Didinium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Didinium
Didinium nasutum dibuixat per Schewiakoff, 1896
Didinium nasutum dibuixat per Schewiakoff, 1896
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Superfílum: Alveolata
Fílum: Ciliophora
Classe: Litostomatea
Ordre: Haptorida
Família: Didiniidae
Gènere: Didinium
Stein, 1859

Didinium és un gènere de protists ciliats unicel·lulars que compta amb unes 10 espècies. Totes elles són carnívores de vida lliure. La majoria es troben en aigües dolces i aigües salobres, però hi ha tres espècies que són marines. La seva dieta és principalment de Paramecium, però també altres ciliats.[1] Algunes espècies com D. gargantua, també s'alimenten de protists no ciliats incloent dinoflagel·lats, cryptomonadae i algues verdes[2]

Els Didinia tenen forma arrodonida, oval o forma de barril i la seva llargada va de 50 a 150 micròmetres.[3] El seu cos està encerclat per dos bandes de cilis o pectinel·les. Això el distingeix del gènere Monodinium, el qual té una sola banda excepte durant la divisió cel·lular.[4] Les pectinel·les serveixen per moure els Didinium dins l'aigua.[5]

Com tots els ciliats, Didinia es reprodueix asexualment via la fissió binària o sexualment per conjugació.

Història[modifica | modifica el codi]

Vorticella nasuta, d'O. F. Müller, 1786

Didinium va ser descobert durant el segle XVIII pel naturalista O.F. Müller i va ser descrit en la seva obra Animalcula Infusoria sota el nom de Vorticella nasuta.[6] El 1859, Samuel Friedrich Stein va traslladar aquesta espècie al nou gènere Didinium, dins l'ordre Peritricha, junt amb altres ciliats amb un serrell de cilis com Vorticella i Cothurnia.[7] Més tard Otto Bütschli, va traslladar Didinium a l'ordre Holotricha.[8] El 1974, John. O. Corliss creà l'ordre Haptorida, dins la subclasse Haptoria, per les "formes rapaces carnívores" com Didinium, Dileptus i Spathidium.[9] Aquest grup es va posar a la classe Litostomatea Small & Lynn, 1981.

Els ciliats haptorianes no formen un grup monofilètic.[10][11]

Espècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Didinium
  1. Berger, Jacques. «The Feeding Behavior of Didinium nasutum on an Atypical Prey Ciliate (Colpidium campylum)». Transactions of the American Microscopical Society, vol. 98, 4, Oct 1979, pàg. 487-94 [Consulta: 7 setembre 2012].
  2. Error en el títol o la url.«». University of Liverpool School of Biological Sciences. [Consulta: 6 September 2012].
  3. Kahl, Alfred. F. Dahl. Urtiere oder Protozoa I: Wimpertiere oder Ciliata (Infusoria) In: Die Tierwelt Deutschlands. 1. Allgemeiner teil und Prostomata. Jena: G. Fischer, 1930-35, p. 123-6 [Consulta: 7 setembre 2012]. 
  4. Lee, John J. [et al]. John J. Lee; Gordon F. Leedale; Phyllis Bradbury. An Illustrated Guide to the Protozoa: organisms traditionally referred to as protozoa, or newly discovered groups. 1. 2. Lawrence (Kansas): Society of Protozoologists, 2000, p. 480-1. ISBN 1-891276-22-0 [Consulta: 7 setembre 2012]. 
  5. Mast, S. O.. «. The Reactions of Didinium nasutum (Stein) with Special Reference to the Feeding Habits and the Function of Trichocysts». Biological Bulletin, vol. 16, 3, Feb 1909, pàg. 92-3 [Consulta: 9 abril 2012].
  6. Müller, O.F. Animalcula Infusoria, Fluvia Tilia et Marina. 1786. Hauniae, Typis N. Mölleri. pp. 268-9.
  7. Stein, Friedrich. Der Organismus der Infusionsthiere (1859). Leipzig: W. Engelmann, 1859, 1867. 
  8. Bütschli, Otto. «ERSTER BAND. PROTOZOA.». A: Bronn, H. G.. Klassen und Ordnungen des Thier-Reichs, wissenschaftlich dargestellt in Wort und Bild. III. Leipzig & Heidelberg: C. F. Winter,, 1887-9, p. 1688. 
  9. Corliss, John O.. «Remarks on the Composition of the Large Ciliate Class Kinetofragmophora de Puytorac et al., 1974, and Recognition of Several New Taxa Therein, with Emphasis on the Primitive Order Primociliatida N. Ord». Journal of Eukaryotic Microbiolog, vol. 21, 2, May 1974. DOI: 10.1111/j.1550-7408.1974.tb03643.x.
  10. Gao, S. «Phylogeny of six genera of the subclass Haptoria (Ciliophora, Litostomatea) inferred from sequences of the gene coding for small subunit ribosomal RNA». Journal of Eukaryotic Microbiology, vol. 55, 6, Nov-Dec 2008, pàg. 562-6. PMID 19120803.
  11. Vd'ačný, Peter. «Phylogeny and Classification of the Litostomatea (Protista, Ciliophora), with Emphasis on Free-Living Taxa and the 18S rRNA Gene». Mol Phylogenet Evol., vol. 59, 2, May 2011, pàg. 510–22. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.02.016. PMID: 21333743.