Diàleg de Protàgores

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

El diàleg de Protàgores, el Protàgores o Els sofistes són els títols de l'obra escrita pel filòsof Plató en el seu primer període com a escriptor, té com a protagonistes principals a Sòcrates, Protàgores i Pròdic; i, com a secundaris, a Hipòcrates, Alcibíades, Càl·lies, Crities, Hipies, i un cert amic innominat de Sòcrates. Excepte aquest amic desconegut de Sòcrates, tots els protagonistes del relat són personatges històrics documentats. El diàleg, aparentment, ens presenta una visió de Sòcrates semblant a la seva realitat història (encara lluny dels "elevats" diàlegs platònics posteriors) i ens ofereix un retrat del pensament sofista que sempre ha despertat certes sospites entre els futurs comentaristes d'aquest pensament. La intenció del relat és clarament antisofista, i hom pot suposar que és, d'alguna manera, una apologia de la forma de ser de Sòcrates, qui, naturalment, sempre fou un rival del relativisme i de la sofística.

Resum del diàleg[modifica | modifica el codi]

El relat podria dividir-se resumidament en els següents punts:

  • Sòcrates informa a cert amic seu innominat sobre l'arribada de Protàgores a la ciutat; i explica (a continuació del relat) aquesta reunió (que aleshores ja estava finalitzada).
  • El "tabà d'Atenes" arriba a casa de Càlicles, on hi estan Protàgores, Pròdic, Hipies i d'altres sofistes i alguns joves admiradors de la sofística.
  • Davant les preguntes de Sòcrates, Protàgores es presenta a si mateix com un mestre de cultura, i com algú que vol millorar moralment el poble.
  • El "pare de la sofística" Protàgores, intenta, davant un mite i un discurs, demostrar que la virtut es pot ensenyar (és a dir, que ve "a posteriori"); que la virtut és imprescindible per la societat; i que els tribunals de justícia actuen moguts per la difusió de la virtut quan actuen (contra el criminal i contra tots aquells que observin aquest crim); també es mencionen en aquest discurs aspectes de la virtut.
  • Discussió de Sòcrates i Protàgores entre quines són les parts de la virtut. Segons Sòcrates, la virtut és una sola, i "el seny, la saviesa, la valentia i altres parts de la virtut" es donen alhora, i no poden donar-se per separat. Aquesta lliçó de Sòcrates pot ser interpretada com la clàssica (i molt discutible) teoria, tant pròpia del socratisme original, segons la qual, qui coneix la virtut, la segueix immediatament, i que la falta de virtut no és altra cosa que la ignorància (intel·lectualisme moral).
  • Protàgores replica a Sòcrates que la virtut és pluriforme i que cada home pot "preferir diferents coses". Posa com a exemple gràfic de la seva teoria relativista el que "un home no menjaria palla, mentre que un cavall sí".
  • Sòcrates intenta que Protàgores faci les respostes "el més curt possibles". Protàgores s'hi nega en rodó, argumentant que prefereix les frases llargues. Hi ha un moment de tensió. Sòcrates amenaça de marxar del debat. Dissuadit pels altres membres del debat, Sòcrates es queda, demanant a Protàgores que lideri el debat a partir d'ara; aquest, de mala gana, accedeix.
  • Sempre amb la virtut com a tema, Protàgores comença un debat sobre poesia. Sòcrates té aviat una polèmica sobre la sinonímia entre "ésser" i "esdevenir" en un poema de Simònides. Pròdic intervé.
  • Sòcrates, apremiat per les circumstàncies, explica, en un resum una mica llarg, la seva opinió sobre aquest poema. Una de les tesis de Simònides expressades en el poema diu que "Cap home és tan fort que no pugui ser abatut sobre el mal; però els qui sàpiguen ser resistents davant les empentes de la maldat, malgrat no guanyin sempre, a aquesta gent, malgrat siguin senzills i comuns, sempre els faré l'elogi".
  • S'acaba el resum sobre poesia de Sòcrates. Es torna al debat sobre les aparents subdivisions de la virtut. En aquest punt, Sòcrates diu aviat que "no és possible ésser vençut pel plaer" per fer el mal, perquè, segons Sòcrates, "ningú faria una cosa malament a plena consciència de si mateix". El Sòcrates del "Protàgores" contraposa "l'art de mesurar" amb "el sentit de les aparences". I, naturalment, només "una incomprensió del bé" fa entendre, d'acord amb aquestes hipòtesis, que l'home esculli el mal en algunes ocasions. (A partir d'aquest punt del relat, ja fa estona que els interlocutors només responen amb exclamacions afirmatives, no sempre de molt bona gana, a les preguntes de "Sòcrates l'imparable").
  • Protàgores, amb una alabança cap a Sòcrates, s'acomiada d'ell i, argumentant que té altres feines, finalitza el debat. Sòcrates s'acomiada de tothom i marxa cap a casa, on, s'ha de trobar amb un amic desconegut.

Aquest debat, a favor del dogmatisme i en oposició al relativisme, ja obre pas a algunes idees futures de Plató. No obstant això, també és útil per a conèixer (tot i que d'una forma una mica polèmica), a través del debat, diverses idees sofistes, sobretot de Protàgores i Pròdic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]