Diccionari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un diccionari és una llista de paraules amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il.lustracions, equivalents en altres llengües, etc. El conjunt d'informacions sobre una paraula s'anomena article, i va encapçalat per una forma de la mateixa paraula que s'anomena lema, i que constitueix l'entrada del diccionari.

Es distingeixen fonamentalment dos tipus de diccionaris lingüístics: el monolingüe i el plurilingüe. El primer recull informació en la mateixa llengua de la paraula de l'entrada; el plurilingüe recull equivalents en una o més llengües.

Sovint hi ha la concepció del diccionari com a llibre en el qual les paraules estan ordenades alfabèticament, però amb les noves tecnologies ha canviat el concepte de diccionari, així com la manera d'accedir-hi a la informació.

Parts d'un article de diccionari[modifica | modifica el codi]

Es considera que la definició és la part central de l'article en un diccionari monolingüe, però les definicions formen part de les accepcions, que solen estar numerades i ordenades, de vegades per ús (van primer les més usades), o per la història de la paraula (primer els signifiats més antics). Després de les accepcions de la paraula, solen aparèixer expressions en les quals apareix la paraula de l'entrada, també amb el seu significat, exemples, etc.

Molts diccionaris recullen informacions diverses que solen fer referència al lema o paraula de l'entrada, com l'etimologia (que indica l'origen de la paraula), la pronunciació (sobretot en els diccionaris adreçats a estrangers), l'ortografia, etc. Altres informacions es refereixen a cada accepció: la categoria gramatical (si es tracta d'un substantiu, adjectiu, verb..., normalment assenyalat amb una abreviatura), el registre d'ús (també sol aparèixer abreujat, i s'anomena marca d'ús), la definició i els exemples. Hi ha diccionaris que recullen altres informacions, com sinònims i antònims, parònims (paraules amb escriptura semblant que originen confusions), paraules derivades i paraules afins.

Es distingeix un diccionari d'una enciclopèdia principalment perquè un diccionari se centra en el significat i ús dels mots, mentre que una enciclopèdia intenta recopilar i organitzar coneixement sobre temes molt variats. Per exemple, les enciclopèdies generals solen tenir articles sobre topònims (països, ciutats, accidents geogràfics,...) i biografies de personatges històrics; un diccionari proporcionarà el significat del mot vano, dirà que és un substantiu masculí, que té un sinònim que és ventall, i donarà un exemple en el qual s'usi aquesta paraula; una enciclopèdia, en canvi, explicarà la història dels vanos, els tipus que hi ha, els materials de què estan fets, etc.

Tipus de diccionaris[modifica | modifica el codi]

  • Segons el model de llengua:
    • Normatius: Solen estar fets per institucions que s'encarreguen de l'ortografia i la normativa d'una llengua. Aquests diccionaris, doncs, recullen només tot allò "correcte" i representen un model d'ús de la llengua. Ho són, per exemple, el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el de la Real Academia Española, el Duden a Alemanya, etc.
    • Descriptius: Es limiten a descriure l'ús real que fan de la llengua els parlants, independentment de si aquest ús és correcte o no, i no pretenen establir cap model de llengua. L'avantatge és que, en canvi, contenen moltes més expressions i paraules que els diccionaris normatius. Ho són, per exemple, el Diccionari Alcover-Moll o el Diccionari de María Moliner.
  • Segons el tipus de contingut:
    • Diccionaris de definicions (l'habitual)
    • Diccionaris bilingües (per exemple: català/anglès)
    • Diccionaris de sinònims
    • Diccionaris d'antònims
    • Diccionari ortogràfics i de pronúncia
    • Diccionaris inversos i de rimes: on les paraules s'ordenen per la terminació
    • Diccionaris etimològics
    • Diccionaris visuals
    • Diccionari ideològic: on les paraules s'agrupen per temes o camps semàntics

Diccionaris de català[modifica | modifica el codi]

Diccionaris catalans en la història[modifica | modifica el codi]

Principals diccionaris catalans o amb presència del català, en la història, incloent-hi reculls lexicogràfics i vocabularis assimilables als diccionaris:

Referències[modifica | modifica el codi]

Referències de "Diccionaris catalans en la història":

  • Gramàtica i lexicografia catalanes: Síntesi històrica., Albert Rico/Joan Solà. Universitat de València. València 1995.
  • Història de la llengua catalana, Antoni Ferrando Francés/Miquel Nicolás Amorós. Editorial UOC. Barcelona 2005.
  • Lexicografia, Joaquim Rafel. Editorial UOC. Barcelona 2005.
  • La lexicografia. Ediuoc. Barcelona 2000.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]