Didaké

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Didaké o Didajé (en grec Διδαχὴ), és un manuscrit cristià primitiu, el seu títol es tradueix per "ensenyança" o "doctrina", forma curta de "L'ensenyança del Senyor dels gentils pels dotze apòstols" (Διδαχὴ κυρίου διὰ τῶν δώδεκα ἀποστόλων τοῖς ἔθνεσιν), és també coneguda com a Doctrina dels dotze apòstols malgrat, no es fa referencia a ells en cap lloc del text.

Canonicitat[modifica | modifica el codi]

Es considera un dels primers tractats breus, escrit entre el 70 i el 160 dC), amb instruccions per les comunitats cristianes formant un manual per la conversió de pagans i per la instrucció dels conversos.

La Didaké fou considerada per alguns Pares de l'Església com a part del Nou Testament però fou rebutjada per altres pel que no és acceptada com un escrit canònic, amb l'excepció del "cànon" de l'Església Ortodoxa Etíop.

L'Església Catòlica Romana, reconeixent la seva ortodòxia, l'ha acceptat com a part de la col·lecció d'escrits dels Pares apostòlics. És l'únic text cristià redescobert durant els últims cent cinquanta anys, que ha rebut una àmplia acceptació tant entre catòlics com entre ortodoxes.

Contingut[modifica | modifica el codi]

El text, format de 16 capítols, pot dividir-se en quatre seccions:

  • Ensenyances morals, recollides en els capítols 1 a 6.
  • Prescripcions litúrgiques sobre el baptisme, el dejuni i l'eucaristia, recollides en els capítols 7 a 10.
  • Prescripcions disciplinàries sobre els predicadors itinerants, les assemblees dels diumenges i l'elecció de bisbes i diaques, recollides en els capítols 11 a 15.
  • Una preparació per la segona vinguda del Senyor, recollida en el capítol 16 i últim.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Citada pels Pares apostòlics en les seves obres i per Eusebi de Cesarea en la seva Historia Eclesiàstica,[1] la Didaké estigué perduda durant segles fins al seu descobriment a l'any 1873 pel grec Filoteos Bryennios,.[2][3] El text fou trobat en un còdex grec del segle XI [4] i fou publicat l'any 1883.[5] L'esmentat còdex es coneix avui com el Còdex Hierosolymitanus i conte, a més a més, la versió completa de les epístoles de Climent de Roma.

Després de la publicació inicial de Bryennios, Otto von Gebhardt identificà la primera part del Didaké traduïda en un manuscrit llatí en l'Abadia de Melk, a Àustria. Posteriorment, alguns estudiosos han considerat que el text és un testimoni independent de la tradició de les "Dues vies".

El Dr. J. Schlecht a l'any 1900 trobà un altra traducció en llatí dels capítols 1 al 5, amb un títol més llarg, ometin el terme "dotze", i amb la rúbrica De doctrina Apostolorum. Hi ha encara més traduccions (d'Etiòpia, per exemple) que foren descobertes després de la publicació original de Bryennios.

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. En el segle IV l'esmenten Eusebi de Cesarea i Atanasi... (Trevijano 2004:7)
  2. ...por el metropolitano Bryennios... (Trevijano 2004:7)
  3. ...Filoteos Bryennios... (Ayán 2000:17)
  4. ...copiat l'any 1056... (Trevijano 2004:7)
  5. ...en 1883. (Trevijano 2004:7)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Llibres en castellà

  • AYAN, JUAN JOSE Padres apostólicos, 2000, editorial "Biblioteca de Patrística", ISBN 84-89651-83-3.
  • TREVIJANO, RAMON, Patrología, 2004, editorial "Biblioteca de Autores Cristianos", ISBN 84-7914-366-5

Llibres en anglès

  • Audet, Jean-Paul, La Didache, Instructions des Apôtres, J. Gabalda & Co., 1958.
  • Draper, Jonathan, ed. 1996. The Didache in Modern Research (Leiden, New York and Cologne)
  • Draper, JA (2006), The Apostolic Fathers: the Didache, Expository Times, Vol.117, No.5, p.177-181
  • Holmes, Michael W., ed., The Apostolic Fathers: Greek Texts and English Translations, Baker Academic, 2007. ISBN 978-0-8010-3468-8
  • Milavec, Aaron, The Didache: Faith, Hope, & Life of the Earliest Christian Communities, 50-70 C.E. Paulist Press, 2003 ISBN 978-0-8091-0537-3
  • Lightfoot, Joseph Barber, et al., Apostolic Fathers, London: Macmillan and Co. 1889.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Didaké