Dictadura de la Càspia Central

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de la Dictadura de la Càspia Central

La Dictadura de la Càspia central fou un govern menxevic que va existir de l'agost del 1918 al setembre de 1918 a l'Azerbaidjan.

Després de la dissolució de la Comuna de Bakú, l'1 d'agost de 1918 els menxevics russos i els armenis del Dashnak constituïren temporalment un govern a Bakú anomenat Dictadura de la Càspia Central. Per combatre els musavatistes i els turcs que avançaven per l'Azerbaidjan i cap al nord (Daguestan), el govern va sol·licitar l'ajut britànic. El 17 d'agost tropes britàniques entraren a Bakú, on foren acollides pel primer ministre Iatxovski, un menxevic, i pel cap del Dashnak armeni Khatxaturov (un petit contingent britànic ja hi havia arribat el 4 d'agost). Els bolxevics, arrestats des de l'u d'agost, foren deportats a Astrakhan, però els van afusellar pel camí, a Krasnovodsk (Turkmenistan). Els turcs i musavatistes entraren a Bakú el 15 de setembre de 1918 i la Dictadura de la Càspia Central va desaparèixer.

  • Bandera

Es va usar des del 14 d'agost de 1918 una bandera blau cel (que simbolitzava la mar Càspia) amb una franja vermella al centre (el poder obrer).