Diadoquita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diadoquita

Diadoquita de Lodenitz, Bohemia
Classificació
Categoria fosfats
Fórmula química Fe3+2(PO4)(SO4)OH · 5H2O
Classificació de Nickel-Strunz 08.DB.05
Classificació de Dana 43.5.2.1
Propietats fisicoquímiques:
Color groc, marró, groc verdós, groc clar, canyella
Sistema cristal·lí triclínic
Exfoliació no en té
Fractura concoïdal, desigual, terrosa
Tenacitat fràgil
Duresa en l'escala de Mohs 3 a 4
Lluïssor mat, cèria
Ratlla més clara que el color
Diafanitat translúcida, opaca
Densitat 2 a 2,4
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,615; nβ = 1,618 a 1,638; nγ = 1,665 a 1,670; n = 1,60 a 1,61
Birefringència δ = 0,06
Pleocroisme no pleocroica
Referències [1]

La diadoquita és un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom del grec διάδοχος diadojos (representant). Va ser anomenada així el 1837 per Johann Friedrich August Breithaupt, en al·lusió al seu origen secundari.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un fosfat-sulfat de ferro. Es troba formant nòduls o en crostes massives. En general, la seva lluentor és mat en materials terrosos, tot i que pot agafar una lluentor cèria a subvítria quan es troba en masses granulars. El seu color oscil·la entre groc i groc-verdós o marró, verd brillant, groc brillant, groc pàl·lid a marró-groguenc sota llum transmesa.

Durant molt de temps, la diadoquita ha sigut considerada la mateixa espècie que la destinezita, fins que aquesta segona va ser redefinida a espècie pròpia l'any 2002. Avui dia són considerades espècies homòlogues, sent la didoquita la que es troba en forma amorfa i la destinezita l'espècie que cristal·litza en el sistema triclínic.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

És un mineral secundari que es forma en els dipòsits de carbó com a conseqüència de solucions enriquides en sulfats amb fosfats anteriors; comú en els dipòsits de fosfat secundaris en roques pegmatítiques granítiques. També en dipòsits de coves o com a subproductes posteriors a l'activitat minera.

Altres minerals als quals apareix sovint associat són: vivianita, fosfosiderita, melanterita, limonita, leucofosfita, beraunita, wavellita, vashegyita, rockbridgeita, pitticita, jahnsita, hidroxilapatita, ferrostrunzita i delvauxita.

Varietats[modifica | modifica el codi]

La geldiadoquita és la única varietat de diadoquita que es coneix, i es presenta en forma de gel.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Diadochite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2014].
  2. «Geldiadochite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diadoquita