Diablo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per al grup musical vegeu Diablo (grup musical)
Diable
Desenvolupador: Blizzard North
Publicador: (PC), (Mac)
EUA Blizzard Entertainment
EU i Països Catalans Ubisoft
(PSX)
EUA EU i Països Catalans Electronic Arts
Japó Electronic Arts Victor
Inici de comercialització: (PC), (Mac)
EUA / Canadà 2 de gener del 1997
EU i Països Catalans 1997
(PS)
EUA març de 1998
EU i Països Catalans abril de 1998
Japó 9 de juliol del 1998
Gèneres: Rol
Modes: Un jugador, multijugador
Qualificació: ESRB: M (Mature)
PEGI: 16+
ELSPA: 15+
OFLC: MA 15+
OFLC/NZ: R16+
Plataformes: Microsoft Windows, Mac OS i Sony PlayStation
Format: CD-ROM
Dispositius d'entrada: Teclat, ratolí

Diablo és un videojoc de rol creat per la companyia Blizzard Entertainment, destacà per ser un dels més importants exponents del joc de rol en el món virtual. L'objectiu del joc tracta de crear un personatge el qual haurà d'anar enfrontant-se a recerques i desafiaments, l'experiència guanyada en les seves aventures va tornant al personatge més poderós. Aquest joc permet que el jugador personalitzi el seu personatge amb una enorme varietat d'habilitats, armes, conjurs i armadures. El joc consta de dues parts cadascuna amb les seves expansions.

Història[modifica | modifica el codi]

Al 1997 sortí a la venda Diablo el qual es convertí en un joc amb centenars de fans al voltant del món. La gran qualitat de les seves cinemàtiques, la seva terrorífica música i profundes veus, el feien realment tenebrós. Sense dubte Blizzard havia assolit crear l'ambient perfecte per a desenvolupar la seva història.

Sistema de joc[modifica | modifica el codi]

El joc compta amb modalitat per a un jugador i multijugador. Ambdós donen l'opció de triar entre tres tipus de personatges: Arpia, Mag o Guerrer. Al llarg de diverses recerques que t'encomanen els habitants de Tristam has d'obrir-te pas en el laberint amb la finalitat de pujar de nivell, augmentar el poder dels teus conjurs i trobar millors equipaments que et permetin enfrontar-te a Diable. En la manera multijugador Blizzard ofereix els seus servidors de Battle.Net per a compartir el joc amb fins a quatre jugadors. Els personatges han de superar els tres nivells de dificultat existents: Normal, Malson i Infern. Tots els personatges poden arribar com màxim al nivell 50 d'experiència, i potenciar els seus conjurs fins a 15 nivells, d'aquí en avant la diferència entre un i un altre personatge radicava solament en el seu equipament. Això cap a que no donessin ganes de jugar Diable més de tres vegades, ja que es tornava alguna cosa avorrit. Un altre gran defecte del joc és que no es va traduir a cap altre idioma, el que va restringir les seves possibilitats. Recién en el 2003 un afeccionat va publicar un Mod el qual tradueix el joc en castellà. Aquest es pot trobar a la pàgina: Traducció Diablo

Argument[modifica | modifica el codi]

