Diccionari d'escriptors catalans
| Tipus | obra escrita i diccionari biogràfic  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Ignasi Torres i Amat de Palou Fèlix Torres i Amat de Palou |
| Llengua | castellà |
| Publicació | Barcelona |
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los autores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña més conegut com a Diccionari d'escriptors catalans és un repertori biobliogràfic concebut per Ignasi Torres i Amat i elaborat conjuntament amb el seu germà Fèlix, qui el finalitza el 1836.[1]
Ignasi Torres i Amat de Palou, bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona entre el 1795 i el 1808, concep el diccionari l'any 1798, quan mor el 1811 ja ha acabat alguns articles i deixa finalitzades 1.230 fitxes.[2] El seu germà Fèlix torna a Barcelona després d'un periple per tot Espanya, consultant biblioteques de Madrid, València, Saragossa, Toledo i d'altres ciutats. Continuant amb aquesta tasca Fèlix Torres projecta i concreta la Biblioteca d'autors catalans l'any 1819. D'ençà que fou concebut ha estat un referent i motor de la Renaixença literària a Catalunya. Quan es publicà, coincidí amb l'efervescència de la Renaixença catalana, l'any 1836. L'aleshores bisbe d'Astorga inclou l'Oda a la Pàtria com un dels seus poemes preferits. La intenció patriòtica de l'obra és evident manllevant el lema de Ciceró: Amemus patriam: posteritati et gloria serviamus: id esse optimum putemus.
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari d'escriptors catalans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona: 1593-1917: aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, octubre de 1993, p. 281 (Scripta et Documenta ; 49). ISBN 9788478264704. OCLC 803511442.
Bibliografia[modifica]
- Félix Torres Amat, Ignacio Torres Amat, Pedro Puiggari, Manuel Torres y Torrens, Juan Corminas y Guell, Memorias para ayudar... (castellà), Barcelona, Impr. de J. Verdaguer, 1836, 719 p.
- Ferran Soldevila, Història de Catalunya, Barcelona, Editorial Alpha, 1963, pàg 1319.
Enllaços externs[modifica]
- El text digitalitzat d'aquesta obra està disponible en línia al projecte Google llibres i a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.