Diclorodifluorometà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Propietats del diclorodifluorometà

El Diclorodifluorometà o freó anomenat també freó-12, R12, Arcton 6, Frigen 12, o CFC-12, és un gas incolor, no corrosiu i inflamable de fórmula molecular CCl2F2


Descobriment[modifica | modifica el codi]

Va ser descobert pel químic Thomas Midgley que treballava pels laboratoris d'investigació de General Motors els Estats Units, on se li va demanar que desenvolupés un nou refrigerant que no fos tòxic ni inflamable i presentés una gran estabilitat química. Després de llargues investigacions va descobrir el CFC-12 anomenat en els seus inicis "Freó" que complia tots els requisits exigits i era el primer de molts compostos d'aquesta família que després es van anar desenvolupant al llarg del segle XX.


Preparació[modifica | modifica el codi]

Es pot preparar per reacció del tetraclorur de carboni amb fluorur d'hidrogen en presència d'una quantitat catalítica de pentaclorur d'antimoni:

CCl4 + 2HF → CCl2F2 + 2HCl

Aquesta reacció també pot produir triclorofluorometà (CCl3F), clorotrifluorometà (CClF3 i tetrafluorometà (CF4)


Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Va ser el carbur de clor i fluor més emprat en:

  • Circuits de refrigeració
  • fabricació d'escumes polimèriques
  • gas propulsor d'esprais


A partir del compliment amb el Protocol de Mont-real, la seva fabricació va ser prohibida als Estats Units, juntament amb molts altres països el 1996, a causa de la destrucció de la capa d'ozó i va ser substituït per un hidrofluorocarbur (HCFC-22), un compost sintètic.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]