vol 870 kilòmetres
Sostre de vol 11.000 metres
Armament habitual 1 canó de 20 m/m i 2 metralladores sincronitzades MAC 1934 de 7,5 m/m
Introduït 1935
Retirat 1941
Estat França
Usuaris França França
the Second Spanish Republic Segona República Espanyola
Xina Xina
Lituània Lituània
Construïts 381

El Dewoitine D.510, una variant del Dewoitine D.500 que era el darrer avió francès que va servir en l’Exèrcit de l'aire francès amb cabina oberta i tren d'aterratge fix. També va combatre en la Guerra Civil Espanyola.

Historia[modifica | modifica el codi]

Es considera aquest avió com una variant de la sèrie D.500, un treball de l'industrial i constructor francès Émile Dewoitine, per complir les especificacions C1 de 1930, del govern francès, per fer un avió que fos capaç de substituir el Nieuport 62. El primer vol del prototip d'aquesta sèrie es va produir el 18 de juny de 1932.[1] No va ser fins novembre de 1933, que el govern francès no va comandar sis aparells, i el primer d'ells es va enlairar el 28 de novembre del 1934, armat amb un canó de 20 mm, que disparava a través del eix de l'hèlix, i dues metralladores en el capó, rebent ja el nom de D.501.

Es tractava d'un avió enterament metàl·lic, d'ala baixa ”Cantilever”, i tren d'aterratge fix, i molt ben armat.[2]

Teatre d'operacions[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

Van arribar a Espanya dos avions, un a l'Aeroport del Prat, i l'altre, desmuntat i embalat al port de Barcelona perquè havia tingut un accident mentre el provaven. Aquests aparells estaven destinats en un principi a l'actual Aràbia Saudita, que els va rebutjar, irecabar a Barcelona, cosa que va causar un gran revol en la cambra francesa, i el govern de la república va retornar l'armament i els motors dels avions. Van restar inactius fins que s'hi van acoblar uns motors Klimov M-100s, semblants als d'origen (Hispano Suiza 12Y), i dues metralladores acoblades a les ales.[3] Foren relegats al servei de vigilància de la costa de la Província de Castelló, i un d'aquests avions, va aconseguir un abatiment d'un Heinkel He 59, quan el pilotava el sergent José Sarrió Calatayud. Els dos avions van ser destruïts en el bombardeig de l'aeròdrom de Banyoles, per part de la Legió Còndor.

França[modifica | modifica el codi]

A l'exèrcit de l'aire francès es van incorporar al servei en el juliol de 1935, fins que en el setembre de 1939 els van reemplaçar per els Morane-Saulnier MS-406, passant a la defensa regional i a esquadrons d'entrenament. Al començament de la Segona Guerra Mundial, encara restaven operatius tres grups de caça disposats en dues esquadrilles regionals de caça, i dues esquadrilles de l'Aéronautique Naval, que foren ràpidament superats pèls Messerschmitt Bf 109.[4] A Dakar restava un grup, que va ser reemplaçat pels Curtiss H-75s el 1941.

Altres teatres d'operacions[modifica | modifica el codi]

Models[modifica | modifica el codi]

  • D.500.01: Primer prototip.
  • D.500: Primera serie equipats amb un motor Hispano Suiza 12Xbrs de 12 cilindres en V de 60º que donava 690 Cavall de vapor a l'envol, 2 metralladores Vickers de 7,7 m/m, o dues Darne de 7,5 m/m en el capó. Estaven previstes 2 més en les ales.
  • D.501: Nova motorització amb Hispano Suiza 12Xcrs, canó Hispano Suiza S7 de 20 m/m, que disparava a través del eix del hèlix, i 2 metralladores Darne de 7,5 m/m a les ales.
  • D.503: Remodelació del prototip D.511, amb radiador circular en el capó, el mateix armament del model D.501. El primer envol va ser el 15 d'abril de 1935, pilotat per René Fonck.
  • D.510: 120 aparells, equipats amb motor Hispano Suiza 12Ycrs, que donava 860 CV, a l'envol. Canó Hispano Suiza de 20 m/m, i 2 metralladores MAC 1934 de 7,5 m/m ales ales. Primer envol el 14 d'agost de 1934.
  • D.511: Prototip de fuselatge cua i ales més petit, les ales en nova construcció en voladís ( independents entre elles ). No va volar mai, es va convertir en el model D.503.[5]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Great Book of Fighters, Green W, Swanborough G (2001), MBI Publishing, ISBN 0760311943
  2. Dewoitine
  3. Aeropinakes / La máquina de la civilación -
  4. 4,0 4,1 4,2 Frédriksen, John C. International warbirds: an illustrated guide to world military aircraft, 1914-2000 (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.93. ISBN 1576073645. 
  5. Green, William; Swanborough, Gordon. The complete book of fighters: an illustrated encyclopedia of every fighter aircraft built and flown. Salamander, 2001, p.181. ISBN 1840652691. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]