La història de Diable es desenvolupa en un món medieval, molt a l'estil de \El senyor dels anells, on la creació es divideix en dos bàndols oposats, el de la Llum i el de la Foscor, entre aquestes dues forces es deslliga una guerra cridada El gran conflicte, en aquesta eterna batalla es decidirà com de les dues utopies arribarà a l'armagedó i es farà amb el control de tota la creació. Les forces de la Llum representades per àngels i arcàngels s'enfronten als exèrcits de la foscor liderats pels tres dimonis primaris cridats Mefisto, Baal i Diablo. Les llegendes conten que després d'incomptables segles de batalla va fer la seva aparició l'home, el qual amb la seva única qualitat de triar entre el bé i el mal, podia posar fi a la guerra la qual seriosa rebautitzada com La Guerra del Pecat. Però a diferència dels àngels i dimonis que vivien en el plànol espiritual, l'home habitava en un plànol físic alternatiu. Les entitats del més enllà es barallaven constantment per obtenir aliats humans, arribant de vegades a trencar la tela que separava el plànol real de l'espiritual. Això inquiet a dos dimonis secundaris cridats Belial i Azmodan que no estaven d'acord amb la idea que l'humà era la clau per a guanyar la guerra, els dimonis van deslligar una gran rebel·lió en l'infern, la qual va acabar amb l'exili dels tres dimonis primaris al mateix món mortal. Els dimonis exiliats van injectar en els homes les seves essències d'Odi, Terror i Destrucció provocant morts i guerres sense sentit que van causar gran dolor a la humanitat. Amb el propòsit de detenir aquesta bogeria un arcángel cridat Tyrael va reunir als més poderosos mags del món mortal per a formar l'ordre dels Horadrim. Aquesta coalició tindria la missió de tancar als esperits dels tres dimonis en uns artefactes cridats Pedres Ànima. I no va ser fàcil, ja que els dimonis van descobrir que si s'apoderaven d'un cos humà aparti de fer-se més forts, eren immunes als poders de les pedres. Els Horadrim es van veure obligats a assassinar a les persones posseïdes pels dimonis per a encarar la veritable essència espiritual dels Tres. D'apoco els mags van ser guanyant la batalla, van assolir tancar a Mefisto en la pedra i la van guardar en una torre de la ciutat de Kurast, el següent va ser Baal qui durant la baralla va trencar la seva pedra ànima, com única sortida el líder dels Horadrim, Tal Rasha, va oferir el seu cos per a tancar al dimoni incrustant-se els trossos que quedaven de la pedra. Van deixar a Tal Rasha enterrat en una volta secreta sota el desert de Lut Gholein i es van anar a la recerca de Diable. Després d'un dur combat van assolir empresonar a aquest últim dimoni i van construir un gran temple subterrani en una ciutat cridada Tristam, aquí van amagar l'última pedra i van jurar protegir-la generació després de generació. Van passar al voltant de dos segles i l'ordre dels Horadrim es va dissoldre a causa d'orgulls i desacords entre els mags. Tristam es va convertir en la capital de Khandures i sobre el temple dels Horadrim es va edificar una església per a la religió de Sakarum. D'alguna forma Diable corrompió la seva pedra ànima i aquesta va deixar fluir part de la seva consciència, el dimoni prenc per esclau a l'Arquebisbe Lazarus el qual va partir la pedra ànima deixant lliure a l'esperit de Diable en la seva totalitat. Lazarus va intentar lliurar-li al seu mestre l'ànima més forta de Tristam, el Rei Leoric sobirà de Khandures, el qual va començar a embogir en el seu esforç per resistir el control de Diable, la seva demència es va tornar incontrolable quan el seu fill, el príncep Albrecht, va desaparèixer misteriosament. Leoric va començar una frenètica cacera a la recerca del culpable, ordeno execucions i càstigs a diversos dels seus súbdits, causant molt dolor en la gent de Tristam. Davant la incontrolable situació els cavallers reals liderats per Lachdanan, van organitzar una revolució la qual va acabar amb la mort del rei Leoric qui amb el seu últim alè va invocar una maledicció que condemno a tots els seus cavallers a servir a la foscor per tota l'eternitat. Però el príncep Albrecht seguia desaparegut i Tristam ja no comptava amb els seus cavallers per a buscar-ho. Lazarus es va aprofitar de la situació i va organitzar a la gent del poble per a anar a la recerca del príncep qui segons Lazarus estava atrapat en el laberint subterrani. La gent de Tristam mai es va imaginar que el mateix Lazarus era el segrestador del príncep i que Diable ja s'havia apoderat del seu cos. Els camperols es van aventurar en el laberint però aquests no van poder fer enfront de les horribles criatures que ara albergaven en el seu interior, tot va acabar amb una massacri de la qual pocs es van salvar. Desesperat, el poble de Tristam va fer una cridada d'auxili al món. A aquesta cridada van respondre les Arpías de l'ordre de l'Ull cec, els Mags de l'ordre dels Vizjerei i per supòsit els mateixos Guerrers de Khanduras.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diablo Modifica l'enllaç a Wikidata