Dicromat de sodi
  | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 261,825 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | Cr₂Na₂O₇ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 2,52 g/cm³ |
| Punt de fusió | 356,71 °C |
| Punt de descomposició | 400 °C |
| Entalpia estàndard de formació | −1.962 kJ/mol |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
El dicromat de sodi és un compost inorgànic amb la fórmula Na₂Cr₂O₇, tot i que, generalment, s'utilitza la seva forma dihidratada, Na₂Cr₂O₇·2H₂O. Gairebé tot el mineral de crom es processa per conversió a dicromat de sodi i la pràctica totalitat dels compostos i materias basats en el crom es preparen a partir d'aquesta sal.[1] S'utilitza com a agent oxidant.
Producció[modifica]
El dicromat de sodi es produeix a nivell industrial a partir de minerals que contenen òxids de crom(III). Aquest mineral es fon amb una base, típicament carbonat de sodi, a uns 1.000 °C en presència d'oxigen:
- 2 Cr₂O₃ + 4 Na₂CO₃ + 3 O₂ → 4 Na₂CrO₄ + 4 CO₂
Aquesta etapa solubilitza el crom i en permet l'extracció en aigua calenta. En aquestes condicions, altres components del mineral com l'alumini i el ferro són poc solubles. L'acidificació amb àcid sulfúric o diòxid de carboni de l'extracte aquós resultant genera el dicromat:
- 2 Na₂CrO₄ + 2 CO₂ + H₂O → Na₂Cr₂O₇ + 2 NaHCO₃
A causa de la toxicitat del crom(VI), les indústries en les quals intervenen aquests compostos estan sotmeses a estrictes regulacions. Per exemple, els efluents d'aquestes refineries es tracten amb agents reductors per reconvertir el crom(VI) a crom(III), que és menys perjudicial per al medi ambient.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dicromat de sodi |
- ↑ 1,0 1,1 Anger, Gerd; Halstenberg, Jost; Hochgeschwender, Klaus; Scherhag, Christoph; Korallus, Ulrich [et al.].. «Chromium Compounds». A: Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Weinheim: Wiley-VCH, 2005. DOI 10.1002/14356007.a07_067.