Dic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Dic (desambiguació)».
L'Afsluitdijk, construït als Països Baixos el 1932, va convertir el mar del Sud en un llac (l'IJsselmeer)
Imatge per satèl·lit de l'Afsluitdijk, a dalt el Mar del nord, a baix el llac IJsselmeer que antigament era el mar del Sud.
Defensa a la riba d'un riu construïda amb champas

Un dic és un terraplè normalment artificial però que també pot ser natural, generalment de terra i pedres, paral·lel al curs d'un riu o a la vora d'un llac o del mar mateix.

Dics artificials[modifica | modifica el codi]

Els dics artificials funcionen per a prevenir la inundació de la terra propera a l'aigua; tanmateix també s'utilitzen per a encaixonar el flux dels rius per tal de donar-li un flux més ràpid.

Els dics més senzills són construïts amontonant terra a la vorera. Ampli a la base i esmolats al cim, on se solen posar boses de sorra. Avui dia es construeixen dics amb les tècniques d'ingenieria més avançades. El material emprat més important són peces de formigó prefabricades.

El país europeu i probablement del món sencer amb més coneixement i tradició en construcció de dics són els Països Baixos, país que des de l'edat mitjana lluita contra el mar. Una tercera part del país està sota el nivell del mar. Els primers dics s'hi començaren a construir a partir del segle XXII. Avui dia els Països Baixos tenen 3500 quilòmetres de dics primaris (dics que protegeixen el país d'aigua de l'exterior, del mar i dels grans rius) i 14000 quilòmetres de dics regionals o secundaris (dics petits que protegeixen el país de l'aigua de l'interior del país). Un dels dics més emblemàtics dels Països Baixos és l'Afsluitdijk, un dic de 33 quilòmetres fet a mà amb fang i roca. Finalitzat l'any 1932, el dic va convertir el Mar del Sur holandès en un llac, anomenat IJsselmeer. Per sobre d'aquest dic hi passa una autopista que uneix la província de Noord Holland amb la província de Frísia.

A l'altiplà andí, particularment a la regió peruana, antigament es construïen amb champas, trossos quadrats de terra vegetal, d'uns 30 x 30 cm, amb un gruix variable d'uns 15 cm. Aquestes peces es col·locaven invertides, sense eliminar-ne la vegetació, amb la intenció de què en créixer, les plantes consolidarien l'estructura. Malauradament, s'ha verificat que el procediment no s'ha demostrat massa eficient, i lentament se substitueixen aquestes estructures de terra per estructures construïdes tècnicament.

Modernament els dics de defenses de les ribes són construïts seguint els criteris tècnics moderns per a estructures de terra, i en molts casos la seva estructura és complexa, comprenent una part de suport, un nucli impermeable i drenatges de peu per a minimitzar el risc de ruptures.

També existeixen importants sistemes moderns de dics al llarg dels rius Mississippí i Sacramento als EUA; el Po i el Danubi a Europa.

Dics flotants[modifica | modifica el codi]

Els dics flotants són una mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que es pot enfonsar parcialment llastant-ne l'interior i que també es poden fer surar, deixant en sec la nau que s'hi ha fet entrar.

El dic flotant, té l'avantatge, malgrat el major cost de la fabricació i el manteniment, d'una més gran facilitat i rapidesa de muntatge i la possibilitat d'ésser traslladat d'un port a un altre o bé de treballar en alta mar, per la qual cosa tingué un gran desenvolupament durant la Segona Guerra Mundial.

Dics naturals[modifica | modifica el codi]

Un dic natural resulta del dipòsit de material arrossegat pel riu a la ribera d'aquest, durant les inundacions. Això va causant, progressivament, l'elevació de la ribera.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dic