Diòxid d'urani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura

El diòxid d'urani o òxid d'urani (IV) també conegut com a urania, uranil o UOX, és un òxid d'urani de fórmula química UO2 que es presenta com una pols cristal·lina radioactiva negra en el mineral natural uraninita. Es fa servir com combustible nuclear en els reactors nuclears. Una mescla de diòxids d'urani i plutoni es fa servir com combustible MOX. Abans de 1960 el diòxid d'urani s'havia utilitzat com color negre i groc en ceràmica i vidres.

Estructura[modifica | modifica el codi]

El sòlid és isoestructural amb la mateixa estructura que la fluorita (fluorur de calci). A més els diòxids de plutoni i neptuni tenen les mateixes estructures.

Propietats químiques[modifica | modifica el codi]

El dióxid d'urani s'oxida en contacte amb oxigen a octaòxid de triurani.

3UO2 + O2 → U3O8 a 700 °C

La presència d'aigua causa l'augment de la taxa d'oxidació de l'urani metàl·lic.[1]

Obtenció[modifica | modifica el codi]

El diòxid d'urani es produeix reduint el triòxid d'urani amb hidrogen.

UO3 + H2 → UO2 + H2O a 700 °C (970 K)

Aquesta reaccó es fa servir en el reprocesssament del combustible nuclear i l'enriquiment d'urani per a alguns combustibles nuclears.

Usos[modifica | modifica el codi]

El diòxid d'urani es fa servir principalment com a combustible nuclear de reactors nuclears, específicament com UO2 o bé en una mescla de UO2 (amb urani empobrit) i PuO2 (diòxid de plutoni) anomenada MOX. La corrosió galvànica del diòxid d'urani controla la taxa amb què es dissol el combustible nuclear.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

El diòxid d'urani se sap que s'absorbeix per fagocitosi en els pulmons.[2] És radiotòxic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Reactions of Plutonium Dioxide with Water and Oxygen-Hydrogen Mixtures: Mechanisms for Corrosion of Uranium and Plutonium». [Consulta: 2009-06-06].
  2. Principles of Biochemical Toxicology. Timbrell, John. PA 2008 (anglès)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. ^ Barrett SA, Jacobson AJ, Tofield BC, Fender BEF. «The preparation and structure of barium uranium oxide BaUO3+x». Acta Crystallographica B, vol. 38, 1982, pàg. 2775–2781. DOI: 10.1107/S0567740882009935. DOI
  2. ^ Hutchings GJ; Heneghan, Catherine S.; Hudson, Ian D.; Taylor, Stuart H.. «A Uranium-Oxide-Based Catalysts for the Destruction of Volatile Chloro-Organic compounds». Nature, vol. 384, 1996, pàg. 341–343. DOI: 10.1038/384341a0.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]