Diccionari

Un diccionari és una llista de paraules amb les seves definicions, o una llista de paraules amb les corresponents en altres llengües. Molts diccionaris inclouen informació extra, com ara; informació sobre la pronunciació, derivacions de les paraules, exemples d'utilització, l'etimologia, il·lustracions, informació sobre la utilització de les paraules...

En un diccionari, les paraules segueixen un ordre alfabètic. Cada paraula que encapçala una definició s'anomena entrada o encapçalament.

Parts d'una entrada d'un diccionari

Dins de cada entrada trobarem les definicions, que s'anomenen accepcions, les quals van numerades en negreta. Una accepció pot tenir subaccepcions, que es numeren amb xifres en cursiva. De vegades, en les subaccepcions pot haver-hi frases fetes o refranys. Una altra part important d'un article de diccionari és l'etimologia, que serveix per indicar l'origen de la paraula i, de vegades, també la datació més antiga coneguda. A més, l'entrada pot anar acompanyada d'exemplificacions que serveixen per entendre millor l'ús de la paraula. Els exemples sempre s'escriuen en cursiva. Finalment, dins de les accepcions hi acostuma a aparèixer informació morfològica. Aquesta informació, sovint abreujada, ens ajuda a conèixer aspectes com el gènere, la categoria gramatical o els tipus de verb que es relacionen amb l'accepció.

Es distingeix un diccionari d'una enciclopèdia principalment en què un diccionari se centra en el significat i ús dels mots, mentre que una enciclopèdia intenta recopilar i organitzar coneixement sobre temes molt variats. Per exemple, les enciclopèdies generals solen tenir articles sobre topònim (països, ciutats, accidents geogràfics,...) i biografies de personatges històrics.

Tipus de diccionaris

• Segons el model de llengua:
  • Normatius: Solen estar fets per institucions que s'encarreguen de l'ortografia i la normativa d'una llengua. Aquests diccionaris, doncs, recullen només tot allò "correcte" i representen un model d'ús de la llengua. Ho són, per exemple, el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el de la Real Academia Española, el Duden a Alemanya, etc.
  • Descriptius: Es limiten a descriure l'ús real que fan de la llengua els parlants, independentment de si aquest ús és correcte o no, i no pretenen establir cap model de llengua. L'avantatge és que, en canvi, contenen moltes més expressions i paraules que els diccionaris normatius. Ho són, per exemple, el Diccionari Alcover-Moll o el Diccionari de María Moliner.

• Segons el tipus de contingut:
  • Diccionaris de definicions (l'habitual)
  • Diccionaris bilingües (per exemple: català/anglès)
  • Diccionaris de sinònims
  • Diccionaris d'antònims
  • Diccionari ortogràfics i de pronúncia
  • Diccionaris inversos: on les paraules s'ordenen per la terminació
  • Diccionaris etimològics
  • Diccionaris visuals
  • Diccionaris ideològics: on les paraules s'agrupen per temes o camps semàntics

Diccionaris de català

• Diccionari de la llengua Catalana de l'IEC
• Diccionari català-valencià-balear
• Gran Diccionari de la Llengua Catalana
• Diccionari Invers de la Llengua Catalana
• Diccionari Bàsic Català-Alemany / Alemany-Català
• Diccionari Oxford Pocket Català
• Diccionari Mitjà Castellà-Català i Català-Castellà
• Diccionari MAPFRE-INSETEC de Castellà-Català / Català-Castellà
• Primer Diccionari

Diccionaris catalans en la història

Principals diccionaris catalans o amb presència del català, en la història, incloent-hi reculls lexicogràfics i vocabularis assimilables als diccionaris:

