Diadema

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre una joia. Si cerqueu ciutat brasilera, vegeu «Diadema (São Paulo)».
Dama de la dècada de 1920 lluint una diadema

Una diadema és una faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap i per extensió un adornament d'aquest tipus que porten actualment les dones.[1] L'etimologia de la paraula, que en català està testimoniada des de 1431, és del grec διάδημα, diádēma, del verb διαδέω, diadéō, lligar al voltant, o cordar. En temps antics les diademes varen ser utilitzades pels pobles sumeris, pels egipcis i particularment pels perses. Les estàtues d'alguns déus grecs especialment Zeus i Hera porten de vegades una diadema. Els joves de l'Antiga Grècia (homes i dones) portaven diademes fetes de tela i particularment la lluïen els atletes que guanyaven una distinció en els Jocs Olímpics. En un principi era una banda que es posava al front feta d'un teixit blanc i que es lligava a la nuca, estava ornamentada amb pedres precioses. Per als grecs era un símbol de victòria o d'algun càrrec. Alexandre el Gran l'adoptà com a marca de sobirania com ja ho havien fet els perses i el transmeté a Roma. A l'edat mitjana va ésser substituïda per la corona, i només era utilitzada com a peça de joieria per a les dames de la reialesa i la noblesa. El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics el va tornar a utilitzar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0044679

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diadema