Dibbuk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un Dibbuk (també anomenat Dybuk o Dybbuk, en plural Dibbukim; en hebreu דיבוק = „Aferrat“))[1] és, segon les creences populars jueves, un esperit d'un mort, sovint maligne, que entra en el cos d'una persona viva causant-li una conducta irracional. Es tracta, doncs, d'un cas de possessió.

Història del concepte de Dibbuk[modifica | modifica el codi]

Hanna Rovina en el rol de la „possessa“ Lea a una representació teatral de la peça "El Dibbuk" d'An-Ski. Representació de la companyia Habima a Moscou el 1920

El terme "Dibbuk" i la possessió de cossos per part d'ànimes a la mitologia jueva apareixen per primera vegada en escrits del segle XVI.[1][2] Abans s'havien esmentat casos de possessió demoníaca (que no d'ànima) en el món jueu (com per exemple a l'obra de Josephus).[3] Com a prevenció es recomanava seguir les normes ortodoxes del judaisme. Yoel Teitelbaum (1887–1979), rabí de la dinastia hassidim dels Satmar, defensava la psiquiatria com a tractament per a curar els casos de Dibbuk.[3]

La possessió en la religiositat popular jueva[modifica | modifica el codi]

L'ànima del mort pot ser que, degut a les seves faltes i errors en vida, no pugui separar-se de la seva existència terrenal i cerqui un cos viu per a posseir-lo. L'etimologia de la paraula Dibbuk prové de les expressions dibbuk me-rúah raan (Engrapada d'un esperit maligne) o dibbuk min ha-hizonim (Dibbuk des de fora).[4]

Segons les creences populars jueves el Dibbuk no és cap concepte metafòric, sinó que té una existència real. L'esperit maligne entra en un cos humà viu i s'aferra a la seva ànima, li produeix malalties psíquiques, parla per la seva boca i mostra en ell una persona totalment aliena al cos posseït. Té una semblança amb els dimonis i esperits que són expulsats mitjançant un exorcisme a l'Església Catòlica. Es creu que una ànima que no ha pogut completar la seva missió durant el temps de vida pot rebre mitjançant l'estat de dibbuk una nova oportunitat. Aquesta creença té un punt de coincidència amb les doctrines del Guilgul (transmigració d'ànimes) i de l'Ibbur (reencarnació) de la Càbala d'Isaac Lúria, i es va estendre sobretot a les zones dels jueus d'Europa de l'Est, predominantment dins del Hassidisme.

El Dibbuk és expulsat normalment per un Tsaddiq (en hebreu, un Just) acompanyat de 10 membres de la comunitat (Minyan) vestits en camises de mort. En aquesta cerimònia es cremen herbes aromàtiques, es reciten pregàries i es fa sonar el Xofar.

Altres àmbits d'investigació de la figura del Dibbuk[modifica | modifica el codi]

Els fenòmens relacionats amb la creença en els Dibbukim i amb les històries d'aquestes possessions són estudiats a la medecina i psicologia modernes i catalogats sovint com a casos d'histèria o fins i tot com a atacs d'esquizofrènia.

Dins del camp dels Estudis de Gènere s'ha començat a interessar darrerament per aquest fenomen.[5][6] S'han fet algunes interpretacions que relacionen les creences en el Dibbuk amb un cert tipus de religiositat femenina. Fent una estadística dels casos registrats, la majoria de les persones posseïdes per un Dibbuk eren dones; els esperits Dibukkim que les posseïen eren per contra majoritàriament (fins a un 95%) homes. Només una petita proporció dels esperits masculins escolliren posseir el cos d'un home

Exemples de representacions artístiques de la figura del Dibbuk[modifica | modifica el codi]

Dybbuk, per Ephraim Moshe Lilien.
Literatura
Cinema
  • Der Dibuk (Jiddisch: דער דיבוק), Pel·lícula de Michał Waszyński segons l'obra de teatre d'An-ski, Polònia 1937.
  • Ha-Dybbuk, en llengua hebrea, pe·lícula d'Ilan Eldad, Israel 1968.
  • Ha-Dybbuk B’sde Hatapuchim Hakdoshim (El Dibbuk del camp de pomes sagrat, en llengua hebrea:), pel·lícula de Yossi Somer segons l'obra de teatre d'An-ski, Israel 1998.
  • The Unborn, pel·lícula de terror amb el motiu del Dibbuk com a eix central, 2009
  • A Serious Man, pel·lícula dels germans Ethan i Joel Coen (2009); comença amb una escena d'un Dibbuk
  • The Possession (The Dibbuk Box), 2012, Direcció: Ole Bornedal
  • Paranormal Witness (Temporada 2, episodi 4), Sèrie de televisió des Estats Units, 2011, Direcció: Gillian Pachter
Música

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J.H. Chajes (2011): Between Worlds: Dybbuks, Exorcists, and Early Modern Judaism ("Entre Mons: Dibbuks, Exorcistes i Judaisme modern primerenc", en llengua anglesa), University of Pennsylvania Press, 31 d'agost de 2011.
  • Rachel Elior (2008): Dybbuks and Jewish Women in Social History, Mysticism and Folklore ("Dibbuks i dones jueves en Història Social, Misticisme i Folklor", en llengua anglesa), Urim Publications, 1 de setembre de 2008. ISBN 978-965-524-007-8.
  • Matt Goldish (Hg.) (2003): Spirit possession in Judaism. Cases and contexts from the Middle Ages to the present ("Possessions espirituals al judaisme. Casos i contextos des de l'Edat Mitjana fin el present", en llengua anglesa). Detroit ISBN 0-8143-3003-7.
  • Salcia Landmann (1976): Exorzismen in der jüdischen Tradition ("Exorcismes a la tradició jueva", en llengua alemanya). A: Zeitschrift für Religions- und Geistesgeschichte, (28), pàgines 357–366.
  • Leander Petzoldt (2003): Kleines Lexikon der Dämonen und Elementargeister. ("Petit recull dels Dimonis i esperits elementals", en llengua alemanya) 3a. Edició, Munic, pàgines 45–46.
  • Fernando Peñalosa (2013): The Dybbuk: Text, Subtext, and Context ("El Dibbuk: Text, Subtext i Context", en llengua anglesa). Gener de 2013.
  • Fernando Peñalosa (2013): Parodies of An-sky's The Dybbuk ("Paròdies d''El Dibbuk' d'An-Sky", en llengua anglesa). Novembre de 2012.
  • Gershom Scholem (2007): Dibbuk (Dybbuk). A: Encyclopaedia Judaica, 2. Edició, Volum 5, Detroit, New York 2007, ISBN 978-0-02-865933-6, S. 643–644 (en llengua anglesa)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Avner Falk (1996): A Psychoanalytic History of the Jews, p.538, Fairleigh Dickinson Univ Press, 1996
  2. Matt Goldish (2003): Spirit Possession in Judaism: Cases and Contexts from the Middle Ages to the Present, pàgina 41, Wayne State University Press, 2003
  3. 3,0 3,1 Howard Schwartz (2004): Tree of Souls: The Mythology of Judaism, pàgines 229–230, Oxford University Press, 1 de Novembre de 2004
  4. Gershom Scholem (2007): Dibbuk, Pàgina 643.
  5. Naomi Seidman: The Ghost of Queer Loves Past. Ansky’s “Dybbuk” and the Sexual Transformation of Ashkeneiaz. A: Daniel Boyarin (Hrsg.): Queer theory and the Jewish question; New York 2003; pàgines 228–245.
  6. Elior, Rachel. The Dybbuk and Jewish Women, 2008.