Dice

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dice (Díke Δίκη) fou una de les Hores. Fou invocada com a deessa de la justícia.

Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat. Obra provinent del taller de Rubens on hi apareix Dike, tragina armes per vetllar per la justícia; Eunòmia, que surt abraçant el corn de l'abundància i Irene al centre encarnant la idea de Pau. Pintura conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú

Segons Hesíode (Hesíode Th. 901), fou filla de Zeus i de Temis, i germana d'Eunòmia i Irene.

Dike en la literatura[modifica | modifica el codi]

Hesíode és el primer en parlar d'aquesta divinitat a la seva obra Teogonia. Era filla de Zeus i de Themis (Θέμις), la deessa germana dels Titans, filla d'Urà i de Gaia. És considerada una de les Hores (Ὥραι), tenint com a germanes a Eunòmia (Εὐνομία) i Irene (Eἰρήνη), les quals, com ella, vetllen i jutgen els actes dels humans.[1] Dike se sent ofesa pels actes dolents dels humans i els explica a Zeus anomenant els culpables d'aquests actes.[2] Quan els humans amb els seus fets l'horroritzen la deessa reacciona plorant i embolicada en una boira els procura el mal.[3]

Píndar[4] li atribueix una filla Ἠσῠχία (Hēsychía) que cal interpretar-la com una personificació de la "tranquil·litat" o "quietud" en l'estat d'ànim.

Per a Pausànies (historiador)[5] Dike és una castigadora i l'anomena Ἀδικία (Adikía, la Injustícia); mentre que per a Eurípides[6] és la qui atrapa els criminals.

Plató veu en ella una deessa incorruptible començant pel fet que és verge[7] i també perquè considera que aquesta ha de ser la condició de la justícia. El poeta Àrat de Soli (segle III a.C.) a la seva obra Fenòmens[8] la fa protagonista d'un esdeveniment que Hesíode[9] havia assignat a Nèmesi (Nέμεσις, Distribuïdora), entesa com la "indignació que castiga l'arrogància humana", i a l'Aidós (la vergonya), les dues divinitats que haurien abandonat als seus mals els humans de l'estirp del ferro;[10] aquí Dike, filla d'Astreu, abandona la humanitat marxant a formar la constel·lació de la Verge, i més endavant passaria a ser identificada amb la divinitat Astrea.[11]

A la Biblia, dins els Fets dels Apòstols, Dike hi apareix com a exemple de creença "pagana" i amb la funció de castigar els assassins. Quan Pau de Tars, havent naufragat a Malta és acollit per la població de l'illa i mentre està revifant una foguera és mossegat per una serp:

En veure que la serp se li havia clavat a la mà, els habitants (βάρβαροι) deien entre ells: «Certament aquest és un assassí, perquè, encara que s'ha salvat de la mar, la deessa de la justícia Dike(δίκη) no vol que visqui».
Fets dels apòstols XXVIII, 4

Dike Astraea[modifica | modifica el codi]

Constel·lació de la Verge

L'abans esmentat text d'Ovidi va fer que Dike adquirís el sobrenom d'Astraea. Segons Àrat Dike va habitar la Terra durant "l'Edat d'or" i "l'Edat de plata", quan no hi havia guerres ni malalties, els humans encara no sabien navegar i es dedicaven a l'agricultura obtenint bones collites.[12] No obstant la humanitat es va tornar cobdiciosa, Dike es va indignar i va proclamar:

Mireu quina mena de raça han deixat els pares de l'Edat d'or! Molt pitjors de com eren ells! Però vosaltres criareu una progènie encara pitjor! Certament les guerres i la sang vessada cruelment estaran entre els humans i greus afliccions cauran sobre ells.
Àrat de Soli, Phaenomena 123

Aquest és el discurs que fa Dike abans d'abandonar la Terra per a marxar al cel on troba millor companyia i acaba formant la Constel·lació de la Verge. Les estrelles d'aquesta constel·lació unides per una línia imaginària formen una figura que recorda una imatge antropomòrfica amb els braços en alt com exclamant-se indignada.

Dike en l'art[modifica | modifica el codi]

Els artistes han fet moltes representacions inspirades en els relats sobre aquesta deessa. La primera que es coneix és un relleu sobre un cofre de fusta de cedre amb guarniments d'ivori. El relleu mostrava una bella Dike copejant a una lletja Adikia amb un bastó. Aquest era el cofre, de vegades dit "cistella", on la mare de Cípsel de Corint el va amagar per evitar que el matessin quan encara era un nadó. Pausànies va veure el cofre en una visita a Olímpia dins el santuari d'Hera i en va fer una detallada descripció.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hesíode, Teogonia 902 i seg.
  2. Hesíode, Les obres i els dies 256 i seg.
  3. Hesíode, Les obres i els dies 222 i seg.
  4. Pitica VIII, 1.
  5. V, 18,2
  6. La follia d'Hèrcules 941
  7. Lleis 943E
  8. Fenòmens(96 i seg.)
  9. Hesíode, Les obres i els dies 200 i seg.
  10. Hesíode, Les obres i els dies 174 i seg.
  11. Ovidi, Metamorfosi, I, 149-150
  12. Aratus. Callimachus, Hymns and Epigrams. Lycophron. Aratus.. 129. London: William Heinemann, 1921. 
  13. Pausànies, Descripció de Grècia, v.18.2.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dice