• Liber Elegantiarum, de Joan Esteve (Paganinus de Paganinis, Venècia 1489).
• Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan (Joan Rosembach, Perpinyà 1502)
• Fons verborum et phrasium d'Antoni Font (Sebastià y Jaume Mathevat, Barcelona 1637)
• Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium, de Pere Torra (Gabriel Nogués, Barcelona 1640).
• Dictionario castellano. Dictionaire françois. Dictionari catala., de Pere Lacavalleria (Pere Lacavalleria, Barcelona 1642)
• Gazophylacium Catalano-Latinum, de Joan Lacavalleria i Dulach (Antoni Lacavalleria, Barcelona 1696).
• Breve Diccionario Valenciano-Castellano, de Carles Ros (Joseph Garcia, València 1739)
• Promptuario Trilingüe (català, castellà i francès) de Josep Broch (Pau Campins, Barcelona 1771).
• Diccionario catalan-castellano-latino, de Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Jutglà (Tecla Pla, Barcelona 1803-1805).
• Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina de Pere Labèrnia (Vídua Pla, Barcelona 1839-1840).
• Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italià, de "Una Societat de Catalans" (Joseph Torner, Barcelona 1839).
• Diccionari mallorquí-castellà, de Pere Antoni Figuera (Esteve Trias, Palma 1840).
• Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín, de Joan Josep Amengual (Juan Colomar, Palma 1858-1878).
• Pal·las. Diccionari català-castellà-francès, d'Emili Vallès (Pal·las, Barcelona 1927).
• Diccionari català-valencià-balear d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll (Imp. De Mn. Alcover / Gràfiques Miramar, Palma de Mallorca 1930-1962).
• Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (Catalònia, Barcelona 1932).
• Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines (Curial, Barcelona 1980-1991)
• Diccionari de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans (Edicions 3 i 4, Edicions 62, Editorial Moll, Enciclopèdia Catalana i Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Barcelona, Palma de Mallorca i València 1995). (Segona edició: Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2007).

Vegeu també

• Tesaurus.
• Glossari.
• Lexicografia.
• Diccionari morfològic.
• Sinònim.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diccionari

• Joan Esteve, Liber elegantiarum, Venècia, 1489 Versió facsímil
• Elio Antonio de Nebrija, Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis, Barcelona, 1507
• Pere Torra, Dictionarium seu Thesaurus, catalano-latinus verborum, ac phrasium, Barcelona, ²1653
• Pere Torra, Dictionarium seu Thesaurus, catalano-latinus verborum, ab phrasium, Barcelona, ³1670
• Joaquim Esteve, Joan Bellvitges i Antoni Juglà, Diccionario catalán-castellano-latino, Barcelona, 1803 (vol. 1) i 1805 (vol. 2)
• Just Pastor, Breve vocabulario valenciano-castellano, València, 1827
• Pere Labèrnia Esteller, Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia catalana y llatina], Barcelona, 1839 (vol. 1) i 1840 (vol. 2)
• D. y M., Diccionario catalan-castellano, Barcelona, 1847
• Magí Ferrer, Diccionario castellano-catalan con una coleccion de 1670 refranes, Barcelona, 1847
• Josep Escrig i Martínez, Diccionario valenciano-castellano, València, ³1887 (vol. 1) i (vol. 2)
• Diccionario mallorquín y castellano, Ms. 1275 de l'Abadia de Montserrat
• Joaquim Martí Gadea, Vocabulari monosilabich valencià-castellà, València, 1915
• Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Diccionari català-valencià-balear
• Lluís Faraudo de Saint-Germain, Vocabulari de la llengua catalana medieval, a cura de Germà Colón
• Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GCLC)
• Diccionari de la llengua catalana, 1a ed., de l'Institut d'Estudis Catalans
• Diccionari de la llengua catalana, 2a ed., de l'Institut d'Estudis Catalans
• Diccionari de la Llengua Catalana multilingüe
• Diccionari valencià en línia

Referències

Referències de "Diccionaris catalans en la història":

• Gramàtica i lexicografia catalanes: Síntesi històrica., Albert Rico/Joan Solà. Universitat de València. València 1995.
• Història de la llengua catalana, Antoni Ferrando Francés/Miquel Nicolás Amorós. Editorial UOC. Barcelona 2005.