Diccionari Grec-Català

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreDiccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC.
Tipusdiccionari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorDirectors: Joan Alberich i Mariné, Francesc J. Cuartero i Iborra
Redactors: Jaume Almirall i Sardà, Xavier Crosas i Casacuberta, Josep Granados i Serrat, Joan Andreu Martí i Gebellí, Daniel Ramon i Garcia, Montserrat Ros i Ribas.
LlenguaCatalà i grec antic
PublicacióBarcelona, Catalunya, 2015 Modifica el valor a Wikidata
EditorialGrup Enciclopèdia i Fundació Cambó Modifica el valor a Wikidata
FormatTapa dura amb sobrecoberta
Dades i xifres
GènereDiccionari bilingüe
Nombre de pàgines1.888
Altres
ISBN9788441224223

El Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC, és un diccionari bilingüe grec antic-català, fruit de l'obra col·lectiva d'un grup d'hel·lenistes catalans, sota la direcció de Joan Alberich i Mariné i Francesc J. Cuartero i Iborra, publicat l'any 2015.[1][2][3] Conté unes 90.000 entrades, cosa que el converteix en un diccionari molt ambiciós, gairebé al nivell del Liddell & Scott anglès i el Bailly francès.[1]

Els seus autors són els hel·lenistes Joan Alberich i Mariné, Jaume Almirall i Sardà, Xavier Crosas i Casacuberta, Francesc J. Cuartero i Iborra, Josep Granados i Serrat, Joan Andreu Martí i Gebellí, Daniel Ramon i Garcia i Montserrat Ros i Ribas.[4][1][5] L'obra és fruit de 20 anys de treball,[6] i és el primer diccionari grec antic-català en què el corpus lèxic grec no és copiat d'algun altre diccionari previ.[6][4]

Contingut[modifica]

El diccionari comprèn el corpus lèxic dels textos grecs inclosos entre el període que s'inicia amb Homer i els poemes hesiòdics, fins als volts de l'any 200 dC. Per tant, inclou el vocabulari de l'època anomenada arcaica, el classicisme, l'hel·lenisme, gran part de la literatura d'època imperial, incloent-hi la Segona Sofística, els textos veterotestamentaris (versió dels Setanta) i neotestamentaris, i els primers autors cristians.[4] L'obra també conté noms propis (antropònims, patronímics, gentilicis, teònims, topònims, etc.) i, per tant, en fa la normalització pel que fa a la seva transliteració al català.[6] En el seu ànim exhaustiu, inclou també una gran proporció d'hàpaxs i dìs legómena (mots documentats només una o dues vegades, respectivament).[4]

Amb la inclusió de noms propis, el diccionari contribueix a la fixació de les formes catalanes dels noms propis del grec antic. Pel que fa a la tria d'aquestes formes, els autors es basen en l'obra La transcripció dels noms propis grecs i llatins (1993), del mateix Alberich.[7] El diccionari fa extensius els criteris de transcripció dels noms propis grecs a la grafia dels noms comuns i dels adjectius d'origen grec, amb l'ànim, expressat pels autors, de contribuir a «generalitzar les formes catalanes resultants de la transcripció adequada en substitució d'altres».[8]

Llista d'autors citats[modifica]

A més de tot això, el diccionari comprèn un extensíssim apèndix de morfologia grega, corresponent al grec àtic, i un altre apèndix amb quinze mapes del món grec a l'antiguitat, amb la toponímia en català. També inclou un apèndix amb la llista d'autors citats amb les seves abreviatures:

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Oliver i Alabau 2015
  2. ↑ Llovet 2016
  3. ↑ Camps 2015
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Propòsit i característiques del Diccionari», pàg. 13.
  5. ↑ Institut d'Estudis Catalans. Presentació del diccionari
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Torné 2015
  7. ↑ El Diccionari Grec-Català és la principal obra de referència per la Viquipèdia pel que fa a les formes catalanes dels noms propis del grec antic. Les regles d'adaptació i les puntualitzacions de la Viquipèdia es troben a Viquipèdia:Adaptació de noms propis grecs i llatins.
  8. ↑ «Propòsit i característiques del Diccionari», pàg. 15.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diccionari_Grec-Català&oldid=32564541»