Diccionari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un diccionari és una llista de paraules amb les seves definicions, o una llista de paraules amb les corresponents en altres llengües. Molts diccionaris inclouen informació extra, com ara; informació sobre la pronunciació, derivacions de les paraules, exemples d'utilització, l'etimologia, il·lustracions, informació sobre la utilització de les paraules...

En un diccionari, les paraules segueixen un ordre alfabètic. Cada paraula que encapçala una definició s'anomena entrada o encapçalament.

Parts d'una entrada d'un diccionari[modifica | modifica el codi]

Dins de cada entrada trobarem les definicions, que s'anomenen accepcions, les quals van numerades en negreta. Una accepció pot tenir subaccepcions, que es numeren amb xifres en cursiva. De vegades, en les subaccepcions pot haver-hi frases fetes o refranys. Una altra part important d'un article de diccionari és l'etimologia, que serveix per indicar l'origen de la paraula i, de vegades, també la datació més antiga coneguda. A més, l'entrada pot anar acompanyada d'exemplificacions que serveixen per entendre millor l'ús de la paraula. Els exemples sempre s'escriuen en cursiva. Finalment, dins de les accepcions hi acostuma a aparèixer informació morfològica. Aquesta informació, sovint abreujada, ens ajuda a conèixer aspectes com el gènere, la categoria gramatical o els tipus de verb que es relacionen amb l'accepció.

Es distingeix un diccionari d'una enciclopèdia principalment en què un diccionari se centra en el significat i ús dels mots, mentre que una enciclopèdia intenta recopilar i organitzar coneixement sobre temes molt variats. Per exemple, les enciclopèdies generals solen tenir articles sobre topònim (països, ciutats, accidents geogràfics,...) i biografies de personatges històrics.

Tipus de diccionaris[modifica | modifica el codi]

  • Segons el model de llengua:
    • Normatius: Solen estar fets per institucions que s'encarreguen de l'ortografia i la normativa d'una llengua. Aquests diccionaris, doncs, recullen només tot allò "correcte" i representen un model d'ús de la llengua. Ho són, per exemple, el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el de la Real Academia Española, el Duden a Alemanya, etc.
    • Descriptius: Es limiten a descriure l'ús real que fan de la llengua els parlants, independentment de si aquest ús és correcte o no, i no pretenen establir cap model de llengua. L'avantatge és que, en canvi, contenen moltes més expressions i paraules que els diccionaris normatius. Ho són, per exemple, el Diccionari Alcover-Moll o el Diccionari de María Moliner.
  • Segons el tipus de contingut:
    • Diccionaris de definicions (l'habitual)
    • Diccionaris bilingües (per exemple: català/anglès)
    • Diccionaris de sinònims
    • Diccionaris d'antònims
    • Diccionari ortogràfics i de pronúncia
    • Diccionaris inversos i de rimes: on les paraules s'ordenen per la terminació
    • Diccionaris etimològics
    • Diccionaris visuals
    • Diccionaris ideològics: on les paraules s'agrupen per temes o camps semàntics

Diccionaris de català[modifica | modifica el codi]

Diccionaris catalans en la història[modifica | modifica el codi]

Principals diccionaris catalans o amb presència del català, en la història, incloent-hi reculls lexicogràfics i vocabularis assimilables als diccionaris:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diccionari
Viccionari Vegeu Diccionari en el Viccionari, el diccionari lliure.

Referències[modifica | modifica el codi]

Referències de "Diccionaris catalans en la història":

  • Gramàtica i lexicografia catalanes: Síntesi històrica., Albert Rico/Joan Solà. Universitat de València. València 1995.
  • Història de la llengua catalana, Antoni Ferrando Francés/Miquel Nicolás Amorós. Editorial UOC. Barcelona 2005.