Dia Internacional dels Treballadors

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Part de la secció del

Socialisme
Red flag waving.svg

Corrents

Socialisme utòpic
Socialisme llibertari
Comunisme
Socialisme marxista
Socialdemocràcia
Socialisme democràtic
Socialisme humanista
Socialisme reformista
Socialisme cristià
Socialisme del segle XXI

Pensament

Internacionalisme
Marxisme
Obrerisme
Sindicalisme

Conceptes

Autogestió
Cooperativisme
Democràcia
Igualitarisme
Justícia social
Lluita de classes
Revolució proletària

modifica
Primer de Maig a París, any 2000.

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.

Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.

La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu i ja gairebé sense càrrega reivindicativa; àdhuc s'ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa més del calendari.

El Primer de Maig actual als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Primer de Maig anticapitalista a Barcelona, el 2009.

Actualment als Països Catalans, el Primer de Maig és celebrat amb diverses manifestacions pels carrers de Barcelona, on hi discorren el bloc Comissions Obreres i Unió General de Treballadors al matí, així com la Confederació Nacional del Treball, la Coordinadora Obrera Sindical, i també la Intersindical-CSC. També a la vesprada hi discorre la manifestació anticapitalista formada per diversos blocs,[1] entre els quals, el de Confederació General del Treball, Esquerra Independentista (COS, SEPC, CUP, Endavant, Arran, PSAN, MDT), Intersindical Alternativa de Catalunya, Partit Comunista del Poble de Catalunya, Revolta Global, assemblees de barris del moviment sorgit del 15-M, plataformes en defensa de la salut i l'educació, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Borràs, Jordi. Warcelona, una història de violència. Barcelona: Pol·len edicions, juliol 2013. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dia Internacional dels Treballadors Modifica l'enllaç a Wikidata