Diabetis insípida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diabetis insípida
Classificació i recursos externs
CIM-10 E23.2 N25.1
CIM-9 253.5 588.1
DiseasesDB 3639
MedlinePlus 000377
eMedicine med/543
MeSH D003919

La diabetis insípida és una malaltia caracteritzada per una alteració en la regulació hidrosalina de l'organisme. El símptoma principal és l'excés d'orina (poliúria intensíssima) per dèficit en la capacitat de concentració de l'orina. És una forma de diabetis diferent de les diabetis mellitus.[1]

Hi ha dos tipus de diabetis insípida: la diabetis insípida verdadera o central, i la diabetis insípida familiar lligada al sexe o nefrogènica.

La diabetis insípida es produeix, habitualment, per una insuficient secreció d'hormona antidiurètica (vasopressina), cosa que els causa una sed excessiva o polidípsia (que els fa beure de 4 a 40 litres d'aigua al dia) per a rehidratar-se a conseqüència d'una producció exagerada d'orina (poliúria) molt diluïda, d'on ve el nom d'"insípida" (del llatí, sense sal).

Causes[modifica | modifica el codi]

  • Neurogènica: mal funcionament de la hipòfisi. La variant dipsogènica és per mal funcionament del mecanisme de la sed, a nivell de l'hipotàlem.
  • Nefrogènica: Degut a la incapacitat del ronyó a respondre normalment a la vasopressina.
  • Gestacional: Durant l'embaràs i per una producció excessiva de vasopressinasa en la placenta, la qual produeix una disminució de l'hormona antidiürètica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari Enciclopèdic de Medicina